HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEls pobles rics i els pobres de Tarragona

Els pobles rics i els pobres de Tarragona

Acabo de publicar el llibre El despoblament rural. És un estudi on he recollit les opinions de personatges que entenen sobre la pobresa dels pobles, molt d’ells, des de la perspectiva de guanyar diners a base de treballar molt, esforçar-se i aconseguir objectius. He tocat pagesos, catedràtics d’universitat, empresaris, periodistes, arquitectes, historiadors, alcaldes i diputats, ecologistes, viticultors, cooperativistes, presidents de cambres de comerç, experts en turisme, entre altres. Les opinions de tots ells m’han fet recollir l’estudi en una sèrie de conclusions per aconseguir revertir la pobresa de pobles que van ser molt rics i ara estan a la cua de la pobresa de la província de Tarragona.

Al llistat apareixen els pobles que paguen més i els menys de la província de Tarragona, on Castellvell destaca com el més ric i Batea com el més pobre. El primer gairebé duplica la riquesa per càpita del darrer. Des del punt de vista estadístic resulta molt fàcil l’anàlisi i radica principalment en els sous que cobren els treballadors d’un i altre poble i els pensionistes que hi habiten. I resulta que Batea és el poble més ric en agricultura de la província de Tarragona; és on es produeix més vi, i tot sigui dit de pas, d’una gran qualitat. Els pagesos treballen molt, s’esforcen continuadament, han fet grans explanacions de terres, actualment les reguen amb l’aigua de l’Ebre, disposen de bones màquines per conrear i per collir els fruits i quan un observador visualitza el seu terme, s’adona dels bancals de vinyes treballades com a horts, que haurien de determinar molta riquesa i gens de pobresa. S’ha necessitat una gran vitalitat en fer possible aquells conreus emparrats, tan ben quadrats, on les pampes de les vinyes canvien de colors, sigui a l’estiu o a la tardor, i que a l’hivern només s’hi veuen les soques dels ceps i abans de podar-los o els sarments despullats de les fulles caigudes. I els seus cellers, com molts altres de la Terra Alta i el Priorat, exporten els seus vins elaborats a les millors taules, dels millors restaurants del món. Els vins d’aquestes dues comarques ja s’han creat un nom, que en el món de la viticultura són considerats com dels millors, que gens són comparables amb les rendes dels seus habitants.

I vet aquí que malgrat l’esforç dels pagesos que tenen les finques com a horts, produint molta qualitat i els cellers transformant aquells raïms en vins de gran renom, els seus pobles estan a la cua de la riquesa de la província. Radica, com he dit abans, amb els sous i amb els jubilats. On existeix una forta implantació industrial, els sous són més alts per la mateixa competència; on més es cobra, si existeix possibilitat de canvi d’empresa, és on el treballador hi fa cap. I quan l’obrer s’ha jubilat, cobra la pensió segons les cotitzacions de la seguretat social que haurà aportat durant la seva vida laboral. Un treballador qualificat de les indústries químiques cotitza segons el sou i un pagès, malgrat treballar moltes hectàrees de forma excel·lent, cotitza el mínim. I el resultat que a Batea, com a la resta de pobles en despoblament de l’interior de la província, hi han molts jubilats amb pensió mínima i en canvi, als costats de Tarragona i Reus, amb les indústries petroquímiques els sous són elevats i les pensions resultants són de més del doble. A més, els municipis en despoblament, la majoria dels joves universitaris han hagut d’emigrar i avui viuen a Tarragona o Barcelona, o Europa, perquè la feina, si és que en tenen, mai la poden aconseguir a la vila on els van engendrar. El fenomen, doncs, radica que on hi ha poca indústria els sous són més baixos, els joves universitaris no s’hi poden quedar a viure, i la població que hi habita, per tant, està envellida i els jubilats les pensions mínimes.

I d’aquest balanç aparegut a la premsa només hi apareixen els pobles que tenen més de mil habitants. A la Terra Alta o al Priorat, per exemple, dels més de trenta que componen les respectives comarques només en consten 5 o 6 perquè la resta no arriben als mil habitants. Això hauria de ser motiu de reflexió pels polítics de Barcelona, Madrid i Brussel·les. Vostès creuen que Batea és el poble més pobre de Tarragona? Si a l’estadística aparegués Prat de Comte, Guiamets o la Pobla de Massaluca, posem per exemple, veurien que estan molt per davall. El treballador que més cobra d’un d’aquests pobles pot arribar als 1.000 euros mensuals i els jubilats, que són majoria, no els cal fer declaració de renda perquè no arriben a la quantitat necessària que els obliga a presentar-la.

Això és un vertader problema que, si no s’hi posa remei, molts pobles que tenien 2.000 habitants fa uns anys i ara no arriben ni a 1.000, d’aquí a poques dècades hauran desaparegut del mapa. Només des de la política es pot solucionar aplicant mesures correctives i ben aviat serà irresoluble, si no s’hi posa remei immediat. Al meu llibre El despoblament rural, ag@experimentgrafic.com explica el perquè i les possibles solucions.

Anton Monner
Anton Monner
Cronista de Gandesa
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 48 = 50

Últimes notícies

-->