El passat mes de març va fer 20 anys de la publicació de Greenpeace. Pau verda al món a càrrec de l’escriptor i col·laborador del setmanari l’ebre Xavier Garcia Pujades. Una organització ecologista nascuda entre activistes americans i canadencs per a cridar l’atenció sobre els gravíssims problemes que, en nom d’un capitalisme desbocat i criminal, inunden el planeta Terra amb accions descontrolades com les proves atòmiques a la Polinèsia francesa i contaminant a tot el món el medi ambient a través de grans multinacionals que disposen de la tecnologia necessària per avançar-se a les campanyes de diverses organitzacions que les puguin afectar.
Greenpeace, l’organització creada als anys 70 del segle passat és tal vegada l’entitat ecologista més coneguda i respectada a nivell internacional. Les seves accions a favor de la pau i la protecció dels oceans han estat una constant que s’ha vist frenada en diverses ocasions per molts governs, tant americans com europeus.
Fa tres mesos l’ONU es va felicitar per haver aconseguit que pràcticament tots els països del món hagin arribat a un acord per a la protecció dels oceans i Greenpeace està al darrere, perquè des de la seva fundació ha lluitat perquè els oceans fossin un mar de pau i ha tingut homes que s’han jugat la vida perquè aquesta pau fora possible, com Jacques-Ives Cousteau, i les seves expedicions són ja un referent en la defensa d’oceans i de l’ecologia.
Xavier Garcia, amb el seu llibre, va aconseguir per primera vegada que aquesta organització ecologista fora escrita i publicada en castellà, la qual cosa té el seu mèrit, ja que mai a l’Estat Espanyol s’havia dedicat un assaig tan important a Greenpeace. Tampoc és estrany que el primer capítol d’aquest llibre porti per nom Una necessitat de l’època, en què, entre altres qüestions, aborda els anys inicials de Greenpeace en el seu context històric, com la guerra freda, la resistència al Vietnam, el maig francès del ‘68, els hippies… en fi, uns anys en què el món intentava fer els primers passos per a lluitar per una altra forma de vida i que les societats occidentals canviessin el seu model econòmic de creixement per un altre que fos respectuós amb el planeta Terra i, tot i així, els nostres governs van fer poc cas i van convertir l’organització ecologista Greenpeace en el seu enemic. D’aquesta forma, els serveis secrets francesos van atemptar contra el Rainbow Warrior a Nova Zelanda, el vaixell que va ser present a Mururoa per a oposar-se a les proves nuclears del Govern Francès, que en aquell moment presidia Jacques Chirac, i molts anys després França ja va donar per acabades les seves proves nuclears al Pacífic i, no obstant això, el capitalisme desbocat i descontrolat que presideix les nostres vides, a la cimera de la Terra, a Río de Janeiro, el 1992 molts empresaris i nord-americans van voler reconduir un nou capitalisme acompanyat d’una ètica de respecte cap a la natura. Un es pregunta on és l’ètica quan avui el nostre planeta està sucumbint al canvi climàtic.
No obstant això, recentment, la Fiscalia General russa ha declarat a Greenpeace una organització indesitjable i una amenaça per a la seguretat de Rússia i que atempta contra els assumptes interns de l’Estat.
L’objectiu de l’ONG ecologista, segons la Fiscalia, és “formar una opinió negativa en la societat i impedir l’acabament de projectes energètics beneficiosos per al país”.
En fi, veure per a creure: Ucraïna, Ucraïna!
