HomeEntrevistes“Esta crisi és una oportunitat per a afavorir el reequilibri territorial”

“Esta crisi és una oportunitat per a afavorir el reequilibri territorial”

Vostè assegura que per a sortir enfortits d’esta crisi cal aprofitar per a fer la transició digital.

Fa anys que donàvem per fet que només era una qüestió de temps el canvi de la nostra manera de treballar, consumir o viatjar. La crisi de la Covid n’ha accelerat els terminis. La innovació està sent rapidíssima.

Veu més oportunitats que amenaces?

No me dixa de preocupar la dimensió i impacte que esta crisi tindrà en l’economia i la vida de les persones. Però quan anem a veure les solucions i la naturalesa d’este moment de canvi, no puc evitar mirar-m’ho amb optimisme. Perquè tenim l’oportunitat de reflexionar sobre allò que no fèiem bé i anar cap a un model de creixement econòmic i social més sostenible i intel·ligent.

Pose’m exemples.

Està canviant l’estructura de la nostra economia. Hi haurà canvis en la mobilitat, estalvi energètic, introducció de les noves tecnologies en capes de la societat que no n’estaven familiaritzades, racionalització del consum, agilització de les gestions administratives, la transferència tecnològica en el sector salut o  la digitalització del turisme, posant al mapa marques o negocis que no sabíem que existien.

I, a més, ho podem fer de manera remota. Vostè mateix ha decidit tornar a l’Ebre, casa seua, després de 25 anys tombant pel món.

Esta era una decisió que ja havia pres amb la meua parella fa temps. El confinament ens ha donat confiança perquè veiem que l’hem encertat. Tinc el despatx a Barcelona però puc treballar sense problemes a 200 km. La clau està a racionalitzar les reunions. Ara ja ningú ens pren per bojos.

Serà complicat canviar algunes inèrcies.

Cal un esforç de cohesió d’equips per a poder canviar la cultura del treball. Entre les coses a què em dedico és, precisament, a ajudar empreses i administracions a fer esta transició. Grans organitzacions han comprovat estes setmanes que poden tenir el personal treballant des de casa.

Este canvi també implica riscos. Estarem més controlats i potser acabarem treballant més. 

És cert, no tot és bonic. Qualsevol revolució té elements de fricció. En el sector privat, la capacitat disruptiva de la innovació tecnològica és enorme. Al sector públic tot va més lent. La clau per a limitar riscos està en construir entorns de confiança amb una col·laboració constructiva i creativa entre els dos sectors.

Vist des de la perifèria, este canvi pot afavorir el reequilibri territorial?

És una oportunitat immensa. S’ha consolidat un actiu, el teletreball, que se suma a la resta que ja gaudíem: qualitat de vida, entorn natural, patrimoni cultural… Hem d’aprofitar esta palanca per a connectar-nos amb els pols de desenvolupament econòmic del voltant. Des de l’Ebre podem treballar per a tot el món.

Ha escrit sobre la contacless economy, que ens porta també cap a la contactless society o societat del distanciament. Espanta una mica.

La Covid ens obligarà a un comportament poc social on la tecnologia pot ajudar. Qui feia fins ara videoconferències? Només multinacionals amb delegacions en països diferents o qui tenia un familiar molt lluny de casa. Ara ho fem tots. Tornarem al contacte social, però estes eines han arribat per a quedar-se.

Vostè va ser dels primers treballadors d’Airbnb al continent.

Vaig incorporar-m’hi en un moment molt inicial de la companyia, quan havien d’explicar a les administracions quina era la seua estratègia tecnològica. Vaig construir l’equip de polítiques públiques a Europa d’Airbnb. Ara aprofito aquella experiència amb altres tecnològiques perquè les dinàmiques i reptes són els mateixos.

També es mou en el món del lobby, un sector tradicionalment opac. Què fa un lobbista?

El lobby clàssic arrossega una llegenda negra d’opacitat i de tràfic amb interessos espuris. El lobby professional modern treballa justament pel contrari: fa serveis de consultoria que ajuden les institucions públiques a prendre decisions de manera informada i argumentada.
Els lobbys representen grups amb interessos legítims però interessats, al cap i a la fi.
El seu treball no es fa mai a porta tancada. Són processos de consulta pública transparents, plenament regulats. Catalunya és referent a la península quant a legislació.

Vostè va estar uns anys d’adjunt al delegat del Govern de la Generalitat al Regne Unit. Es pot fer política exterior des d’una autonomia?

Es pot fer acció exterior. La política exterior està reservada als estats. Però en l’àmbit de l’acció exterior, una autonomia, igual que un municipi o una empresa, pot fer moltes coses. Amb la delegació al Regne Unit vam ser capaços de consolidar relacions amb les principals institucions britàniques en el pla polític, econòmic i social. Vam crear una comunitat catalana que encara avui està molt viva.

Albert Mestre
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + 3 =

Últimes notícies