La població de la regió de l’Ebre arribarà als 201.289 habitants l’any 2034, segons les projeccions demogràfiques de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) en un escenari de creixement mitjà, que és el més plausible si es continua amb la tendència demogràfica actual. Tot i este creixement, el territori es convertirà en una societat marcadament envellida, amb una davallada durant la pròxima dècada del 10 % de la població menor de 15 anys i un augment del 23,2 % en el nombre de persones de 65 anys o més.
En el període 2024-2034, les Terres de l’Ebre guanyaran 13.852 habitants, cosa que representa un increment del 7,4 %, una taxa lleugerament superior a la mitjana catalana prevista per a la mateixa dècada, situada en el 6,8 %.
Este augment de població, però, no serà resultat del balanç natural entre naixements i defuncions, que continuarà sent negatiu a tota la regió. En conjunt, el territori tindrà un creixement natural negatiu de 7.686 persones, degut al fet que es preveuen 12.539 naixements i 20.225 defuncions. La regió de l’Ebre no és l’excepció a la tendència demogràfica que afecta Catalunya i Europa, on l’envelliment de la població i la davallada de la natalitat continuen marcant el ritme.
Aportació migratòria
El veritable motor d’este creixement serà, per tant, l’aportació migratòria. Segons l’escenari mitjà d’Idescat, entre 2024 i 2034 es preveu que arriben a les Terres de l’Ebre 21.531 nous immigrants, un flux migratori positiu que compensarà el saldo natural negatiu.
Desglossat per comarques, el Baix Ebre liderarà l’augment amb un increment migratori de 9.813 persones, tot i registrar un creixement natural negatiu de 2.870 persones. El Montsià seguiria una dinàmica similar, amb 9.199 nous residents per via migratòria i un saldo natural de –2.597. La Ribera d’Ebre i la Terra Alta, tot i ser comarques més menudes, també aportaran xifres positives gràcies a l’arribada de 1.491 i 1.028 immigrants respectivament. Estes dades constaten de nou que el futur demogràfic de les Terres de l’Ebre dependrà en gran mesura de la seua capacitat per a atreure i integrar nova població, especialment en un context de despoblament rural i envelliment progressiu.
Els escenaris que estudien els demògrafs confirmen que l’envelliment serà la transformació més destacada de l’estructura poblacional de les Terres de l’Ebre durant la pròxima dècada. El grup de població que més creixerà fins al 2034 serà el de les persones de 65 anys o més, que augmentarà en gairebé 10.000 residents, passant de 42.932 a 52.854 persones. Este augment del 23,2 % reforça la tendència d’envelliment de la població ebrenca i planteja nous reptes socials, sanitaris i econòmics.
En canvi, la població infantil (de 0 a 15 anys) disminuirà i la població en edat laboral (de 16 a 64 anys) augmentarà lleugerament. El nombre de menors baixarà de 26.669 a 23.995, un descens del 10 %, mentre que el grup de persones en edat de treballar passarà de 117.836 a 124.440, un increment modest del 5,6 %. Este equilibri parcial se deu, en gran part, a l’arribada de població immigrada, que contribuirà a mantindre actives les franges centrals d’edat. (Vegeu el quadre amb les dades de la regió desglossades per comarca i grups d’edat.)
Envelliment generalitzat
A escala comarcal, l’envelliment serà generalitzat a les quatre comarques. El Baix Ebre passarà de 18.431 a 23.017 persones grans, mentre que el Montsià, la segona comarca més poblada, veurà com este grup augmenta de 15.493 a 19.628. La Ribera d’Ebre i la Terra Alta també registraran augments del 16,9 % i del 7 % respectivament.
Què són les Projeccions de població?
Les Projeccions de població són una actuació de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) que té com a objectiu avaluar les xifres de població, així com la seua estructura per edat i sexe i la seua distribució territorial a curt, mitjà i llarg termini. Les dades es presenten per al conjunt de Catalunya, les 42 comarques i l’Aran, els 8 àmbits del Pla territorial i les 4 províncies.
Les Projeccions consideren tres escenaris: baix, mitjà i alt, i es construixen a partir de tres hipòtesis per a cadascun dels components: fecunditat, esperança de vida, migració interna, migració amb la resta d’Espanya i migració internacional. Per elaborar les Projeccions de població, l’Idescat utilitza el mètode dels components, que consisteix a actualitzar anualment la piràmide de població inicial incorporant-hi els fluxos del creixement demogràfic: creixement natural i moviments migratoris.
