HomePol铆ticaGuia de les eleccions europees del 9 de juny

Guia de les eleccions europees del 9 de juny

Les eleccions al Parlament Europeu de 2024 tindran lloc entre el 6 i el 9 de juny de 2024 a tots els estats membres de la Uni贸 Europea, per a donar lloc a la X legislatura europea. En elles se triar脿 per sufragi universal els 720 eurodiputats que integraran l鈥橢urocambra i que representaran a la ciutadania europea en el per铆ode compr猫s entre 2024 i 2029. S贸n 31 diputats menys que els escollits el 2019, per貌 15 parlamentaris m茅s que els que han acabat la legislatura que ara s鈥檈sgota, al principi de la qual se va materialitzar la sortida del Regne Unit i es van reassignar una part dels seus 73 eurodiputats. Esta fracci贸 se la van repartir estats com ara Espanya, Fran莽a, It脿lia i Pa茂sos Baixos, i 31 escons se van reservar per a futures ampliacions de la Uni贸.

El Parlament Europeu ser脿 l鈥檈ncarregat de nomenar el president de la Comissi贸 Europea, a proposta del Consell Europeu en funci贸 dels resultats de les eleccions, per majoria qualificada.

Candidats a presidir la comissi贸

 

Ara b茅, nom茅s una part dels grans partits europeus han designat ja el seu candidat a la presid猫ncia de la Comissi贸 Europea, at猫s el que va passar el 2019. El 2014 es va utilitzar un nou sistema per a la selecci贸 del president de la Comissi贸 Europea, de manera que el grup del partit que obtingu茅s m茅s escons aconseguiria que el seu candidat principal esdevingu茅s president de la Comissi贸. Aquell any, el candidat del Grup del Partit Popular Europeu, Jean-Claude Juncker, va ser nomenat i elegit president de la Comissi贸 Europea. Per貌 cinc anys despr茅s, l鈥檌ntent de repetir la mateixa f贸rmula, no escrita per貌 prou l貌gica, va resultar un frac脿s. Una vegada constitu茂t el Parlament Europeu, el Consell Europeu, liderat pel president franc猫s Emmanuel Macron, se va negar a proposar al candidat popular Manfred Weber -el Partit Popular Europeu havia sigut la for莽a m茅s votada i amb m茅s representaci贸- i va proposar a l鈥檃lemanya Ursula von der Leyen, que ni tan sols s鈥檋avia presentat a les eleccions.

Durant l鈥檃ctual legislatura, s鈥檋avia plantejat un canvi de sistema, per貌 no s鈥檋a dut a terme cap reforma i cinc dels principals partits han tornat a designar un candidat a presidir la Comissi贸 en el cas que guanyen les eleccions: Ursula von der Leyen per part del Partit Popular Europeu (PPE), que integra el PP espanyol; el luxemburgu猫s Nicolas Schmit pel Partit dels Socialistes Europeus (PSE), que inclou el PSOE; l鈥檌tali脿 Sandro Gozi pels lliberals de Renovar Europa (abans ALDE), on hi ha Ciutadans; l鈥檃lemany Terry Reintke i el catal脿 Ra眉l Romeva pels Verds Europeus/Alian莽a Lliure Europea, amb els quals es presenta ERC, i l鈥檃ustr铆ac Walter Baier per Esquerra Europea, que inclou Podem i Sumar.

En canvi, la ultradreta no ha ensenyat les cartes. Ni ho han fet els Conservadors i Reformistes Europeus, on anirien a parar els escons de VOX i els del partit itali脿 de Giorgia Meloni, ni el Partit Identitat i Democr脿cia (abans Europa de les Nacions i la Llibertat), alian莽a de l鈥檈xtrema dreta que inclou la francesa Marine Le Pen o l鈥檌tali脿 Matteo Salvini.

En qualsevol cas, el c脿rrec de president sol sorgir d鈥檜na entesa entre populars i socialdem貌crates europeus, els dos grups majoritaris, de vegades amb la conniv猫ncia dels lliberals. Actualment, els populars tenen 177 diputats i els socialistes, 140. El gran debat preelectoral, per貌, 茅s si el PP europeu est脿 disposat a pactar amb la ultradreta. En el debat de candidats fet a Brussel路les, Von der Leyen va estendre la m脿 als Conservadors i Reformistes i, en canvi, va tancar la porta a Identitat i Democr脿cia.

