Des del 2015 que el Congrés dels Diputats no acollia un debat sobre l’estat de la nació com el de la setmana passada. És de sobres conegut que han passat moltes coses en estos anys: repeticions electorals, una declaració d’independència, l’empresonament i exili d’un Govern, una pandèmia mundial i una guerra a Europa.
Potser amb tantes turbulències no s’havia trobat l’ocasió de celebrar un debat que pretén oferir una mirada àmplia i reposada del rumb del país. O potser és que algú ha considerat que ara era el moment oportú per a fer una foto fixa del moment i veure qui queda ben enquadrat i que hi surt borrós.
El que és evident és que el Congrés ha canviat molt en set anys. La majoria de diputats no havien viscut mai este debat, malgrat que al capdavall no és tan diferent de la resta. Entre estos ‘nous’ diputats hi ha els dos representants ebrencs, la flixanca Norma Pujol (ERC) i el tortosí Ferran Bel (PDeCAT). Tots dos analitzen per al setmanari l’ebre el desenvolupament del debat.
Encara que tant republicans com postconvergents són dos dels grups que han apuntalat la majoria del Govern en les últimes votacions, no amaguen la desconfiança que els inspiren les noves mesures que va anunciar Pedro Sánchez per a pal·liar els efectes de la guerra: els nous impostos als bancs i les elèctriques i la gratuïtat dels serveis ferroviaris estatals.
Segons Ferran Bel, el que ja s’ha qualificat de ‘gir a l’esquerra’ de Sánchez no és més que “una operació de màrqueting”. “Estos impostos tindran una recaptació més baixa que la que van explicar”. Sánchez, diu Bel, “necessitava reconciliar-se amb els seus socis” després de la tragèdia de Melilla o la cimera de l’OTAN i frenar l’impuls electoral del PP venent “que són un Govern molt d’esquerres”.
Esquerra Republicana i altres grups progressistes, com els Comuns o Compromís, van rebre amb els braços oberts les propostes del líder socialista, per bé que van reclamar-li que anés encara “més lluny”. Norma Pujol puntualitza que “són unes mesures excepcionals i limitades en el temps que no resoldran els problemes de fons de la crisi que estem patint”.
Trens gratuïts
Una altra de les mesures que vol adoptar el Govern central, i que es preveu que tinga més impacte en el dia a dia de la gent, és la gratuïtat dels abonaments dels trens de Rodalies i mitja distància, com els que surten de Tortosa o Móra la Nova. Este descompte del 100 % s’aplicaria entre l’1 i el 31 de desembre d’enguany.
Novament, una proposta aplaudida, però amb matisos. Ferran Bel es queixa que dixa fora altres tipus de mitjans de transport públic més propis del medi rural, com l’autobús. “Una persona de Tortosa podrà anar gratis a Barcelona perquè pot agafar el tren, però algú de la Ràpita que hi va amb autobús no tindrà cap bonificació”, subratlla Bel.
La republicana Norma Pujol celebra que les persones que agafen habitualment les línies R15 i R16 se’n puguen beneficiar, però, en línia amb el que reclama el Govern de la Generalitat, recorda que “el que s’ha de resoldre és el problema ferroviari de les Terres de l’Ebre: millores a les vies, més combois i més freqüències”.
Una altra qüestió que va cridar l’atenció dels diputats ebrencs va ser la menció de Sánchez a l’energia nuclear. Va negar la consideració d’energia verda que ha aprovat el Parlament Europeu. Norma Pujol, de Flix, creu que el 2030 s’haurà arribat a cobrir la demanda d’energia amb renovables i que, per tant, si es planteja allargar la vida de les centrals nuclears “cal fer-ho amb totes les garanties de seguretat i les inversions necessàries”. Ferran Bel afegix que “cal fugir de dogmatismes i, si es pot acreditar que és segur allargar la vida útil de les centrals, cal fer-ho”.
Poc més que un debat El president del Govern va obrir el debat el dimarts, i fins dimecres al vespre es van succeir les intervencions dels altres portaveus, així com les rèpliques i contrarèpliques corresponents. Dijous va ser el dia per a presentar i debatre fins a 138 propostes de resolució, de les quals es van aprovar 41.
Les propostes de resolució són una sort de conclusió del debat que fa cada grup parlamentari i, igual que les mocions als ajuntaments, no són més que una declaració d’intencions del poder legislatiu que no obliga l’executiu.
Quan va ser el torn de Ferran Bel de defensar les propostes del seu partit, va ser així d’eloqüent: “M’ha semblat més la fira del llibre, on cadascú té la seua caseta i intenta vendre el seu llibre. Ara, dubto si hi havia gaires compradors”. I és que Bel reconeix que ni tan sols va negociar les propostes del PDeCAT perquè “això s’aprova i l’endemà no té cap transcendència”. “On fem esforços i treballem és en esmenes concretes que s’acaben publicant al BOE”.
Nova llei de memòria
Potser el que tinga més transcendència dels tres dies d’intens debat al Congrés siga l’aprovació de la nova llei de Memòria Democràtica, la qual substituïx la norma del 2007 impulsada pel govern socialista de Zapatero. El pacte amb EH Bildu per a aprovar-la va fer córrer rius de tinta a Madrid i va empantanar la setmana amb els intents de la dreta i la ultradreta de llançar les víctimes d’ETA contra el Govern.
Junts va votar-hi en contra i Esquerra es va abstenir. “És cert que millora l’anterior llei, però per a nosaltres no recull tot el que volíem”, indica la republicana Norma Pujol. “Entre altres coses, no toca la llei d’Amnistia de 1977 que no permet jutjar els criminals franquistes. En canvi, i entre altres coses, sí que anul·la les sentències judicials de la dictadura, declara il·legal el règim o reconeix l’obligació de l’Estat d’exhumar les fosses”. Amb tot, afegeix Pujol, “reconeixem que és un gran avenç”.
