Francesc Millan és periodista, natural de Santa Bàrbara, excol·laborador del Setmanari L’EBRE -per al qual tot just va escriure, el 2017, un reportatge sobre l’associació d’acollida de xiquets de Txernòbil ‘És per tu’– i actual cap de la secció d’Internacional del diari Ara, a través del qual està seguint la guerra i contribuint a la interpretació de tots els moviments sobre el taulell ucraïnès.
Com creu que hem pogut arribar fins aquí?
Cal subratllar que és una guerra que ningú s’esperava, ni els mateixos ucraïnesos. Ens pensàvem que a Europa ja havíem passat la fase de grans guerres. Tot i que en informes de la primavera del 2021, la intel·ligència americana alertava que Putin tenia la intenció final d’envair Ucraïna, ningú s’ho creu, potser una mica perquè els Estats Units havia perdut credibilitat durant l’era Trump, però es comencen a documentar moviments de tropes. Al gener, la Casa Blanca posa data a la determinació de Putin, però Zelenski encara parlava d’‘histèria’ d’occident i Macron va tornar de parlar amb Putin dient que no hi hauria guerra.
L’argument de la possible entrada d’Ucraïna a la UE i a l’OTAN és suficient com a detonant?
Es diu que Putin és un nostàlgic de l’antiga Unió Soviètica, i la seua caiguda, per a ell, va ser una humiliació. Durant els seus anys de mandat, ha projectat la idea de tornar a fer gran Rússia, i això podia passar per recuperar territoris de l’antiga URSS que tendien cap a occident. A part, en el seu discurs per a justificar la invasió, al·legava que havia de desarmar un govern que, segons ell, ataca els prorussos del Donbàs fins al ‘genocidi’, tot i que això no és cert ni està demostrat.
La frontera amb l’OTAN, exactament, quin paper hi juga?
El Govern ucraïnès, d’un país que compartix molts quilòmetres de frontera amb Rússia, és molt prooccidental, i atacar i recuperar Ucraïna, a més a més que Putin la considera seua, li permet allunyar les fronteres de l’OTAN. Tampoc sembla que vulga annexionar-se Ucraïna, sinó fer-ne una ocupació per a prendre el control i posar-hi un govern titella.
Quin és el pronòstic? Putin s’està trobant amb una resistència que potser no esperava.
Sembla que volia una guerra llampec i pensava que no necessitaria lliurar grans batalles, però no ha aconseguit controlar cap gran ciutat i s’especula que la moral és baixa entre els joves soldats russos. A més a més, Zelenski és ja un heroi inesperat i s’ha reivindicat com un líder valent: ha refusat oferiments dels Estats Units o de França per a abandonar el país i s’ha quedat a Kíiv.
Com valora la resposta d’Occident?
Ha estat més contundent del que molts –Putin inclòs– podien esperar, amb l’aturada del gasoducte Nord Stream 2 per part d’Alemanya, el finançament d’armes a Ucraïna per part de la Unió Europea o el càstig econòmic contra les reserves del Banc Central rus.
La guerra pot anar per a llarg?
No sembla que siga una guerra ràpida, però això té un risc: que Putin s’enfade i comence a improvisar. De moment, no sembla que hi haja moltes víctimes civils, però això ho sabrem més tard.
Com s’informen, al seu diari, del dia a dia de la guerra?
Hi tenim una enviada especial a Ucraïna i corresponsalies en els altres punts implicats: Washington, Brussel·les, Moscou… Aquí, a Barcelona, hem reforçat la secció i ens nodrim d’agències, de canals oficials dels dos bàndols i de mitjans locals d’Ucraïna. Les xarxes socials són molt útils, però a la vegada són un perill perquè de les dos parts, i especialment de la russa, hi ha una campanya de desinformació i propaganda brutal, en part per a justificar l’atac de Putin.
Considera que és real el risc d’una guerra nuclear?
No s’ha de descartar del tot, però és molt precipitat dir que anem cap aquí. Els experts constaten que l’armament nuclear està pensat més per a dissuadir que per a atacar
