L’escriptora i periodista Elena Moya (Tarragona 1970) ha creuat Cuba, el Japó i la Xina. Ha recorregut la llera del Danubi en bicicleta i el proper estiu s’ha proposat pedalar per les illes Hèbrides del nord d’Escòcia. És un cul inquiet. Viu a Londres i ha viatjat per mig món. Però ha ambientat la seua quarta novel·la al delta de l’Ebre.
“La tensió és l’ingredient número u d’una novel·la. I aquí hi he trobat la tensió del riu contra el mar. Este territori és hereu de les lluites entre amos i antics colons, de pobles enfrontats i relats de la Guerra Civil amb el riu com a frontera. Al Delta, de tensió, n’hi sobra”, comenta Moya.
Fa poques setmanes que acaba de publicar La otra orilla (Ed. Suma de Letras), una història ambientada a la segona meitat del segle passat que traspua lluita de classes, feminisme, reivindicació de la memòria històrica i dels drets dels homosexuals. A més de tensió, al Delta, Moya hi ha trobat personatges en les quals s’ha emmirallat per a crear una ficció plena de llicències històriques, però capaç d’oferir un bon retrat de les dinàmiques tan singulars que – en molts aspectes, encara avui- han regit el microclima social i cultural de la desembocadura de l’Ebre.
L’escriptora estira el fil de la família manresana dels Pons, empresaris del tèxtil, amos d’una colònia industrial a Puig-reig (al Berguedà), fundadors del Banc de Tortosa, terratinents del Delta i propietaris del vaixell Anita.
“He llegit molt per a documentar- me, però a diferència d’altres vegades, ara la investigació ha estat una mica més humana. He parlat amb moltes persones, m’he allotjat en barraques tradicionals, he trepitjat moltes platges, he conduït un tractor entre arrossars i m’he passejat per l’Illa de Buda. En un dels restaurants de la desembocadura hi he trobat la història familiar que m’ha inspirat, encara que siga molt indirectament, per a crear l’Asun, el personatge protagonista de la novel·la”, assegura. “Fins i tot em vaig apuntar a un curs d’ornitologia”, afegix.
Somnis i aspiracions truncades
La trama de La otra orilla comença a l’illa de Buda a mercè del far, de la fúria de la mar, del treball de l’arròs i l’isolament físic i social. Eren temps de postguerra, quan la mecanització encara no havia arribat al Delta i els habitants de Buda formaven una petita comunitat dinàmica, amb tavernes, capella i escola.
La novel·la està protagonitzada per l’Asun, una jove de només onze anys que no està disposada, com els seus pares, a passar-se la vida treballant als arrossars; i encara menys a viure sotmesa als capricis de la família propietària de l’illa de Buda.
Ella té més somnis i aspiracions. Però el seu empoderament es veu limitat pels topalls d’una societat franquista, amb progressos econòmics rellevants, però amb les ferides de la Guerra Civil encara obertes i amb tot de cotilles que frenen el progrés de les dones i dels homosexuals.
“Són topalls que hem anat superant, però que impregnen moltes generacions. La democràcia espanyola és més jove que jo. Visc a Londres des de fa anys i els que ens hem acostumat a la centenària tradició anglosaxona sabem que la democràcia està en les lleis, però sobretot a la ment de les persones. Aquí, els quaranta anys de dictadura i nacionalcatolicisme, encara es fan notar massa. I és el que he volgut fer notar en esta darrera novel·la”, reflexiona l’autora
