El Congrés dels Diputats va aprovar dimecres una nova pròrroga de l’estat d’alarma, ara fins al 9 de maig, per a començar a plantejar aleshores, si es consolida un alleugeriment del ritme de contagis i de morts per coronavirus a Espanya, un desconfinament gradual. El president espanyol Pedro Sánchez ha parlat per primer cop d’un “escenari prudentment optimista” i la primera mesura de relaxació es produirà ja abans, este diumenge, amb la sortida dels nens al carrer per a fer passejos curts. Però la situació continua sent insospitadament tràgica.
El món viu un malson per l’afectació del coronavirus SARS-CoV-2, dotat amb una capacitat de contagi i amb un potencial d’agressivitat -especialment en persones molt grans i amb patologies prèvies, però no exclusivament-, que de moment no es pot combatre amb cap tractament rigorosament homologat -encara que ja hi ha retrovirals i altres medicaments que s’estan revelant efectius en alguna mesura- ni amb cap vacuna, i que provoca la malaltia Covid-19, de la qual este dijous s’havien infectat més de 2,6 milions de persones i n’havien mort més de 180.000 arreu del món, i això només tenint en compte xifres oficials i ignorant el caos incomptable que han projectat alguns països com Equador. De fet, enlloc s’estan comptant els morts i els infectats igual -Catalunya mateix està reportant un recompte diferent al de l’Estat espanyol- i les dades, tant de víctimes mortals com de contagiats, no semblen permetre una radiografia fidedigna d’una situació en què la realitat gairebé supera la ficció i en què lluitem amb les armes d’altres segles -bàsicament el confinament i l’aïllament- contra la principal pandèmia, fins ara, del segle XXI. Una crisi sanitària en tota regla i de llarg abast, que amb gran part de l’activitat econòmica aturada o molt condicionada, ja ha detonat una crisi econòmica que podria fer caure l’economia espanyola amb una violència desconeguda des de la guerra civil. La Unió Europea aspira a mobilitzar 1,6 bilions d’euros per a fer front a la urgència, però fins ara les desconfiances polítiques entre els estats membres han posat més aviat pals a les rodes.
A les Terres de l’Ebre, com a la resta del país i a tot l’Estat espanyol, es complix ara la sisena setmana d’estat d’alarma, amb dures restriccions a la mobilitat de la ciutadania. Des de fa dos setmanes, s’observa un retrocés diari dels pacients ingressats greus de coronavirus, tant a Espanya com a Catalunya -a punt de baixar dels 1.000 al tancament d’esta edició-, i això dona aire a l’emergència sanitària, ja que el principal risc era el col·lapse del sistema de salut pública. En total, des del començament del brot, un total de 3.362 persones han ingressat en estat greu en hospitals catalans. Això ha espremut el sistema i els professionals, que han rebut el reconeixement diari -si més no mitjançant aplaudiments des dels balcons al vespre- de la ciutadania i que s’han infectat en proporcions indesitjables: un 15% dels contagis a Catalunya afecten professionals sanitaris.
Segons les dades de Salut de dimecres a la nit, des de l’inici de l’epidèmia a Catalunya s’havien registrat 45.875 positius de coronavirus, tots confirmats amb una prova diagnòstica, ja siga PCR (en anglès PolymeraseChainReaction) o test ràpid. A més a més, hi havien 82.523 persones amb símptomes i que han estat classificades per un professional mèdic com a possible cas de Covid-19, tot i que no se’ls ha fet cap test de confirmació perquè no hi ha -ni n’hi ha hagut en cap moment de la crisi- prou kits de prova. Els intents d’aprovisionament del Ministeri de Sanitat, que és qui té centralitzada la capacitat d’adquirir-ne, han estat sempre en alguna mesura infructuosos, incloent-hi material deficient -que no tenia la suficient sensibilitat- procedent de la Xina.
Ofegats per l’angoixa del confinament i per l’amenaça econòmica que implica l’aturada, fa dies que s’ha començat a plantejar un desconfinament progressiu, lent i gradual, però el problema de la desescalada de restriccions és que arrancarà sense conèixer la incidència real de la pandèmia per esta incapacitat de fer proves massives. I, en qualsevol cas, sense data de normalització. Malgrat que la cursa científica internacional a la recerca d’una vacuna fa pensar que es podrien escurçar els terminis per a obtenir l’antídot més eficient, este no s’espera abans de l’any vinent.
L’atenció primària de les regions, i la de l’Ebre no ha estat una excepció, ha tingut un paper important a l’hora de valorar via telefònica els casos lleus -la gran majoria- i fer-ne el seguiment dels aïllaments a domicili, i ha de tenir un paper encara més determinant amb la progressiva sortida al carrer de la gent, per a detectar nous brots i actuar en conseqüència. El mateix president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat als governs autonòmics reforçar esta xarxa de primària, que podrà ajudar a concretar quins territoris poden relaxar mesures restrictives abans en el marc del que s’ha anomenat un desconfinament asimètric.
