El Tribunal Suprem ha ratificat la pena de 19 anys de presó per al segon acusat de formar part d’una xarxa de pornografia infantil a Tortosa, conegut com a cas Trinity.
El tribunal ha desestimat el recurs de cassació presentat per la defensa de Christian Arson. En la sentència que ha tingut accés l’ACN, els magistrats han tombat totes les peticions del condemnat. Consideren que no s’ha vulnerat la presumpció d’innocència i que les dilacions indegudes en el procés judicial van ser causades, en part, per la seua fugida durant el judici.
En la resolució de l’Audiència de Tarragona l’agost de 2022 li van atribuir setze delictes de captació i utilització de menors per a producció de material pornogràfic així com pertinença a grup criminal.
La sentència de la sala penal del Suprem, del 21 de setembre passat, desestima que s’haja vulnerat el dret de tutela judicial efectiva del condemnat en el seu vessant de presumpció d’innocència. Malgrat que no ha quedat acreditat que l’home fos el responsable d’elaborar i distribuir el material pornogràfic, així com d’obtenir-ne guanys econòmics, la sala argumenta que les proves documentals – fotografies i vídeos- acrediten que el “recurrent estava present gravant o indicant les postures als menors per ser gravats”.
En la resolució també s’assenyala que, segons les metadades aconseguides, les fotos i els vídeos s’havien gravat amb les càmeres de la propietat del condemnat, les quals, estaquen es van trobar en el seu poder en el moment de la detenció, coincidint vàries de les metadades amb dates que es trobava amb l’altre acusat en la causa. Per tot plegat, el tribunal resumeix que han valorat el “conjunt” dels indicis i no “aïlladament”, com demanava el recurrent.
Pel que fa a la distribució de la pornografia, que la defensa considera que no s’ha acreditat que Arson hi participés, els jutges estimen que ha quedat provat que part d’aquest material es va compartir, algun d’ell, sostenen, elaborats per Arson. “Entenen que manca d’autonomia penal pròpia, quedant englobada aquesta conducta en el delicte de captació i utilització de menors d’edat”, recull la sentència.
En el seu recurs, el lletrat va demanar que es tingués en compte l’atenuant de responsabilitat criminal per les dilacions indegudes. El Suprem ha denegat aquest aspecte perquè subratlla que el procés judicial es va allargar pel fet que l’home va deixar de comparèixer a les sessions, un cop començat el primer judici, “col·locant-se voluntàriament en situació processal de rebel·lia‘. Per la qual cosa, afirmen el procediment es va dilatar en el temps. Així mateix, defensen que no es pot “apreciar” l’atenuant per la “complexitat” de la causa, amb diversos acusats i més d’un centenar de víctimes afectades per l’activitat delictiva de corrupció de menors.
El tribunal també ha desestimat la petició de la reducció d’un grau de la pena per l’atenuant d’alteració psíquica sol·licitat per la defensa. Primer perquè indica que és una qüestió nova, no al·legada durant la instància, i segon, perquè, diu, el terme alteració mental usada en la seva argumentació “com a l’equivalent de trastorn mental transitori res té a veure amb la pedofília”.
Recurs del ministeri públic
En paral·lel, fiscalia va presentar un recurs per demanar que s’apliqués l’agreujant de víctima especialment vulnerable en els delictes d’abusos sexuals. De fet, el ministeri fiscal considerava que no és “raonable” rebutjar-lo. Amb tot, la sala ha dictaminat que el recurs no pot prosperar. “Tot i els lloables esforços del ministeri públic citant els paràgrafs del relat fàctic de la sentència, aquests contenen consideracions genèriques sobre els menors que van ser objecte d’abús sexual per part de l’altre acusat de la causa, però no són directament aplicables a les víctimes sobre les quals no es descriuen la invocada vulnerabilitat” per l’aplicació d’este subtipus d’agreujant.
El condemnat fuig
Arson va ingressar a presó l’1 de juny del 2015 i s’hi va estar fins al 21 de març de 2018. Durant la celebració d’un primer judici per aquesta causa va fugir i va ser novament arrestat el 27 de maig de 2021, amb la qual cosa va tornar al centre penitenciari l’11 de juny de 2021 i s’hi va estar fins al 15 de juliol del 2022. En global, es va passar quatre anys en presó preventiva. El juliol passat, l’Audiència de Tarragona va estimar que ja havia complert amb les obligacions imposades fins que el Suprem es pronunciés després que recorregués contra la sentència. Des de llavors, es troba en llibertat condicional amb l’obligatorietat de comparèixer davant del jutjat dos cops per setmana.
