Ha costat, però en aquest cas sí que podem dir que a la tercera ha anat la vençuda. Si s’aproven els Pressupostos de la Generalitat per al 2022 i la Llei de mesures fiscals que els acompanya, les zones nuclears d’Ascó i Vandellòs, la majoria dels municipis de la Ribera d’Ebre, una part dels del Baix Camp, el Baix Ebre, la Terra Alta i el Priorat disposaran d’un Fons de transició nuclear, fins al tancament de les centrals, de 24 milions d’euros anuals.
L’objectiu d’aquest Fons nuclear és diversificar l’economia i reindustrialitzar la comarca perquè quan arribi el final de la vida útil de les centrals no haguem de tancar també la comarca per falta de feina i d’oportunitats de futur. A priori, tenim temps, una dècada; i diners -10 x 24, 240 milions d’euros- per atreure projectes empresarials que generin ocupació i contribuir a desenvolupar-hi projectes productius, preferentment en sectors com l’industrial, l’agroalimentari, el turístic o el de les noves tecnologies.
Tenim temps. O no. L’any 2011, la cancellera Merkel, com a conseqüència d’un accident nuclear produït a l’altra punta del planeta, al Japó, va decidir avançar el tancament de la vintena de centrals alemanyes -8 de les quals van tancar de manera immediata-; i moltes comarques, com la Ribera d’Ebre, van veure d’un dia per a l’altre com la seua principal font d’ocupació desapareixia.
El Govern i el Parlament de Catalunya estem entossudits a fer que el país es comprometi amb el futur de la gent d’uns territoris que han estat extremament solidaris i generosos durant dècades, i que han produït una part molt important de l’electricitat que ha consumit Catalunya.
El camí fins aquí ha estat difícil i complex, perquè des del primer dia hem topat amb els governs del PP i el PSOE, els quals, malgrat tenir la competència en matèria nuclear i recaptar tots els impostos en aquest sector, no han fet res per preparar una transició justa de les zones nuclears, com sí que han fet a les zones carboníferes.
Davant la incompareixença de l’Estat, com sempre, des de Catalunya vam voler assumir la responsabilitat del futur de la nostra gent. Vam començar a posar fil a l’agulla amb la Llei 12/2014 de 10 d’octubre, que creava el primer impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear que, diligentment, va ser derogada pel Tribunal Constitucional el 14 d’abril de 2016, a requeriment del Govern de l’Estat. Aquest primer impost ja preveia destinar el 10 % de la recaptació als territoris nuclears, uns 6 milions d’euros.
Ja ocupant la Secretaria d’Hisenda, personalment vaig impulsar un nou impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics, aprovat amb la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, que destinava a les zones nuclears el 20 % del total recaptat.
Una vegada més, però, l’impost va quedar en suspens, perquè al gener del 2018 el Tribunal Constitucional admetia a tràmit el nou recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern Rajoy. Amb l’arribada dels socialistes al Govern espanyol i malgrat les demandes de la Generalitat de retirar el recurs interposat, el PSOE el va mantenir i el Tribunal Constitucional va tornar a tombar l’impost amb una sentència del 27 de març de 2019.
El tercer i darrer intent el vam plantejar diferent. Amb la Llei 5/2020, de mesures fiscals, es va incorporar un nou impost sobre les instal·lacions que tenen afectació sobre el medi ambient, aplicat ja en altres comunitats autònomes i que ja havia superat el Tribunal Constitucional. Aquest impost s’ha aplicat ja aquest 2021 i, superats els filtres del Tribunal Constitucional, ara hem aprofitat la Llei de mesures fiscals dels pressupostos de l’any 2022 del Govern de Catalunya per crear el Fons nuclear amb el 20 % de la recaptació de l’impost.
Així és com hem pogut concloure una llarga lluita de set anys per disposar d’un Fons de transició nuclear que aportarà 24 milions d’euros anuals per poder fer una transició justa i necessària abans del tancament de les centrals. El gran repte que ara tenim és majúscul: saber aprofitar aquest Fons per transformar, per diversificar l’economia i generar les oportunitats laborals necessàries per a quan arribi el moment.
Per arribar fins aquí, per superar aquesta llarga travessia, hem comptat amb companys i companyes compromesos amb el país, des del Govern i des del Parlament, com Marc Sanglas, Marta Espasa, Albert Castellanos, Teresa Jordà, Roger Torrent, Oriol Junqueras i Pere Aragonès. Cal agrair també la feina incansable dels companys i les companyes d’Esquerra Republicana de la Ribera d’Ebre, que han estat discretament fent força perquè mai haguem tirat la tovallola davant dels entrebancs de l’Estat i del Tribunal Constitucional.
