Aquest diumenge ha finalitzat amb èxit el III Congrés Internacional de la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre, una cita acadèmica i institucional que ha posicionat el territori com a epicentre de la recerca històrica contemporània. Organitzat per la Universitat Internacional de Catalunya i l’Ajuntament de Gandesa, el Congrés ha reunit investigadors de renom, institucions i ciutadania al voltant de la memòria democràtica.
El congrés s’ha desenvolupat al llarg de tres caps de setmana amb sessions a Tortosa, Flix, Gandesa i, pròximament, a la Sénia. L’eix central ha tingut lloc aquest cap de setmana a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, on s’han dut a terme 20 ponències i 9 comunicacions, impartides per 20 investigadors i investigadores —10 homes i 10 dones— provinents de Catalunya, l’Estat espanyol, i d’universitats d’Anglaterra, Alemanya i Itàlia.
Les conferències han abordat àmbits com el paper de les dones a les Brigades Internacionals, la repressió a la rereguarda republicana, l’exili de 1939, la infància en guerra, la destrucció del patrimoni o la legislació durant el conflicte. Aquesta diversitat temàtica ha enriquit la comprensió històrica de la Guerra Civil a l’Ebre des de múltiples perspectives.
La paritat de gènere entre els ponents ha estat una aposta clara i valorada pel públic i l’organització, consolidant el compromís del Congrés amb una recerca inclusiva i plural.
Durant aquests dies han participat unes 150 persones, entre assistents i ponents, demostrant l’interès creixent que desperta l’estudi de la Guerra Civil des d’una mirada acadèmica i territorial.
El Conseller de Justícia i Memòria Democràtica, Ramon Espadaler, va visitar el Congrés el dissabte. Va participar activament en les sessions celebrades a Flix i posteriorment va desplaçar-se a Gandesa, on va fer una visita institucional a l’Ajuntament i al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CeBe). El conseller va reconèixer l’alt nivell científic del Congrés i va posar en valor la tasca de recuperació de la memòria històrica que es fa des del territori.
Josep Serrano Daura, director científic del Congrés, ha destacat “el nivell de les ponències, la qualitat de les recerques i la connexió entre el món acadèmic i la realitat viva del territori ebrenc”.
Per la seva banda, l’alcalde de Gandesa, Carles Luz Muñoz, ha subratllat el compromís ferm de l’Ajuntament amb la pedagogia, la veritat, memòria, la justícia i la defensa de la democràcia, tot destacant la importància de fer arribar aquest llegat a les noves generacions.
El Congrés ha combinat sessions acadèmiques amb activitats de memòria com les visites als refugis antiaeris de Flix o a l’espai històric del Coll del Moro, oferint una experiència immersiva que vincula coneixement i territori.
La darrera jornada del Congrés tindrà lloc el 12 d’abril a la Sénia, amb ponències centrades en l’aviació republicana, la infància durant el conflicte i la cartografia com a eina de memòria, posant punt final a una edició que ha consolidat aquest Congrés com a referent nacional i internacional en l’estudi de la Guerra Civil i la memòria democràtica.