En este sentit, per exemple la Cambra de Comerç de Tortosa ha reclamat que les Terres de l’Ebre puguen sortir abans del parèntesi actual, i el mateix President Quim Torra s’ha mostrat obert a esta possibilitat. Tot plegat en resposta a un context de diferents velocitats de la pandèmia, que per exemple no ha tingut una incidència especialment virulenta a les Terres de l’Ebre, una de les demarcacions catalanes més envellides i paradoxalment menys afectades pel virus: les últimes dades disponibles abans de tancar esta edició situaven el nombre de morts confirmats amb coronavirus en 14 a les quatre comarques ebrenques, als quals es poden sumar 23 casos (fins als 37) “sospitosos“. Així mateix, hi hauria 1.512 contagiats sense confirmar, per 181 de confirmats. El dibuix fet pel govern català des de fa una setmana, en haver començat a reportar també els casos “sospitosos”, és més proper a la realitat -l’Estat només facilita i reclama a les comunitats autònomes les dades de contagis i de morts confirmades amb test-, tot i que hi ha el risc de desvirtuar les sèries estadístiques per a fer el seguiment de l’evolució de la pandèmia, en haver canviat les regles del recompte, i fonts funeràries ebrenques alerten també que algun dels difunts computats com a “sospitosos” de coronavirus posteriorment han donat negatiu quan se li ha practicat la prova al cadàver.
Siga com siga, Catalunya va assolir dimecres els 4.669 morts positius, als quals s’afegirien 4.381 morts en casos “sospitosos” que la consellera de Salut, Alba Vergés, defensa que tenen un diagnòstic mèdic al darrere. Un ball de xifres macabre que despersonalitza la mort com en temps de guerra. De fet, les mateixes fonts funeràries apunten a la resignació amb què familiars estan acceptant el fet que els pacients moren sols -no els poden acompanyar a les plantes dels hospitals habilitades per a tractar malalts amb Covid-19- i no se’n puga fer un comiat socialitzat, ja que estan prohibides les cerimònies i les vetlles en cas de positiu i als enterraments de difunts amb Covid-19 només hi poden anar els familiars més propers. S’estan promovent grups de dol per Skype i plantejant cerimònies sense difunt per quan s’acabe la crisi, però ara per ara la realitat crua passa per la impossibilitat de fer el dol com cal.
Espanya és el segon Estat del món en nombre de contagis registrats (més de 213.000 fins dimecres) per darrere dels Estats Units i el tercer en nombre de morts (22.157) per darrere també d’Itàlia, porta d’entrada de la pandèmia a Europa.
L’impacte psicològic de la situació està també per testar
El CatSalut ha reforçat les eines de suport psicològic i la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre ha definit tres equips d’atenció: hospitalització, de reforç i d’atenció telefònica, coordinats per tal d’adaptar-se a les noves necessitats dels usuaris.
La xarxa sanitària pública en general ha patit una forta reestructuració durant estes setmanes al territori. Han tancat consultoris i CAPs per a concentrar equips de professionals i garantir així les rotacions -per a protegir els sanitaris i garantir el servei-, la coordinació de l’assistència telefònica o domiciliària i els circuits diferenciats de patologia respiratòria. A més a més, es va modificar la distribució de serveis entre hospitals.
El Verge de la Cinta, amb tota una planta destinada exclusivament a la Covid-19, ha atès i atén els malalts més crítics, inclosos els que necessiten ingrès a l’UCI, mentre que als hospitals comarcals d’Amposta i Móra d’Ebre i a l’hospital de la Santa Creu de Jesús, a Tortosa, s’han ingressat pacients intermedis, que no requerixen respiradors però que tampoc poden quedar-se a casa en aïllament. La contundent reorganització -la Clínica Terres de l’Ebre de Tortosa ha passat a concentrar els serveis de ginecologia, obstetrícia i pediatria que prestava l’hospital Verge de la Cinta- es va materialitzar després d’haver suspès gairebé tota l’activitat assistencial no urgent i en previsió dels pitjors escenaris -fins i tot es van preveure places per a atendre malalts amb Covid-19 a l’antiga residència d’Amposta-, però en el cas ebrenc benauradament no s’han fet efectives les prediccions més negres.
L’hospital d’Amposta va donar dilluns d’alta un pacient amb coronavirus que era l’únic que en aquell moment estava ingressat al centre amb la malaltia i a Jesús només hi havia este dijous tres ingressats amb la malaltia. En els quatre hospitals amb capacitat de les Terres de l’Ebre, dimecres només hi havia 22 hospitalitzats amb coronavirus, vuit dels quals a l’UCI del Verge de la Cinta, després d’haver donat 92 altes hospitalàries.
Tot i haver començat a enfocar el desconfinament futur, les morts als centres hospitalaris catalans a causa del coronavirus van tornar a augmentar dimecres i van tornar a superar les 200 en un sol dia, un repunt respecte a les dades del dia anterior, això sí camí de les 25.000 altes hospitalàries. El mateix dimecres, al conjunt de l’Estat espanyol havien mort -només amb prova diagnòstica prèvia- 440 persones, també un petit repunt respecte a la xifra de dimarts en el quarantè dia de confinament. La dada positiva és que les persones curades ja superen el 40% de casos detectats. També caldrà veure els efectes de la tornada a la faena dels sectors no essencials, com la construcció o la indústria, que es va fer el 14 d’abril, atenent que els símptomes de nous contagis poden trigar fins a 14 dies a fer-se evidents en els afectats i que també hi ha contagiats asimptomàtics que són igualment transmissors.
Els petitíssims indicis de recuperació s’han produït a l’Ebre només amb la reobertura parcial i amb condicions de les deixalleries municipals, però la vida al carrer continua sent una excepció trista: xarrades a distància, cues fora de les botigues de menjar i les farmàcies per a evitar les aglomeracions a dins, establiments tancats i carrers semibuits fins i tot en ciutats i hora punta. Fins a nou avís.
