El meu admirat amic Eliseo Vives ens va deixar fa uns anys. Una trucada d’en Francesc Casanova Santamaria m’ho va comunicar estant jo a terres llunyanes i no vaig poder acomiadar-me’n com ell es mereixia. No va saber mai com l’admirava, jo.
Com a prohom del nostre poble (primer la Cava i seguit de Deltebre) li devem molt tots els ciutadans i no ho hem d’oblidar.
Va construir al mig d’una sosa d’arena una urbanització, Riumar, que disposava en aquells anys 1960 de clavegueram, aigua potable, enllumenat, asfaltat i zones verdes que no teníem ni a les pedanies de la Cava i Jesús i Maria. Va ser un visionari molt abans de l’esclat turístic a les nostres terres. Tot va començar amb una campanya de premsa nacional on es deia que al delta de l’Ebre havien trobat restes d’un vaixell romà, no recordo si era aquest l’origen de la nau. Llavors, començà el llarg recorregut pels ministeris espanyols per aconseguir les autoritzacions pertinents. La primera cosa va ser asfaltar la carretera fins al Tramontano i Riumar. Li va costar vint-i-dos milions de pessetes de llavors. Lo del vaixell ho vaig llegir i lo de la carretera m’ho va contar ell mateix.
Era el propietari de Benasal, de tota la Hife, de pisos a la Diagonal de Barcelona i d’importants obres d’art. Sense oblidar que era conseller dels millors antiquaris de Barcelona. Jo vaig tenir el plaer d’acompanyar-lo a visitar tots aquestos personatges de les antiguitats.
L’any 2001 vàrem traslladar un dels Ponts dels Moros a l’entrada de Riumar i vàrem anomenar la plaça com a Eliseo Vives. Col·locada una placa i l’enllumenat ho vàrem deixar per a record perpetu. El regidor de Protocol, J. Emilio Bertomeu, va dur la gestió de l’embelliment de la plaça, durant els governs de PSC i CiU. Mai vàrem posar cartells en lo nom de la plaça. Un greu error. Ara alguns vàndals han arrancat la placa i no hi ha els focus.
Però jo vull parlar de l’admirat Eliseo Vives a qui un altre personatge recordat, José Luis de Vilallonga, va batejar com l’últim ermità del Delta. Em va honorar amb la seva confiança en atorgar-me poders notarials per a representar-lo davant dels Tribunals en lo plet enfront a la Cambra de la Cava. A més, em va ensenyar a estimar les antiguitats i alguns autors literaris, des de llavors els he fet meus.
Jo he admirat Xosé Manuel Beiras (creador del Bloc Nacionalista Gallec), Antonio Gala, José Luis de Vilallonga (marquès de Castell Vell). La meva admiració cap a ells és per la seva oratòria, culta i fluida, però sobretot el personatge que he admirat més i he tingut el plaer de conèixer personalment és Eliseo Vives Cercos. Passar una estona amb ell era tot un luxe. Ara sento no haver estat estones més llargues acompanyant-lo.
Aquest home ha sigut un dels últims mestres per a mi. Llicenciat en Dret però sense fer d’advocat és un referent per a tot el meu coneixement. Jo, un lector empedreït des de molt jove, influït pel meu pare, vaig començar per les novel·les de Marcial Lafuente Estefania i seguint pels llibres de l’holocaust nazi. L’últim que va acabar d’influenciar-me i guiar-me va ser Eliseo
Vives.
Eliseo Vives Cercos, gràcies per la teva amistat i ensenyança.