La proximitat d’uns nous comicis ens porta a fer moltes reflexions sobre les necessitats que té el país, però també a reflexionar sobre els canvis socials que hem aconseguit en els darrers anys de governs progressistes. I faig aquesta reflexió perquè quan votem en una democràcia com la que tenim, hem de votar un projecte polític que defensi al màxim els interessos personals i col·lectius de la societat en la qual vivim. Jo em fixo molt en les polítiques LGBTI+. Tot i que encara amb molts deures pendents, fins el dia d’avui el nostre país té moltes més eines per erradicar la LGBTI-fòbia, per acompanyar a persones trans a fer un trànsit, té molta més sensibilitat educativa, hi ha molts més recursos públics destinats a la igualtat de gènere i a l’erradicació de la violència masclista. I són coses que s’han treballat amb mirada política però en consens amb entitats del país.
Apel·lar a un vot de progrés útil vol dir que cal fixar-se amb les polítiques socials que porten els partits als seus programes electorals, sobretot perquè són les que més ens toquen a gran part de la ciutadania. Les polítiques socials defineixen el perfil d’uns pressupostos, la tendència empresarial del país i les fórmules educatives amb les que els propers anys creixerà la infància i l’adolescència, qui són el nostre futur per garantir que els drets que votem ara es puguin preservar més endavant. Deixar-se portar pel sensacionalisme, per la crispació o fins i tot per idees més radicals que proposen destruir el sistema que tenim actualment significa desgovernança, sobretot perquè amb 4 anys no n’hi ha prou per a desmuntar i tornar a muntar, i els uns pels altres, podem quedar-nos amb la casa per escombrar.
