El protagonisme de les Terres de l’Ebre en els atemptats de Barcelona i Cambrils van situar el territori en un escenari inèdit. Malgrat que diversos informes policials vinculaven la província de Tarragona amb la presència de cèl·lules jihadistes -de fet, es creu que part dels atemptats de l’11-S a Nova York perpetrats per Al-Qaida es van acabar de perfilar des de Salou i Cambrils-, la sensació no era esta, i bona part de la població veia el radicalisme islàmic com un fenomen allunyat de les seues comarques. Després de conèixer que els atacs a Catalunya s’estaven preparant des del xalet d’Alcanar, esta percepció ha canviat. A més, el fet que la cèl·lula jihadista escollís -tot i que de manera improvisada- atemptar també contra Cambrils suposava un altre canvi: els jihadistes optaven per una ciutat més petita, menys internacional, menys mediàtica i menys controlada que el perfil d’escenaris que havien atacat anteriorment, com Barcelona, Berlín, París o Londres.
Ara, un any després, ja no és cap secret que les autoritats policials miren de controlar cada racó del país per tal de prevenir un episodi com el del 17 d’agost. Però abans dels atemptats de l’estiu passat, els Mossos d’Esquadra ja havien incrementat el control sobre bona part del territori català, incloses les Terres de l’Ebre. Arran dels atemptats que en els últims anys han tingut lloc a diverses ciutats europees, i el fet que Espanya -i especialment Barcelona- fos un dels objectius de l’autoproclamat Estat Islàmic, tot l’estat estava en un nivell alt d’amenaça terrorista: 4 sobre 5.
Més mesures de control
Hores abans de l’inici de les festes del Renaixement d’enguany, una maleta abandonada al passeig de la Generalitat de Tortosa va fer saltar les alarmes. En pocs minuts, els Mossos d’Esquadra van acordonar la zona, van tallar el trànsit, i tècnics especialistes en desactivació d’artefactes -els Tedax- van iniciar una operació per a identificar què hi havia a l’interior. Va ser una falsa alarma però l’episodi va servir per a visibilitzar la faena de prevenció que envolta este fenomen. “Portem molt de temps duent a terme operacions especials per tal de previndre atacs d’este tipus”, explica l’intendent Josep Maria Estela, cap de la regió policial de les Terres de l’Ebre. Hi ha diversos operatius amb diferents finalitats. “Hem augmentat la protecció a escenaris que considerem que podrien ser objectiu d’un atac: llocs on hi ha moltes aglomeracions, com les festes majors, la cavalcada de reis o processons”, apunta Estela, que assenyala que els ciutadans hauran notat la presència de més cossos policials -sovint equipats amb armes llargues- en este tipus d’actes, o també l’existència de més controls policials a la carretera. “Les Terres de l’Ebre, com la resta de Catalunya, segur que ha notat estes mesures, però és per prevenció”.
Dins d’esta tasca preventiva, una de les accions més significatives, recorda Estela, és el procés de prevenció i detecció del radicalisme islàmic. “Això implica que estem en contacte directe amb professors, policies locals, vigilants de pobles… tots aquells professionals que ens puguen ajudar a detectar casos de persones que poden estar radicalitzades o en procés d’estar-ho”. Les escoles, sobretot, els llocs de faena o les mesquites són escenaris des d’on es poden diagnosticar estos casos. En este sentit, utilitzen una estratègia similar per a mirar de localitzar suposades cèl·lules jihadistes. “Hem donat una formació a certs col·lectius perquè siguen capaços de reconèixer-ho”, revela Estela.
Per altra banda, hi ha el dispositiu anomenat ‘Cronos’, que prepara tots els cossos policials i altres professionals per a garantir una resposta “ràpida i efectiva” en cas d’un atac terrorista com el que es va viure a Barcelona i a Cambrils. Estela, però, llança un missatge clar: no s’ha de caure en l’error de titllar de jihadistes tota la comunitat islàmica. “La comunitat islàmica de les Terres de l’Ebre són víctimes com nosaltres, tenim molt bona relació amb ells i ens han ajudat sempre que ho hem necessitat”, conclou.
