Alianza Energía y Territorio (ALIENTE), formada per 200 organitzacions i col·lectius en l’àmbit estatal entre els quals hi ha el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC–EdC), reclamen una moratòria que protegisca les Reserves de la Biosfera d’arreu de l’Estat Espanyol.
Els activistes han enviat una carta, subscrita per 447 entitats, per recordar a la ministra Transició Ecològica, Teresa Ribera, la preocupació de la UNESCO davant l’amenaça de les reserves i assenyalar la “incongruència” que suposa no adoptar mesures preventives. Tot i que les Terres de l’Ebre no és on es concentren els nous projectes, des de GEPEC, recorden, que apleguen més d’un 35% dels aerogeneradors instal·lats a Catalunya.
ALIENTE promou una transició energètica justa, basada en la generació renovable distribuïda, l’estalvi energètic i l’autoconsum. Arran de l’estudi del Consell Científic i donat que les entitats integrades a ALIENTE comparteixen objectius amb el programa MaB (Home i Biosfera) de la UNESCO, es va formar un grup de treball amb més d’una desena d’entitats afectades amb reserves de la biosfera, entre les quals el GEPEC – EdC. Aquest grup va iniciar una campanya per reclamar una moratòria científica per les Reserves de la Biosfera. “El principal objectiu d’una reserva de la biosfera és que es convertisca en un instrument per exemplificar un nou model de relació de l’ésser humà amb la naturalesa”, apunten en un comunicat.
Per això, els activistes sostenen que és necessari implantar un altre model energètic que no estiga basat en grans centrals d’energia renovable a les reserves de la biosfera. Aquesta campanya va culminar el 6 de juliol passat, on gestors de reserves, ajuntaments, col·lectius ciutadans, propietaris de negocis, organitzacions ecologistes i altres moviments associatius de tot l’Estat van enviar una carta al MITERD per reclamar que es decrete una moratòria que protegisca les reserves. “La massificació de macro-projectes energètics té greus impactes sobre la biodiversitat i pot acabar agreujant la despoblació i l’envelliment del món rural”, argumenten els ecologistes.
“Apel·lant a la Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat i a la lògica què els estudis de viabilitat han de ser anteriors a qualsevol desenvolupament industrial, se sol·licita a la ministra, com a màxima responsable, que el Comitè Espanyol del Programa MaB de la UNESCO i els representants del mateix a cadascuna de les comunitats autònomes, comuniquen per procediment oficial, com més aviat millor, la conveniència del principi de no regressió (Llei 7/2021 de 20 de maig de canvi climàtic i transició energètica) i així decreten una moratòria científica”, han exigit. Així, consideren que si no s’atura la tramitació dels projectes fins que no hi hagi els resultats del comitè científic, es podria incórrer a una “culpa in vigilando“.
Més d’un 35% d’aerogeneradors de l’Ebre
Des de GEPEC–EdC apunten que des de la modificació del Decret Llei 16/2019, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, les Terres de l’Ebre no són “de moment on es concentren els nous projectes”. Tot i això, assenyalen que cal tenir en compte que més d’un 35% dels aerogeneradors instal·lats a Catalunya estan a la reserva de les Terres de l’Ebre – que no són totes les Terres de l’Ebre. Segons dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, el 35% de la potència eòlica instal·lada a Catalunya prové dels parcs ebrencs.
A més, indiquen, que la reserva de la biosfera de les Terres de l’Ebre pateix altres problemàtiques de caràcter ambiental. A tall d’exemple, destaquen la regressió que pateix el delta de l’Ebre; la proliferació d’instal·lacions de tractament de residus o bé ampliació dels existents al Montsià, que poden acabar convertint la comarca en una zona receptora de residus de dins i fora de Catalunya. A la vegada, l’entitat remarca que hi ha el projecte de construcció d’una planta de biogàs a Godall, una planta de compostatge a Santa Bàrbara i de l’ampliació del centre de tractament de residus a Mas de Barberans. Finalment, lamenten que al Baix Ebre i Montsià s’ha fragmentat un dels espais més ben conservats d’oliverars de Catalunya.
