ENTREVISTA // Ferran Bel (Tortosa, 1965) plegarà com a secretari d’organització del PDeCAT en el proper congrés del partit, que es farà abans del juny. Ho tenia decidit molt abans de la patacada del 14-F, en què 77.000 vots no van ser suficients per a entrar al Parlament. L’exalcalde de Tortosa, que defensa la viabilitat del projecte, continuarà com a diputat a Madrid.
Pregunta: Quina anàlisi fa de la derrota del PDeCAT el 14-F?
Resposta: Segurament no es va diferenciar l’oferta electoral o no es va fer amb prou temps. No se’n pot fer cap valoració positiva, però això no invalida que el projecte puga tenir recorregut.
P: Què vol dir que no es va diferenciar l’oferta?
R: Fins pocs mesos abans vam estar formant part del mateix projecte polític que Junts i hem detectat confusió. Va haver-hi 700.000 persones que en les anteriors eleccions havien votat ERC o Junts i que ara estaven descontents amb el govern, però no ens van veure com una alternativa.
P: Potser perquè també el PDeCAT havia format part del govern?
R: No només per això, que també, sinó perquè fins feia massa poc formàvem part d’un mateix projecte polític, però en què no vam tenir veu ni se’ns havia visualitzat. Vam estar diluïts durant molt temps.
P: Quin missatge diferent donaria, si pogués tornar enrere?
R: Això ara forma part de la història. La realitat és que per 20.000 vots no tenim sis diputats i un grup parlamentari que podria estar condicionant el Parlament.
P: Què els va perjudicar més: la falta de visibilitat que vostè deia o l’abstenció?
R: L’abstenció és obvi que també, perquè de 700.000 persones que van votar independentisme feia quatre anys, no vam ser capaços de convèncer-ne 20.000.
P: Artur Mas parla de recosir les ferides amb Junts. Hi està d’acord?
R: En tot cas això qui ho haurà de decidir són les bases i la nova direcció del Partit Demòcrata, que es triarà durant les properes setmanes, i la direcció de Junts. Per al 14-F no va ser possible perquè una de les parts no volia arribar a un acord i si continua tot igual, tampoc serà possible. Caldria canviar algun plantejament.
P: Per part de qui?
R: Com que jo vaig ser part activa de les negociacions que no van arribar a bon port, donaria una opinió condicionada i no vull condicionar el futur, però és evident que Junts no va voler cap tipus d’acord amb el PDeCAT i en canvi després sí que va pactar amb Demòcrates o amb Independentistes d’Esquerres. Això és estrany i no té cap explicació.
P: Vostè creu que amb la polarització que es manté, el seu projecte té cabuda a Catalunya?
R: Jo crec que té cabuda malgrat que els últims resultats electorals no ho han acreditat. Però quan es pose distància en el temps i vagen passant coses…o quan no passen les coses que s’han promès, la gent tindrà una visió més clara. Hi ha molta gent que m’ha dit que natros érem la seua opció electoral quant a model de país i de societat, però que ara la prioritat era la independència. Tant de bo! Però quan això no arribe, algú haurà de començar a parlar de models i l’opció més apartada dels extrems tindrà cabuda. Hi ha gent que hi treballa i no només des del PDeCAT.
P: Què creu que n’ha de sortir del Congrés que el partit ha de fer abans del juny?
R: Una nova direcció.
P: I ideològicament?
R: Hem pautat un congrés estatutari i organitzatiu, i després la nova direcció ja farà un congrés més ideològic i estratègic en els dos o tres mesos posteriors.
P: L’espai ideològic del PDeCAT no està prou definit i acotat?
R: Tenim el plantejament de ser una opció independentista de centre, però la direcció entrant ha de plantejar les seues línies de treball i els associats i associades, concretar-les a través dels documents ideològics i les esmenes.
P: Una nova direcció vol dir nous lideratges. Quin paper li veu a David Bonvehí [actual president] o a vostè mateix?
R: Jo puc parlar per mi. Jo ja vaig anunciar a la direcció, inclòs David Bonvehí, que estava ajudant en un moment molt concret, però que no continuaria sent secretari d’organització després de les eleccions. Estant tres dies a la setmana a Madrid i sent de Tortosa, això m’ha suposat un esforç personal considerable. Ho he fet de forma transitòria perquè se’m va demanar, però ni puc ni vull continuar en esta funció.
P: Qui li agradaria que fos el nou líder del partit?
R: Amb l’Àngels Chacon s’ha descobert una persona solvent que té una manera de fer política clara i honesta, parlant clar a l’electorat malgrat els inconvenients que això pot tenir a curt termini. A mi m’agradaria que ella optés a liderar el partit, però això ho ha de decidir ella.
P: Com es pot tirar endavant el projecte des de fora del Parlament?
R: És una situació no volguda, però jo també he reflexionat estos dies que durant els darrers 10 anys hi ha hagut quatre formacions polítiques [Solidaritat, Cs, CUP i Vox] que sense tenir grup propi, han acabat entrant al Parlament. I el PDeCAT continua tenint quatre diputats a Madrid que poden jugar un paper important i més de 170 alcaldies i milers de regidors i associats. Si continua havent-hi gent il·lusionada amb un projecte polític de centralitat, tindran tot el meu suport, i veurem com arriba este projecte a les properes eleccions, que poden ser d’aquí a uns anys o d’aquí a uns mesos.
P: Creu que pot haver-hi una repetició d’eleccions?
R: Fa temps que ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol s’esgoten les legislatures. A Catalunya, tot i que s’ha allargat per la pandèmia, fa un any que el president la va donar per esgotada, i si el nivell de conflictivitat entre els que han de formar govern continua sent el mateix….
P: Els alcaldes i alcaldesses ara mateix són el principal actiu del PDeCAT i especialment a les Terres de l’Ebre. Tenen garantit el seu compromís per a les municipals del 2023?
R: Sí. Però a més a més les municipals són diferents. Jo vaig guanyar les eleccions a l’Ajuntament per primer cop [2007] amb més d’un 40% dels vots, i a continuació van venir les autonòmiques i les espanyoles i el meu partit les va perdre estrepitosament. Falten dos anys i la nova direcció també haurà de parlar de com afrontar-les amb els alcaldes i amb els possibles candidats.
