HomeSense categoriaEnric Trullen · “L’estil de vida actual no juga a favor de...

Enric Trullen · “L’estil de vida actual no juga a favor de la fertilitat”

ENTREVISTA // Quina diferència hi ha entre infertilitat i esterilitat?

Malgrat que en la cultura anglosaxona s’empra el concepte infertility per a referir-se globalment a l’esterilitat i la infertilitat, cal distingir-ho. L’esterilitat és la incapacitat d’aconseguir un embaràs i infertilitat és no poder assolir que les gestacions arriben a un nadó viable. 

L’esterilitat està equilibrada per sexes?

Les causes estan repartides: un 30% en cada cas. El 40 per cent restant són mixtes. En un 10-15% no és possible identificar cap causa.

Quantes persones ho patixen? 

Més d’un 10% de les parelles tenen dificultats reproductives. Un 85% assolixen la gestació en un any i un 25% en els tres primers mesos.

Ha empitjorat amb els anys?

L’estil de vida actual no juga a favor de la fertilitat. En els homes, el semen és cada dia pitjor en quantitat i qualitat. Les causes? Factors mediambientals, tabaquisme, estrès i, sobretot, sedentarisme. 

La societat també ha canviat.

Abans, les parelles es casaven als 20. En començar jóvens i tenir tants anys de fertilitat al davant, les possibilitats d’embaràs eren molt més grans.

L’edat biològica per tenir un fill s’ha endarrerit.

Hem passat dels 25 de mitjana a superar els 30.

Quin és el moment biològic ideal per a la dona? 

Fins als 30 hi ha una meseta de fertilitat. A partir d’aquí veiem una baixada lleugera, que es pronuncia als 35. A partir dels 40, de cada 10 òvuls fecundats, 8 tenen problemes per tirar endavant. 

Hi ha una edat límit?

Legalment no, Però a nivell mèdic hi ha un consens per a fer tècniques de reproducció assistida per sota dels 50 anys. És una qüestió biològica. A partir dels 45, cal valorar molt l’estat de salut de la dona. En edats avançades recorrem sovint a òvuls d’una donant jove i sana o bé a l’adopció d’embrions.

L’edat de la mare és, per tant, el principal repte.

Tinguem present que les dones no fabriquen òvuls, sinó que es produïxen durant la vida intrauterina. El màxim d’òvuls en un ovari es produïx en el fetus femení de 5 mesos. A partir de llavors es van consumint. En la pubertat ja se n’han perdut més de la meitat. Els que queden van envellint i fa que molts no siguen capaços de donar embarassos. Avui s’obre pas, cada dia més, la preservació de fertilitat.

En què consistix?

Si no et planteges ser mare fins després dels 35, tens l’opció de congelar els òvuls abans, quan encara estan jóvens. És el mateix que es fa en pacients de càncer i altres malalties que rebran tractaments que danyaran la reserva ovàrica. Preservem òvuls o teixit ovàric congelats perquè puguen assolir la maternitat una vegada superada la malaltia.

Les maternitats tardanes convertixen la reproducció assistida en un negoci de futur.

No només per això. Espanya és líder en turisme reproductiu. Per una qüestió normativa. Aquí la llei permet que mares soles i parelles lesbianes puguen tenir fills per reproducció assistida, a diferència d’altres països. Hi ha clíniques que s’han especialitzat en este perfil de pacient. A nivell públic, hi ha un programa adreçat al mateix col·lectiu que gairebé mor d’èxit (programa SOLDO): han esgotat les reserves dels bancs de semen. 

Qui pot acudir al sistema públic?

Parelles que no tinguen fills comuns. Les dones menors de 40 anys, i els hòmens que no superen els 55. Cap dels dos ha de tenir una esterilització voluntària prèvia. Per a una fecundació in vitro hi ha una llista d’espera d’uns dos anys. Fora d’estos requisits, han d’acudir a la via privada.

Este és un tema tabú encara per a moltes parelles? 

És cert que abans era impensable dir que el teu fill era fruit de la reproducció assistida. Passava el mateix amb les adopcions. Penso que això avui està molt més normalitzat.

Quan es planteja una parella demanar ajuda?

Per sota dels 35 anys, s’aconsella a partir d’un any d’intents. Després, als sis mesos de provar-ho. Arriben estressats. Primer cal investigar l’origen del problema i descartar factors. Provar una inseminació artificial a determinada edat equival a fracàs. Parelles amb avortaments poden tenir més opcions amb fecundació in vitro, seleccionant l’embrió. També es pot fer selecció genètica per descartar embrions no viables. Hi ha moltes possibilitats.

El factor psicològic pesa molt? 

El tenim molt present, perquè cada intent que no acaba bé afegix angoixa. Per això és important saber les expectatives i les possibilitats que hi ha.

Tenir clar que el camí és complex.

I que intentarem aplanar-lo al màxim. Però s’han de mentalitzar que potser la primera vegada no va bé.

Quina és la taxa d’èxit?

Dependrà de cada cas. En una parella jove en què ella té problemes de trompes, pot superar el 50%. Com més edat, la taxa es va reduint.

En qualsevol cas, no és un procés barat.

Depèn. La inseminació és el més econòmic, uns 800 euros. Una reproducció in vitro val uns 5.000. L’adopció embrionària costa uns 2.000 euros. 

Què podem fer per a millorar la nostra fertilitat?

Portar un estil de vida saludable. Malgrat que rebaixar l’edat és una quimera, potser caldria replantejar l’actual model de societat, amb l’objectiu que el model productiu no afecte el model reproductiu.

Diga’m un dels molts falsos mites en este món. 

Un de molt habitual: que la dona faça el pi després del coit. No servix de res.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

5 + 5 =

Últimes notícies