L’Estat espanyol, a través de la Direcció General de Costes, se va convertir l’any passat en la primera administració a moure sorra de forma preventiva al delta de l’Ebre, per a lluitar contra la regressió. Després de reubicar 317.000 metres cúbics d’arena, de les zones amb més acumulació, com la punta de la Banya o la platja del Serrallo, als espais més fràgils, com ara la barra del Trabucador, l’illa de Buda o la platja de la Marquesa, el govern de l’Estat vol repetir durant el 2025 l’operació. Se tracta de petites actuacions de manteniment que no tenen res a veure amb l’Estratègia Delta de la Generalitat, que aspira a moure fins a 11 milions de metres cúbics de sorra submergida per a enfortir les platges més vulnerables.
Una estratègia no és incompatible amb l’altra, però totes dos cal dur-les a la pràctica amb un consens tècnic que encara no s’ha pogut constatar en relació als grans moviments de sorra procedents del fons marí. Ningú entendria que la Generalitat avancés en l’elaboració dels estudis i dels projectes executius dels dragatges i transports d’arena si després Madrid hagués de frenar esta opció fonamentada en la via holandesa de lluita contra l’increment del nivell del mar. Els dies en què la Generalitat i l’Estat només se llançaven la vaixella entre ells semblen haver passat, i més ara en què els dos governs seran del mateix color. Com ningú no entendria que a Catalunya no hi hagués un traspàs de deures escrupolós i exquisit sobre la matèria -perquè al final tothom vol protegir el Delta- entre el Govern sortint d’ERC i l’entrant, del PSC.
