Tot i que és a la tardor quan a les Terres de l’Ebre –i també a la resta de la Mediterrània– s’intensifiquen els episodis de pluja, feia temps que no es registraven uns temporals de tanta magnitud com els viscuts estes darreres setmanes al territori.
Desbordament dels barrancs, esllavissades, o inundacions han estat alguns dels efectes.
Esta successió de llevantades a l’Ebre, però, ha fet reviure una pregunta: quina implicació té el canvi climàtic en tot plegat?
Abans de respondre, Germán Solé, cap de la unitat d’observació de l’Observatori de l’Ebre, vol deixar clara una premissa. “És difícil afirmar-ho, ja que els efectes del canvi climàtic i els seus patrons s’han de veure en perspectiva, en temps, i s’han d’estudiar en calma. A més, hem de tenir present que estem en un clima mediterrani, que té una variabilitat molt alta i que, sovint, ens sorprèn amb fenòmens d’este nivell”, apunta.
Malgrat això, Solé assegura que és cert que un dels models del canvi climàtic en les nostres comarques apunta cap a esta tònica, cap a este comportament. “Molts estudis diuen que anem cap a un escenari de pluges cada cop menys freqüents, però molt més intenses. És a dir, podrem estar setmanes o, fins i tot, mesos de sequera, i de sobte arribaran estos episodis tan extrems”.
I és que ja es comencen a intuir variacions. “Pot ser que la quantitat de pluja a l’any siga més o menys la mateixa, però últimament cau de manera diferent”, reiteren des de l’Observatori de l’Ebre. “Mira, un exemple… Abans si queien 45 litres al mes ho feien d’una manera repartida: un dia en queien 5, l’altre 7, l’altre 4, l’altre 10…; en canvi, en els últims temps estos 45 litres mensuals cauen en només 2 dies i la resta de mes no plou”, explica el mateix Germán Solé.
Esta dinàmica facilita, per exemple, les recents inundacions o barrancades. “El terra, que és sec perquè porta molt temps sense ploure, rep moltíssima quantitat d’aigua en poques hores, per tant, arriba un moment en què se satura perquè ja no pot absorbir més pluja, i l’aigua sobrant inunda els barrancs”. Per este motiu, quan plou després de tants dies de pluja intensa, hi ha molts números que els barrancs tornen a baixar de manera violenta.
Un clima que ja varia
Mentrestant, les conseqüències i el recorregut d’estos fenòmens preocupa a les Terres de l’Ebre, un territori principalment rural, on el clima té molta influència en l’activitat econòmica. Històricament, les llevantades –i les inundacions i barrancades conseqüents– han perjudicat l’agricultura de la zona, per tant, si s’incrementen, també incrementaran els danys. “Però no només s’han de tenir en compte estos episodis de pluja… siga com siga, el canvi climàtic ens haurà d’obligar a replantejar moltes coses”, assenyala Solé.
El simple fet de l’augment global de les temperatures o la manca d’aigua pot provocar que, d’aquí a uns anys, el tipus de conreu actual no siga viable. “Ens haurem d’adaptar i buscar noves tècniques o, directament, apostar per altres tipus de cultiu. I això passarà a tot el món… per exemple, en un futur a Alemanya, on ara difícilment poden cultivar tomates, serà l’escenari ideal per a fer-ho”. I en este sentit, el de l’increment de la temperatura global, el recorregut es presenta molt més clar. “En el camp de la temperatura no hi ha dubte”, recalca Solé. “Hem vist que els estius s’allarguen cada cop més fins al punt que, pràcticament, desapareixen les estacions intermèdies [la tardor i la primavera], i el fred també és menys pronunciat. Els controls mostren que les temperatures màximes són cada any més elevades. Les mínimes també s’incrementen, però no a un ritme tan accentuat com les màximes”.
I, segons Solé, en la lluita contra el canvi climàtic hi ha tres punts clau: la prevenció, la mitigació i també l’adaptació. “Volem que no augmente més el canvi climàtic, volem aturar-lo, però com que no sabem si serem capaços –perquè potser ja fem tard–, hem de tenir en compte el tercer punt, que és l’adaptació”. En este sentit, parla de la importància de la conscienciació de la població. “Hem de ser conscients que si no fiquem res de la nostra part això no ho pararem”.
Òbviament, el canvi climàtic és un problema global que necessita una resposta i una política global, però els experts reiteren que és importantíssim i bàsic actuar a nivell local: des del nostre mateix habitatge. “Les escoles han de jugar un paper clau i han de deixar molt clar este missatge entre els més petits perquè, al cap i a la fi, ells són el futur. Si ara ho aprenen com un tema natural, ja serà natural per a la seua vida”, diu Solé. “Preguntem-nos i pensem quin tipus de planeta volem deixar als nostres fills”.
