Els incendis forestals són i seran una de les grans preocupacions per als propers anys, si no s’hi posa remei. Així ho manifestava en un estudi que vaig elaborar precisament per a la neteja de boscos mitjançant els ramats de bestiar. Un estudi que va anar a parar a institucions i que han donat uns petits resultats immediats; a la serra de Pàndols ja pastura un ramat pels seus boscos i de forma natural neteja els seus espais. S’havien convertit en selvàtics i aviat ja s’hi hauran format sendes i es podrà caminar pel seu interior. També a la serra dels Ports un altre pastor que anys anteriors ja hi pasturava se li han facilitat algunes ajudes per poder incrementar el ramat. Cal, sense dubte, ajudes, planificació i concreció per incrementar els pastors on faci falta i evitar els incendis forestals. A la vegada servirà per incentivar la creació de treball en el sector, la promoció econòmica i disposar de llets i carns de proximitat d’alta qualitat. També hem realitzat trobades amb l’Escola de Pastors del Pirineu i formalment establirem uns convenis de col·laboració per incrementar el nombre de professionals, amb l’ajuda d’ajuntaments, del Consell Comarcal i la Diputació de Tarragona i Barcelona.
Cal, sense dubte, ajudes, planificació i concreció per incrementar els pastors on faci falta i evitar els incendis forestals.
Són molts els factors que durant les darreres dècades han anat creant immenses masses forestals que una simple burilla de cigarreta, en encendre’s la pinassa, causen vertaderes desgràcies econòmiques i a vegades també humanes. Tenim l’experiència de l’incendi d’Horta de Sant Joan de fa uns anys. Més que augmentar bombers i instruments mecànics per apagar el foc, que també cal, els remeis naturals són els més fàcil i més rendibles.
Un segle enrere les zones rurals van arribar al màxim de població censada. Durant aquest període la Terra Alta ha perdut un 60% dels habitants. Els boscos pràcticament havien desaparegut, pel pasturatge i pels pagesos que rompien noves terres. Mentre la carn dels ramats i els fruits que collien a aquests nous conreus i les fustes eren aprofitades per als focs casolans i per als forns de pa, de calç, de guix, per al carbó o per elaborar diferents olis i pegues, tenien un preu raonable, aquelles faixes i bancalets se seguiren treballant. Amb l’abaratiment de les matèries que se n’extreien i més tard amb la mecanització del camp, aquelles terres marginals s’abandonaren. Avui són boscos que, encara anys enrere, els caçadors hi podien circular per dins i ara s’han convertit en autèntiques selves, on resulta impossible entrar-hi i conseqüentment apagar un incendi en cas d’encendre’s.
Excepte on les terres són de regadiu i els conreus altament mecanitzats i amb produccions elevades que el fan rendible, la resta dels termes municipals es van abandonant irremissiblement. També és veritat que amb un 10% de pagesos es produeix tres vegades més del que se n’extreia de la terra abans de la mecanització. Els pagesos arruïnats, en la proporció esmentada 10 de cada 100, hagueren de marxar a altres sectors econòmics, per no disposar de feina a les seves poblacions. Emigraren a les capitals treballant a la construcció, la indústria o els serveis. Vet aquí, doncs, que les poblacions rurals es van despoblant i algunes hauran desaparegut d’aquí a pocs anys, on només queda gent gran. La desaparició d’aquests poblets incrementarà més encara els gran boscos i els problemes augmentaran. En el proper article exposaré possibles solucions que caldrà escometre per donar solucions no solament als incendis, sinó també al despoblament rural i al manteniment equilibrat del medi ambient. No iniciar l’acció de forma immediata tindrà grans costos per a les futures generacions. Hi hem de posar remei!
