La Federació de Caça de les Terres de l’Ebre ha decidit sumar-se a la parada impulsada pels caçadors de Girona, i este diumenge 4 de setembre no arrenquen la temporada del porc senglar, tal com estava previst. Així, els caçadors ebrencs s’adherixen a la protesta, i en total, les 900 colles que hi ha a Catalunya no surten a caçar i els 5.000 senglars que es preveia matar continuaran al medi natural.
Este dijous, els caçadors de Girona i els responsables d’Acció Climàtica van reunir-se, amb la intenció d’arribar a un acord, que no va aconseguir-se. Les posicions d’uns estan molt allunyades, i tot i la bona predisposició a l’entesa, no van arribar a cap pacte. Aquell mateix dia, la Federació de Caça de l’Ebre va convocar a tots els presidents de les societats de caçadors federades ebrenques a una reunió informativa sobre la situació, que va culminar amb l’adhesió a la parada.
La línia vermella que ha fet prendre esta decisió als caçadors és el canvi normatiu, en concret l’anomenat 8.3, en què l’administració demana als caçadors que comuniquen la seua ubicació quan fan les batudes. Des d’Acció Climàtica es defensa la mesura com una aposta per la seguretat, mentre que els caçadors dirien on cacen sempre i quan es tracte de terrenys públics. Pels terrenys privats – gairebé el 80% del país-, argumenten que ja tenen el permís.
Des de la direcció general d’Ecosistemes i Gestió del Medi, Anna Sanitjas defensa que es tracta d’una mesura de “seguretat” per a caçadors i per a usuaris del medi natural. “És necessari que els caçadors comuniquen amb certa antelació la zona on faran la batuda, per poder planificar millor les sortides i disposar de dades per prendre decisions, però sobretot per facilitar informació a la ciutadania d’on seran els caçadors i que la batuda es respecte”, ha explicat Sanitjas.
Si bé inicialment el text de la resolució marcava la comunicació d’uns paràmetres molt detallats, ara Acció Climàtica s’avé a simplificar el tràmit i només demanar les dades de referència de les colles i el paratge o zona on estiguen caçant. Llavors el Departament ja s’encarregaria de codificar les dades. “Així és molt més senzill i àgil per a ells”, ha dit la directora general. “Nosaltres volem que es facin les batudes. No volem entorpir-los, sinó que això sigui una eina més per protegir l’activitat”. “Estem oberts a qualsevol proposta per simplificar la tramitació”, ha afegit.
Per la seua banda, Joan Espona, vicepresident de la Federació de Caça de Girona, ha defensat que quan cacen en una propietat privada, són “els únics” que tenen permís per poder realitzar una activitat dins aquell espai gràcies als acords amb els propietaris. En este sentit, la proposta dels caçadors és comunicar les batudes als espais públics -poc més del 20% del país-, però la comunicació en propietats privades és “innegociable”, ha dit Espona.
Pel caçador, de la mateixa manera que quan es va a la ciutat s’han de respectar els senyals de trànsit, s’espera que quan es va al medi natural es faça el mateix. “Però aquí ningú respecta les senyalitzacions quan es fa una batuda”, ha lamentat. “La seguretat ha de ser tant a un lloc com a l’altre”, ha afegit.
“Un problema de país”
“El senglar és un problema de país”, ha apuntat a Joan Espona. Ara mateix este animal cinegètic s’ha convertit en una plaga en molts territoris que provoquen accidents a la carretera, danys als conreus i també podrien portar la temuda pesta porcina.
El Departament és conscient del valor que té la tasca dels caçadors en el control de la població dels senglars, però es mantenen fermes en el posicionament i precisament creuen que la comunicació del lloc de les batudes farà compatible la caça amb la resta d’activitats al medi natural.
