Darrere d’una porta vermella del carrer Cabanes, al barri tortosí de Santa Clara, s’amunteguen palets, pintures, raquetes, taulers d’escacs, ferramentes, cadires, bicicletes…, un magatzem petit i ple d’activitat, a estones, un taller, a estones, un punt de trobada de diferents persones i comunitats. És el local del Taller de Barri, una iniciativa de l’Esplai Blanquerna que promou la reutilització d’objectes i la reducció de residus amb finalitats socials.
Al mig de tot aquell escampall de trastos i andròmines, hi ha Joan, l’ànima del taller. És dimarts a la tarda, està parlant amb la Yanica i el seu germà Gonzalo, que han obert recentment un bar prop del Taller i volien unes pissarres fetes amb material reciclat per a decorar la terrassa i indicar l’oferta de cafès i menjar. Joan els orienta: “Amb la serra podeu donar-hi esta forma, i després, per a penjar-lo, seria millor que fésseu servir un tornavís”, explica. Yanica li diu que també havia pensat decorar amb plantes, que potser quedaria bé utilitzar un palet de fusta com a jardinera, mentre assenyala la pila de palets que hi ha al fons del local. Joan accepta la idea, i queden que vindran més endavant per a començar a treballar amb les pissarres i el mobiliari de la nova terrassa.
Durant els 14 mesos que ha estat funcionant el Taller de Barri, s’han reutilitzat gairebé 7 tones de residus. Amb este material s’han pogut reparar diferents aparells i fer-ne de nous, s’ha donat una nova vida a materials per reciclar i s’han fet petites reformes domèstiques, una reutilització que ha permès que moltes persones i famílies que patixen dificultats socioeconòmiques puguen fer el manteniment i reparació dels seus electrodomèstics o puguen arreglar una finestra trencada, per exemple. Mentre Joan explica les bones xifres que han aconseguit durant este any i mig -pel Taller hi han passat més de 1.300 usuaris-, l’interrompen en Johny i l’Abbaz, dos xiquets que venen perquè a l’Abbaz li ha sortit la cadena de la bici. “Ja vaig ensenyar-vos l’altre dia a canviar-la, poseu-vos uns guants i proveu vatros. Si no us aclariu, aviseu-me”, els diu Joan. I mentre supervisa les tasques de manteniment de la bicicleta explica que “són xiquets que no anirien al taller perquè els arreglessen la bici, així que els vaig ensenyant com fer-ho, perquè quan no és la cadena, és la roda”.
A banda de les visites espontànies, l’espai també compta en una programació estable de tallers i activitats, que oferix a tota la població. Durant l’abril hi haurà dos formacions sobre com fabricar una jardinera, però també s’ha ensenyat en estos darrers mesos a reparar rodes punxades de bicicleta, fer refugis de gats, construir làmpades, tallar vidre… Des del Taller també han treballat directament per a la comunitat del barri, amb la construcció i la instal·lació de casetes de llibres per a fer intercanvis literaris i organitzant vermuts comunitaris, per a fomentar la cohesió entre veïns i veïnes. “Faig d’activista, mecànic, dinamitzador… una mica de tot”, reconeix Joan.
Ell va treballar com a mecànic durant 18 anys, però, segons explica, “necessitava un canvi, i quan em van oferir de participar al projecte, vaig acceptar, primer, com a voluntari i, després, com a responsable del Taller”. Ara li preocupa la continuïtat de la iniciativa, perquè afirma que s’està buscant finançament institucional per al projecte, però que no li consta que s’haja aconseguit encara. Reconeix que, en el pitjor dels casos, si acaba tancant el Taller, mirarà d’obrir ell mateix un nou local, per a poder seguir oferint este servei al barri.
“És un model d’ajuda a les persones que funciona, no és caritat, estàs aportant un coneixement i, a la vegada, promovent la reutilització i reciclatge”, afirma. Mentre ho explica, Jonhy i Abbaz seguixen intentant reparar la bici. “Joan, si posem la cadena així, no canvia el plat”, i Joan es posa els guants i els advertix “ja ho faig jo ara, però mireu bé per a la propera”.
