Groucho Marx deia que era millor callar i parèixer estúpid que parlar i confirmar que ho ets. Com lo iaio dels Simpson, ara us explicaré una història de fa molts anys, de quan los pobles perseguien ideals dels que s’aprenen quan estudies Lletres: Temps era temps, una certa vergonya social impedia als estúpids interferir en la vida de les altres persones amb comentaris i gestos. Callaven, pel bé de tots. El silenci es transmetia de generació en generació i els estúpids se’n guardaven de demostrar que ho eren. Potser allavontes hi havia la mateixa quantitat de persones estúpides que ara, però la seua interferència en la societat era mínima. Ara les tornes s’han girat i l’estupidesa mos governa, mos envolta i mos afecta desvergonyidament. Los estúpids no només no callen sinó que confirmen a cada paraula que ho són i esta confirmació genera adeptes i seguidors i tot s’anivella per baix de tot, per l’infern del mínim esforç, l’abúlia i la tristesa interior. Fan tant de soroll i estan tant per tot arreu que és impossible viure-hi al marge. Les xarxes socials, els programes del cor, la música comercial, la dreta i qui la vota -que tot va lligat i estos són, sou potser, els més estúpids d’entre els estúpids- mos envaïxen en un soroll verinós, mos imposen la buidor de la que en són gurus i mos anul·len qualsevol espurna de pensament crític i valors autèntics. Abans, se deia allò de Liro-lero, liro-là: Per a cantar el liro-lero, més te valdria callar. Recuperem-ho! I no ens tallem, que a vegades convé mirar als ulls al fantotxe de torn i escopir-li algun Calla, estúpid. Pels teus avantpassats!
Estupidesa monumental
ARTICLES RELACIONATS
