No va poder aconseguir el doblet però, Yassine Ouhdadi va competir a excel·lent nivell en la final dels 1.500 metres, ocupant la quinta posició i millorant el rècord del món de la seua categoria T-13.
L’atleta tortosí va mantenir intactes les opcions de medalla, fins l’últim tram d’una prova, que va començar amb pluja i un ritme frenètic. Es va situar entre els quatre primers, seguint l’estela de l’australià Jaryd Clifford, que va imprimir un ritme alt, encara que els participants es van mantenir en un grup compacte en la primera fase de la carrera. Yassine es va enganxar a la corda, accelerant a cada gambada i a falta de dues voltes es va posicionar per fora per evitar quedar tancat i tenir sortida per l’exterior en el canvi de ritme definitiu. Quan quedava poc més d’una volta, va col·locar-se segon, arribant ben posicionat al toc de campana. Per davant tirava el tunisià Rouay Jebabli, a qui el tortosí seguia. Quan quedaven 150 metres, amb opcions de medalla, es va complicar l’objectiu, perquè van aparèixer per darrere els dos russos que competeixen com a neutrals, amb un canvi de ritme, sense resposta d’Ouhdadi al qual se li van acabar les forces.
La medalla d’or va ser per al rus Aleksandr Kostin amb 3:44.43, que va pujar al més alt del podi com a Tòquio, encara que en aquesta ocasió amb una marca de quasi menys de 10 segons. Plata per al tunisià Rouay Jebabli amb 3:54.44, i bronze del rus Anton Kuliatin, 3:44.94, tots millorant la seua marca personal. En quarta posició va entrar l’australià Jaryd Clifford, 3:44.95, que també va acabar superant un Ouhdadi que va arribar en quinta posició, millorant la sexta de Tòquio, amb 3:46.20, una marca que representa un nou rècord mundial de la categoria T-13, destinada als corredors que tenen una discapacitat visual, amb un camp de visió restringit a un radi inferior a vint graus i tenen la capacitat de reconèixer un objecte de la mida d’una pilota de tennis a un màxim de cinc metres.
L’anterior rècord estava en possessió de l’argili Abdellatif Baka, amb 3:48.29 des dels Jocs Olímpics de Río de Janeiro 2016.
Però, per a Ouhdadi va semblar insuficient, sortint entre llàgrimes per la zona de presa, i sense consol perquè es veia més fort que mai per penjar-se un altra medalla i dedicar-la als familiars presents a les graderies de l’Estadi de França.
