Gir Copernicà

L’opinió d’aquest mes encara que ho sembli pel seu títol, no anirà ni de Copèrnic ni de la teoria geocèntrica. Més aviat del canvi radical dels pensaments i de retruc el comportament que ens toca viure als humans.

Escriuré sobre el gir que està donant la conducta de la societat envers la nova, canviant i ràpida situació que ens toca adaptar a la repercussió de l’austeritat energètica i emergència climàtica a la qual ens tenen atemorits els governs. Una notícia a @tv3 sobre l’augment de demanda de llenya per culpa de la pujada del gasoil i del gas. No us dic el dels pellets que s’han doblat de preu.  Primer exemple del gir copernicà, tornem a les arrels, al que feien els nostres familiars fa anys. Utilitzar la llenya per cuinar, pel braser, etc.

Aquest estiu tan llarg s’ha estirat amb la calor i amb conseqüència la necessitat d’aigua que a 279 poblacions de Catalunya han vist truncada, no només per la sequera sinó també per la contaminació dels aqüífers. Contaminació que no és puntual sinó que arrosseguem de fa anys i que ara en surten els fruits corromputs. Contaminació per pesticides, nitrats, residus industrials, abocaments incontrolats, macrogranges, entre una llista inacabable de causes.

Veient l’inventari de cocons, arjubs, anjubs o les cisternes excavades a moltes cases de poble per suplir les necessitats bàsiques d’aigua durant molts anys. Això sí, amb utilitats abans de la instal·lació de conductes d’aigua corrent als edificis. En aquest moment es va deixar d’apreciar el valor de què costava recollir-ne cada gota d’aigua. Qui ens diu que en pocs anys ho haurem d’adequar per emmagatzemar el recurs tan preuat. Un altre gir copernicà que ja ens afecta de ple.

Entrant en un altre camp i mai més ben dit, volia posar damunt la taula, el tema de com es gestionaven els camps de cultius i els boscos fa cinquanta anys i com s’ha arribat a una agricultura intensiva i de màxim rendiment als nostres dies. Sembla que torna com  activitat innovadora o així ens ho venen la Permacultura o Silvopastura entre altres, paraules que sentim últimament als mitjans de comunicació.

 A veure quina és la definició d’aquestes paraules:

 -Permacultura és un conjunt de pràctiques i de formes de pensar per tal de crear una producció agrícola sostenible] molt eficient en energia i respectuosa amb els éssers vius i llurs interrelacions recíproques.

-Silvopastura és la pràctica de combinar forestació i pasturatge d’animals domesticats d’una manera mútuament beneficiosa.

Fa la sensació que la definició i les pràctiques aplicades en totes dues maneres d’entendre la gestió és el mateix que feien els nostres avantpassats fa anys. Viure de la terra, respectant-la i pasturà els ramats netejant el sotabosc. Això sí, avui dia ens ho venen com encapçalament de titulars com ara:

 Burros bombero de origen vasco están “salvando” Doñana de los incendios o a Collserola.  S’inicia una prova de silvopastura amb rucs per recuperar mosaic agroforestal. 

I ja per acabar, us posaré algun exemple que probablement farà un gir copernicà en no gaires anys. 

Ja apunta maneres que les bosses de plàstic dels supermercats donaran pas a les de roba o altres materials com per exemple la pauma que crea amb molta imaginació la @lallatadora de Rasquera. Les parelles joves s’ajuntaran i tornaran a viure a casa dels pares, encara que ni el gendre ni la nora no ho desitgin. I què us sembla si us dic que tornarem a comprar les taronges de kilòmetre zero i no les de Sud-àfrica amb tots els productes tòxics, deixeu-me dir l’expressió a flor de pell.

Espero que totes aquestes gestions siguem a temps per poder-les encarrilar i contrarestar tot el mal que portem fent-nos a nosaltres mateixos des de la revolució industrial i que hem anat empitjorant amb el pas del temps.

Sisco Besalduch Piñol
Sisco Besalduch Piñol
Professor de Formació Professional
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + 8 =

Últimes notícies