Les eleccions al Parlament Europeu de 2024 tindran lloc entre el 6 i el 9 de juny de 2024 a tots els estats membres de la Unió Europea, per a donar lloc a la X legislatura europea. En elles se triarà per sufragi universal els 720 eurodiputats que integraran l’Eurocambra i que representaran a la ciutadania europea en el període comprès entre 2024 i 2029. Són 31 diputats menys que els escollits el 2019, però 15 parlamentaris més que els que han acabat la legislatura que ara s’esgota, al principi de la qual se va materialitzar la sortida del Regne Unit i es van reassignar una part dels seus 73 eurodiputats. Esta fracció se la van repartir estats com ara Espanya, França, Itàlia i Països Baixos, i 31 escons se van reservar per a futures ampliacions de la Unió.
El Parlament Europeu serà l’encarregat de nomenar el president de la Comissió Europea, a proposta del Consell Europeu en funció dels resultats de les eleccions, per majoria qualificada.
Candidats a presidir la comissió
Ara bé, només una part dels grans partits europeus han designat ja el seu candidat a la presidència de la Comissió Europea, atès el que va passar el 2019. El 2014 es va utilitzar un nou sistema per a la selecció del president de la Comissió Europea, de manera que el grup del partit que obtingués més escons aconseguiria que el seu candidat principal esdevingués president de la Comissió. Aquell any, el candidat del Grup del Partit Popular Europeu, Jean-Claude Juncker, va ser nomenat i elegit president de la Comissió Europea. Però cinc anys després, l’intent de repetir la mateixa fórmula, no escrita però prou lògica, va resultar un fracàs. Una vegada constituït el Parlament Europeu, el Consell Europeu, liderat pel president francès Emmanuel Macron, se va negar a proposar al candidat popular Manfred Weber -el Partit Popular Europeu havia sigut la força més votada i amb més representació- i va proposar a l’alemanya Ursula von der Leyen, que ni tan sols s’havia presentat a les eleccions.
Durant l’actual legislatura, s’havia plantejat un canvi de sistema, però no s’ha dut a terme cap reforma i cinc dels principals partits han tornat a designar un candidat a presidir la Comissió en el cas que guanyen les eleccions: Ursula von der Leyen per part del Partit Popular Europeu (PPE), que integra el PP espanyol; el luxemburguès Nicolas Schmit pel Partit dels Socialistes Europeus (PSE), que inclou el PSOE; l’italià Sandro Gozi pels lliberals de Renovar Europa (abans ALDE), on hi ha Ciutadans; l’alemany Terry Reintke i el català Raül Romeva pels Verds Europeus/Aliança Lliure Europea, amb els quals es presenta ERC, i l’austríac Walter Baier per Esquerra Europea, que inclou Podem i Sumar.
En canvi, la ultradreta no ha ensenyat les cartes. Ni ho han fet els Conservadors i Reformistes Europeus, on anirien a parar els escons de VOX i els del partit italià de Giorgia Meloni, ni el Partit Identitat i Democràcia (abans Europa de les Nacions i la Llibertat), aliança de l’extrema dreta que inclou la francesa Marine Le Pen o l’italià Matteo Salvini.
En qualsevol cas, el càrrec de president sol sorgir d’una entesa entre populars i socialdemòcrates europeus, els dos grups majoritaris, de vegades amb la connivència dels lliberals. Actualment, els populars tenen 177 diputats i els socialistes, 140. El gran debat preelectoral, però, és si el PP europeu està disposat a pactar amb la ultradreta. En el debat de candidats fet a Brussel·les, Von der Leyen va estendre la mà als Conservadors i Reformistes i, en canvi, va tancar la porta a Identitat i Democràcia.
A banda d’estes set grans famílies polítiques, a Espanya i a Catalunya hi ha la candidatura de Junts i Lliures per Europa, encapçalada per Toni Comín i que dona continuïtat al grup no adscrit de què han format part ell, Carles Puigdemont i Clara Ponsatí. Caldrà veure, en funció dels resultats, quin paraigua agafa Junts per Catalunya a Europa.
