“Un gall busca una gallina i no un gall”, deia Frank de la Jungla, esta setmana, a través de Twitch, referint-se que “poses una puta pel·lícula ara i sobretot hi ha ties menjant-se els morros i tios menjant-se els morros”, ha expressat. Mira, fins aquí, que pense i digue el que vulgue, però que pel mig algú que es fa dir “de la jungla”, que viu -o ha viscut- d’endinsar-se a la natura a fer bestieses, mai millor dit, solte que “a la natura no es veuen animals que se’n vagen amb els del seu mateix sexe”, doncs ja no.
La realitat és que s’han estudiat comportaments homosexuals a la natura. L’homosexualitat s’ha observat en unes 1.500 espècies, i probablement és present en tots els vertebrats socials. Els dofins, per exemple, tenen una sexualitat una mica desinhibida, alguns són bastant bisexuals i poden formar parelles homosexuals de llarga durada. A més, en dofins, el comportament homosexual podria ser la clau de la seua organització social, segons una investigació de la Universitat de Murdoch a Austràlia.
Les interaccions entre animals del mateix sexe ajuden a establir jerarquies i vincles que poden ser útils durant la caça o la guerra, com es veia en humans a l’antiga Grècia. Per altra banda, els rols de gènere a la natura no sempre estan definits, i els casos de famílies del mateix pare estan generalitzats. Entre els albatros de Laysan, una espècie marina nativa de Hawaii, hi ha parelles de femelles que coven i crien un pollet, just el contrari del que passa amb els cignes negres, en què l’ou post per una femella és custodiat per dos mascles. Així que, Frank, realment vens de la jungla?
