El sector aqüícola del delta de l’Ebre fa un pas més per a ser resilients i adaptar-se al canvi climàtic. L’objectiu és continuar amb esta activitat primària, que en els darrers anys ha vist afectades les produccions per les elevades temperatures que assolix l’aigua del mar durant l’estiu. Així, els productors de musclos del Delta han iniciat esta setmana una prova pilot per tal de comprovar si és viable l’ús de la cria d’este mol·lusc captada en piscifactories situades a mar obert, a la costa de l’Ametlla de Mar, on l’aigua no supera els 28º durant els mesos de més calor.
Este dimarts van penjar-se les primeres cordes a una musclera de la badia dels Alfacs amb la cria procedent de la piscifactoria Acuidelta, on l’acumulació d’esta espècie a les gàbies els suposa un problema per al desenvolupament de la seua activitat de cultiu d’orades i llobarros. Segons explica el gerent de la Federació de Productors de Mol·luscos del Delta de l’Ebre (Fepromodel), Gerardo Bonet, en este assaig “s’han sembrat una cinquantena de quilos d’esta llavor captada naturalment a les instal·lacions d’Acuidelta i ara volem comprovar si evoluciona favorablement dins la badia”.
Amb la sembra acabada, ara s’estudiarà i controlarà durant els pròxims mesos, el creixement i supervivència d’esta llavor a les aigües de la badia dels Alfacs, on es concentra un nombre més elevat de fitoplàncton, i també si el producte final complix els estàndards de qualitat que esperen. “Este musclo, tal com l’hem vist ara, als productors ja els ha agradat molt. Creiem que anirà perfecte, o fins i tot millor que el musclo que ens ve de fora, ja que no tota la llavor és igual i tampoc ens donen la millor”.
Esta és una de les apostes del Departament d’Acció Climàtica i dels productors del delta de l’Ebre per tal de fer front als problemes de producció que han hagut d’afrontar, especialment en les darreres campanyes, a causa de les elevades temperatures de l’aigua del mar que es deriven del canvi climàtic. “Abans teníem problemes de comercialització. Ara ens estem trobant que el canvi climàtic fa gairebé impossible criar llavor de musclo a les badies”, explica Bonet, que afegix que “a la badia dels Alfacs la captàvem naturalment, però l’estiu passat es va morir el 100 % de la cria”.
L’estiu passat l’aigua va assolir els 30 graus de juliol a setembre, la qual cosa va liquidar prematurament la collita de musclo, que restava per traure al Fangar, uns 150.000 quilos de musclo comercial, i també tota la cria que els musclaires tenien preparada a les badies per a sembrar en la campanya vinent. Davant d’això, els musclaires van haver de adquirir la cria a Itàlia i Grècia.
“Vam haver de comprar, aproximadament, uns 75 camions de llavor, un total d’1,5 milions de quilos de cria de musclo al doble de preu que fa tres anys, i també vam haver de fer front als increments del cost del transport”, detalla Bonet, que afegix que “si la cria venia de Grècia, habitualment en pagàvem 2.700 € per camió; en esta campanya n’hem pagat 3.800 €/camió”. Amb tot, els musclaires van haver de fer front a una despesa sobrevinguda “d’1,5 milions d’euros”, aproximadament, ja que el preu mitjà va situar-se en els 1,1 €/kg + IVA.
Per tot plegat, el gerent de Fepromodel sentencia que es “fa molt difícil la viabilitat d’este cultiu”, ja que, “este increment dels costos de producció no podem traslladar-los al consumidor, perquè estem en un mercat en què has de competir en preu; i tot i que el nostre musclo està valorat comercialment i el podem vendre una mica més car que la resta, també tenim uns límits”.
Davant d’això, esta prova pilot pot ser una alternativa més rendible per als productors de musclo del Delta, ja que si l’experiment prospera -i consideren que no hi ha motius per a pensar que no serà així-, no haurien d’anar als mercats de Grècia i Itàlia a comprar la llavor, sinó que la podrien aconseguir aquí: “de proximitat” i “més barata”. A més, esta solució suposaria un benefici per als musclaires, però també per a l’empresa Acuidelta i Balfegó, a qui l’acumulació d’esta llavor a les instal·lacions els suposa un problema.
Tal com explica Spyros Smponias, director administratiu i financer d’Acuidelta, la piscifactoria instal·lada a l’Ametlla de Mar, “l’acumulació de musclo a les gàbies de les d’orades i llobarros suposa un pes afegit a la instal·lació subaquàtica, que la desequilibra i produïx problemes, ja que les instal·lacions no poden funcionar correctament i tampoc s’oxigenen tan bé”. A més, assenyala que “traure’l té un cost: han d’entrar bussos a les gàbies per a netejar els estatges -caps gruixuts-, les xarxes i tota la instal·lació”. Un cop netejades les instal·lacions, el musclo es llença.
Aquí és on entren els musclaires del Delta. En este sentit, el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela, apunta que “ens trobem en un cas paradigmàtic d’adaptació al canvi climàtic, de resiliència del nostre sector primari”. Perquè, mentre d’una banda “la mala notícia és que ja no podem captar la llavor de musclo dins les badies per les elevades temperatures de l’estiu que afecten el cicle vital de l’espècie, d’altra banda la bona notícia és que tenim una producció massiva de llavor just una mica més enfora, a mar obert. Fora les badies tenim un ecosistema natural que produïx esta musclo menut en grans quantitats. Per tant, el que hem de fer és sortir i prendre’l; i no anar-lo a comprar als mercats internacionals com s’ha anat fent estos darrers anys”.
Altrament, des de Fepromodel estan treballant amb la idea d’instal·lar cordes a les gàbies de tonyines de l’empresa Balfegó, que dixaran fins passat l’estiu, per a comprovar si hi sobreviu i si poden captar directament la llavor. Si l’assaig surt bé, l’objectiu és muntar unes instal·lacions per a obtenir més cria de musclo mar endins: “Produirem esta llavor a mar obert, la captarem de mar obert, sense les interferències del canvi climàtic; i criarem el musclo dins les badies, on hi ha unes condicions de fitoplàncton excel·lents que fan que es produïsquen estos musclos de qualitat excel·lent”, conclou Tudela.
Ara caldrà esperar fins a principis d’estiu, quan esta cria penjada en una musclera dels Alfacs s’haurà engreixat i podrà collir-se, per a saber-ne els resultats. Si tot va bé, en un futur pròxim, els musclos del Delta podrien procedir de cries obtingudes mar endins.
