Els valors de la dona

Em desperto pensant en lo dia d’ahir, ple de contradiccions, a casa, al carrer, i als mitjans de comunicació.
Uns, angoixats pel coronavirus, altres dient que no passa res, que tot són alarmes innecessàries. Altres, com jo mateixa, preocupats per les noves generacions i els valors que cal transmetre’ls.

Els partits polítics, enfrontant-se per celebrar com cal el dia de la dona, cadascú de de la seva  visió sociopolítica.
Comentàvem amb les amigues del grup Parlem i escoltem què podem fer la gent de la nostra generació? Sempre tenim al darrere la veu de la realitat que ens aconsella, i al davant la necessitat que la vida comporta.

Serveixen los consells? No podria assegurar-ho. Lo que ens passa, als que sentim la necessitat de lluitar per un món millor, és que no podem deixar d’advertir-los, als que venen darrere, de les dificultats que trobaran i pretenem estalviar-los-les. Em va fer molta gràcia, la dita d’una amiga que, parlant d’estes coses, em va dir: saps què deia ma iaia? “Espera’t, que vens detràs”. Així és la realitat. I és ella mateixa la que ens empeny a buscar lo millor per a tots.
Estos dies parlem de les dones i les fites que volem conquerir. Ens hem de conformar que siguin castigats com cal els violadors? Aquí estan plasmades totes les ambicions de les dones? Impossible, veritat?
Ni les dones d’ahir, ni les d’avui, ens conformen amb això.

Vaig sentir la cançó d’Amaral que diu “Bien alta la mirada, quien bien te quiera, te querrá bien alta”. Em va fer pensar que tenim una dona presidenta del Tribunal Constitucional, tantes dones ministres, tants premis a dones científiques, escriptores, esportistes triomfadores… Hem d’aconseguir que no siguin fites puntuals sinó la conseqüència d’una societat igualitària i justa.

L’any 1977, per celebrar l’any Internacional de la Dona vaig tenir el goig de coordinar sis ponències que des de Madrid van arribar a Tortosa, per si volíem treballar-les.

En honor d’aquelles dones de saviesa tortosina, he de comentar-vos l’èxit d’aquells treballs tan valorats, que van merèixer ser enviats al Congrés Nacional, representant Catalunya i formant part de les conclusions del mateix Congrés.

Els títols de les ponències eren: La dona en la cultura, La dona en l’ensenyament, La dona en el treball, La dona en la família, La dona en l’esport i La dona marginada.

Es van llegir a l’Ajuntament de Tortosa i recordo que Felipe Tallada, l’alcalde d’aquells anys, va dir-me: “Cinta, d’on has tret estes dones?” “De la saviesa tortosina…”, vaig contestar-li. Què se n’ha fet d’aquells ideals tan ferms de les dones tortosines de l’altre segle? Us ho diré, els hem traspassat a les generacions d’avui.  No ho dubteu, tinc testimonis clars, ho he vist.

Les dones d’avui, com les d’ahir, volem caminar de la mà de l’home, des de la igualtat. Per tenir junts més força. No volem submissions, ni les
d’ahir ni les d’avui.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

4 + 6 =

Últimes notícies