L’exdirector de ‘El Periódico de Catalunya‘ Enric Hernández ha assegurat aquest dimarts al Congrés de Diputats que l’alt càrrec polític de la Generalitat que els va “filtrar” la nota de la CIA sobre possibles atemptats a Barcelona l’estiu del 2017 volia insinuar que els Mossos tenien contacte amb els serveis secrets dels EUA per vies alternatives a l’Estat i pretenia “incriminar o responsabilitzar” al govern espanyol perquè no havia avisat a les autoritats catalanes. A més, ha criticat que tot i que el Govern va filtrar l’avís, després dels atemptats ho va negar, i es va engegar una campanya de desprestigi i boicot independentista cap al diari, en el marc del ‘procés’ i el referèndum de l’1-O.
L’exdirector del diari barceloní ha al·legat que no pot revelar les seves fonts. No obstant, ha explicat que a finals de maig del 2017 una “alta instància política de la Generalitat” els va explicar el contingut de la nota dels serveis secrets nord-americans, contingut que van confirmar amb una segona font, també política, però no ho van voler publicar per no generar “risc de psicosi col·lectiva” i a l’espera que el Govern prengués mesures urbanístiques i de seguretat concretes.
No obstant, una hora després dels atemptats la web del diari va fer pública la informació. Quan el Govern va negar tenir contactes directes amb la CIA, el diari va voler contrastar la seva informació i va aconseguir el text de la nota dies després, inclòs en una altra comunicació nord-americana enviada després dels atemptats. La font els va prohibir reproduir directament la imatge de la nota per no donar pistes de l’origen, i per això la van transcriure. Com que era tard, les presses els van fer cometre errors de “transcripció”, cosa que va aixecar polèmica.
Com ja va fer el juliol del 2019 en la comissió d’investigació del Parlament sobre els atemptats, Hernández ha reiterat en la comissió d’investigació sobre aquells atemptats a la cambra baixa espanyola que el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, sabia, almenys des de l’endemà dels fets que els serveis d’intel·ligència dels Estats Units havien advertit la policia catalana el maig del 2017 de possibles “atacs terroristes indeterminats durant l’estiu contra llocs turístics molt concorreguts de Barcelona, específicament a la Rambla”. Tot i així, Govern i Mossos ho van negar posteriorment.
Aquí, Hernández ha recordat el correu electrònic que el sergent sotscap de la unitat de coordinació d’intel·ligència va enviar al comissari en cap d’Informació, Manel Castellví, la tarda del 18 d’agost i que aquest va reenviar al cap del cos minuts després. En el correu s’adjuntava la nota, que advertia que era una “entrega secreta dels Estats Units a Espanya” del 25 de maig anterior. En la comunicació s’explicava que el seu enllaç els havia dit informalment que la nota ja la tenien els serveis de seguretat espanyols. Per això, Hernández ha mostrat dubtes que si ho sabien superiors i subordinats del màxim cap del cos, Trapero no ho sabés.
Mesos més tard els documents amb la nota van ser decomissats per la Policia Nacional quan s’anaven a incinerar a la planta del Besòs. Un càrrec policial va confirmar el contingut de la nota al diari el gener següent. El desembre del 2018 es va publicar un avís similar per aquell Nadal.
Hernández ha recordat que un ciutadà que va demanar informació a les autoritats nord-americanes sobre el contingut de l’avís, però va rebre com a resposta que no s’havia trobat aquesta nota. No obstant això, el periodista ha assegurat que aquesta resposta és la prevista en els casos de lluita antiterrorista, segons la llei americana. Per reafirmar la seva postura, ha recordat els correus electrònics interns dels Mossos del 18 d’agost on es parla d’aquesta comunicació.
Per tot això, Hernández ha admès que hi va haver una campanya d’assetjament i intent de boicot cap al diari i cap a ell, amb amenaces de mort incloses, des del món independentista.
