Aquets dies iniciarem a la ciutat de Tortosa les festes de la Cinta. Enguany, que és el segon mal any de pandèmia, viurem unes festes estranyes. Els actes populars i festius es veuen reduïts o limitats en el seu aforament. Sabem que totes les autoritats, municipals i de la Generalitat, hem fet crides a la responsabilitat: Cal que tothom que pugui es vacuni, cal que seguim mantenint les distàncies, la mascareta i la higiene de mans. La teoria és sabuda per tots, però som conscients que alguns cops tots no ho hem fet prou bé.
Hem de recordar que la pandèmia no ha desaparegut, malauradament hem tingut casos en residències, que sembla que han tingut un origen comunitari i conseqüències molt greus. Hem de capficar-nos tots a fer dels espais col·lectius ambients segurs. Això implica les autoritats, però sobretot també els ciutadans. Si algú detecta un espai no segur, allunyeu-vos-en i aviseu-ne els organitzadors i responsables.
Un dels col·lectius que molts cops és assenyalat com a culpable d’un cert relaxament són els joves. Aquí, cal recordar que estereotipar col·lectius és la pitjor de les maneres d’analitzar un problema, i cal obrir espais de col·laboració amb el jovent de la ciutat per donar resposta a les necessitats de diversió que necessita. El debat sobre l’esbarjo juvenil a Tortosa és un clam prepandèmia que caldrà abordar un cop la superem.
Ara bé, els espais sempre han estat a debat, però convindria també analitzar el temps de festa. Crec que des de les famílies hem d’acompanyar un cert canvi horari. Cal incitar els joves a iniciar la jornada festiva molt abans i acabar-la a una hora més prudent. La pandèmia, el confinament i el toc de queda ens han portat elements molt negatius, però des de la llibertat individual, pot ser un benefici col·lectiu apropar-nos a horaris europeus. Este debat, que aquí recullo i que es viu a cada casa que hi ha un adolescent, convé que sigui consensuat, però la tendència col·lectiva hauria d’anar camí de la racionalització. Les mares i pares tenen la darrera paraula.
Ara, tots els ciutadans, joves i adults, haurem de viure l’oci des de la responsabilitat, sigui a l’hora que sigui. Les festes són per a xalar, però convé que ho fem amb mesura (i sobretot respectant les mesures), perquè, si no, el preu a pagar pot ser novament molt gran. Xaleu de valent i prudència!