Espanya funciona com una sola circumscripció -a diferència d’alguns països que subdividixen el seu territori en diverses circumscripcions- i s’hi elegixen, en aplicació de la llei D’Hont, 61 diputats, dos més que els 59 que tenia assignats després del Brexit -el 2019 se’n van escollir 54. També a diferència d’altres estats membres, a la circumscripció espanyola no hi ha un percentatge mínim de vots que faça de llindar, les llistes són tancades i l’edat mínima tant per a votar com per a ser candidat són 18 anys. Per a poder votar cal tindre la nacionalitat espanyola, tot i que també poden exercir el seu dret a vot els ciutadans d’altres països de la Unió Europea residents al territori espanyol si estan empadronats i expressen la voluntat de votar a Espanya, per evitar el doble vot, així com els espanyols residents de forma permanent a l’estranger si s’han inscrit al Registre de Matrícula del Consolat. Els electors poden votar presencialment, en una mesa electoral el dia dels comicis, o per correu: este dijous era la data límit per a demanar-ho i es pot votar per correu fins al 6 de juny. D’entre els 27, l’estat que més diputats escull és Alemanya, amb 96, i els que menys, Malta, Luxemburg i Xipre, amb sis cadascun.
El 7 de juny de 2018, el Consell Europeu va acordar canviar la llei electoral de la Unió Europea per a incloure un llindar obligatori d’entre el 2 % i el 5 % per a les circumscripcions amb més de 35 escons, introducció del vot dels ciutadans europeus que visquen fora de les fronteres de la Unió o visualització dels partits polítics europeus a les paperetes, per a incitar a la participació, però països com Espanya encara no han ratificat esta normativa i, per tant, no s’aplicarà fins al 2029.
Els temes clau
En relació als temes en joc, hi ha qüestions estratègiques com la resposta a reptes com la crisi climàtica, la seguretat amb la guerra a Ucraïna encallada, la posició respecte a la guerra a Gaza o la migració, amb la previsible pujada de l’extrema dreta com a tendència que pot marcar estos debats i de la qual estan alertant els partits d’esquerres arreu. A més a més, fins al 2027 s’està desplegant un marc financer plurianual que junt amb el fons de recuperació -els fons Next Generation- assolix els 1.824.300 milions d’euros, el paquet d’estímul econòmic més gran en la història de la Unió Europea, que ja ha començat a arribar als municipis de les Terres de l’Ebre i sobretot prioritza aspectes com la digitalització o la transició energètica.
Cinc caps de llista catalans
Posant el focus en la demarcació electoral d’Espanya i Catalunya, hi ha un total de 33 candidatures proclamades per a estes eleccions europees. Cada candidatura ha de presentar 61 candidats. El cens electoral a Catalunya, segons l’Institut Nacional d’Estadística, és de 5.463.548 persones. D’estes, 67.497 votaran per primera vegada. En el conjunt de l’Estat, estan cridats a votar 35.361.672 ciutadans i ciutadanes.
Les llistes són comunes a tot l’Estat. Ara bé, alguns partits les adapten en funció de la comunitat autònoma, i en destaquen uns noms o uns altres. A qui poden votar els ebrencs i quins referents tenen? Junts i Lliures per Europa, la marca de Junts per Catalunya, presenta a Comín com a cap de files a Espanya i la llista inclou tres ebrencs. El tortosí Marc Anguera (al lloc 21) va formar part de les llistes de Junts per Tortosa a les municipals de 2019. La següent (25) és l’ampostina Annabel Marcos, màxima responsable de la vegueria territorial del partit. I finalment (37) hi ha l’aldeà Rai López. Cap d’ells no té possibilitats de ser escollit.
Pel que fa a ERC, la cap de llista és Diana Riba i, un cop ajustats els llocs per a fer encaixar la coalició Ara Repúbliques (amb Bildu o el BNG), el gandesà Joan Aubanell ocupa el lloc 39è lloc. Va ser l’alcaldable del partit a la capital de la comarca.
Comuns Sumar presenta Jaume Asens com a principal candidat a Catalunya, tot i que a la circumscripció única és el número dos de la llista liderada per Estrella Galán. La candidatura inclou en el lloc 42 l’exalcaldessa del Pinell Eva Amposta.
Teresa Ribera és la cap de llista dels socialistes a les eleccions europees del 9J. Actualment, és la vicepresidenta tercera del govern de Pedro Sánchez i ministra per a la Transició Ecològica. Per la seua banda, l’exministra catalana amb Rajoy Dolors Montserrat repetix com a cap de llista a Espanya del PP.
L’exministra d’Igualtat Irene Montero és la candidata per a encapçalar la llista de Podem a les eleccions europees. El partit vol rellançar així el seu projecte i es presenta en solitari als comicis europeus, després del trencament amb Sumar.
El número u de Cs és el català Jordi Cañas, que ja és eurodiputat, i el número u de Vox és també un altre europarlamentari des del 2019, Jorge Buxadé. Per tant, hi ha cinc llistes liderades per catalans a la circumscripció d’Espanya. A les Terres de l’Ebre, només el PSC, ERC i Junts han mantingut la tradició d’enganxar el primer cartell a l’inici de la campanya, entre crides a la participació i a frenar l’extrema dreta.
