Encetem el mes amb una festa nostrada, Tots Sants! Per Tots Sants tothom va al cementeri a visitar els difunts i dur-los flors com a present. Anar a veure els morts és un costum ben estés entre els pobles cristians, però els panellets, tan típics d’aquesta festa, no tan universals, són ben catalans, i és això que fa nostrada aquesta diada.
La nit anterior, sovint vora el foc a terra, celebrem la Castanyada, una festa d’allò més antiga. Vegeu què en diu el web de l’Ajuntament de Barcelona: https://www.barcelona.cat/culturapopular/ca/festes-i-tradicions/tots-sants
La festa de Tots Sants és herència d’una celebració celta. El primer de novembre feien les festes del Semain en honor dels morts, perquè és quan comença el període més fosc de l’any, un moment que consideraven màgic perquè creien que s’establien connexions entre els dos móns, el dels vius i el dels morts.
En l’àmbit cristià la celebració té l’origen en el segle VII, concretament en la dedicació del Panteó de Roma –temple pagà dedicat a tots els déus– a la Mare de Déu i a tots els màrtirs. La festa fou instituïda pel papa Bonifaci IV i, més tard, en el segle IX, la festa es propagà per tot l’Occident impulsats per Gregori IV.
I encara continua:
Tots els àpats tradicionals del, dia de Tots Sants són al·lusius a l’eternitat, perquè es creu que les ànimes dels morts ens visiten. Per això s’hi consumeixen productes elaborats amb ingredients de llarga durada, com ara fruita seca o panellets. D’una altra banda, el dia 2 són els vius que visiten els morts per retre culte a la seua memòria.
I mengem bolets, castanyes, moniatos, magranes i panellets, la base dels quals és l’ametlla, un producte que ara es comença a recuperar a les nostres terres, juntament amb els garrofers i les oliveres, arbres típics del secà. Aquests són els arbres que recordo en el paisatge de la meua infantesa, fins que en els anys vuitanta van començar a aparéixer els tarongers, i cada cop n’hi havia més, fins a arribar a canviar la fesomia dels trossos i del camp en general.
L’ametlla es plega a les acaballes de l’estiu, i quan arriba Tots Sants ja s’ha assecat, de manera que pot servir de base als panellets, unes menges amb molta influència àrab. I ho reguem tot amb un bon vi dolç o mistela: sobretot, que no falte!
I d’uns quants anys ençà ha entrat com un tornado el Halloween, que estem tips de veure a les pel·lícules i ja s’ha instal·lat en una bona colla d’establiments i a les escoles. I en relació amb aquesta altra festa, els infants d’allà diuen trick or treat i demanen llepolies a les cases del veïnat. En català, aquest rodolí el fem amb un «crit o confit», «convida o crida», «malifeta o piruleta», «encanteri o tiberi», «entremaliadura o llaminadura», «por o bombó», «paga o plora», «broma o poma»… I encara al llibre Wonder –que us recomano– ho van traduir com «dónes o pagues»: vegeu si n’hi ha, d’alternatives, perquè no hàgem de caure en l’anglés o l’espanyol de sempre!
Al final d’aquest mes tornem a ensopegar amb el costum invenció ianqui, que els comerciant ens han fet encabir amb calçador: el Black Friday. Sempre s’escau el darrer divendres de novembre: enguany, serà el dia 26. Si teniu intenció de comprar-hi res –de firar-vos, vaja–, ja cal que feu racó, perquè encara no deurem haver cobrat… I la vigília és el dia d’Acció de Gràcies, també dels nord-americans. Confio que no ens faran menjar titot per imposició!
I tanco l’escrit amb les dites del mes: «De Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixes anar», «Ditxós mes de Déu, que comença amb Tots Sants i acaba amb sant Andreu!», «Per Tots Sants, les olives a les mans».
Abriguem-nos, doncs, que l’hivern és a tocar!