A banda d鈥檈stes set grans fam铆lies pol铆tiques, a Espanya i a Catalunya hi ha la candidatura de Junts i Lliures per Europa, encap莽alada per Toni Com铆n i que dona continu茂tat al grup no adscrit de qu猫 han format part ell, Carles Puigdemont i Clara Ponsat铆. Caldr脿 veure, en funci贸 dels resultats, quin paraigua agafa Junts per Catalunya a Europa.

Espanya funciona com una sola circumscripci贸 -a difer猫ncia d鈥檃lguns pa茂sos que subdividixen el seu territori en diverses circumscripcions- i s鈥檋i elegixen, en aplicaci贸 de la llei D鈥橦ont, 61 diputats, dos m茅s que els 59 que tenia assignats despr茅s del Brexit -el 2019 se鈥檔 van escollir 54. Tamb茅 a difer猫ncia d鈥檃ltres estats membres, a la circumscripci贸 espanyola no hi ha un percentatge m铆nim de vots que fa莽a de llindar, les llistes s贸n tancades i l鈥檈dat m铆nima tant per a votar com per a ser candidat s贸n 18 anys. Per a poder votar cal tindre la nacionalitat espanyola, tot i que tamb茅 poden exercir el seu dret a vot els ciutadans d鈥檃ltres pa茂sos de la Uni贸 Europea residents al territori espanyol si estan empadronats i expressen la voluntat de votar a Espanya, per evitar el doble vot, aix铆 com els espanyols residents de forma permanent a l鈥檈stranger si s鈥檋an inscrit al Registre de Matr铆cula del Consolat. Els electors poden votar presencialment, en una mesa electoral el dia dels comicis, o per correu: este dijous era la data l铆mit per a demanar-ho i es pot votar per correu fins al 6 de juny. D鈥檈ntre els 27, l鈥檈stat que m茅s diputats escull 茅s Alemanya, amb 96, i els que menys, Malta, Luxemburg i Xipre, amb sis cadascun.

El 7 de juny de 2018, el Consell Europeu va acordar canviar la llei electoral de la Uni贸 Europea per a incloure un llindar obligatori d鈥檈ntre el 2 % i el 5 % per a les circumscripcions amb m茅s de 35 escons, introducci贸 del vot dels ciutadans europeus que visquen fora de les fronteres de la Uni贸 o visualitzaci贸 dels partits pol铆tics europeus a les paperetes, per a incitar a la participaci贸, per貌 pa茂sos com Espanya encara no han ratificat esta normativa i, per tant, no s鈥檃plicar脿 fins al 2029.

Els temes clau

En relaci贸 als temes en joc, hi ha q眉estions estrat猫giques com la resposta a reptes com la crisi clim脿tica, la seguretat amb la guerra a Ucra茂na encallada, la posici贸 respecte a la guerra a Gaza o la migraci贸, amb la previsible pujada de l鈥檈xtrema dreta com a tend猫ncia que pot marcar estos debats i de la qual estan alertant els partits d鈥檈squerres arreu. A m茅s a m茅s, fins al 2027 s鈥檈st脿 desplegant un marc financer plurianual que junt amb el fons de recuperaci贸 -els fons Next Generation- assolix els 1.824.300 milions d鈥檈uros, el paquet d鈥檈st铆mul econ貌mic m茅s gran en la hist貌ria de la Uni贸 Europea, que ja ha comen莽at a arribar als municipis de les Terres de l鈥橢bre i sobretot prioritza aspectes com la digitalitzaci贸 o la transici贸 energ猫tica.

Cinc caps de llista catalans

Posant el focus en la demarcaci贸 electoral d鈥橢spanya i Catalunya, hi ha un total de 33 candidatures proclamades per a estes eleccions europees. Cada candidatura ha de presentar 61 candidats. El cens electoral a Catalunya, segons l鈥橧nstitut Nacional d鈥橢stad铆stica, 茅s de 5.463.548 persones. D鈥檈stes, 67.497 votaran per primera vegada. En el conjunt de l鈥橢stat, estan cridats a votar 35.361.672 ciutadans i ciutadanes.

Les llistes s贸n comunes a tot l鈥橢stat. Ara b茅, alguns partits les adapten en funci贸 de la comunitat aut貌noma, i en destaquen uns noms o uns altres. A qui poden votar els ebrencs i quins referents tenen? Junts i Lliures per Europa, la marca de Junts per Catalunya, presenta a Com铆n com a cap de files a Espanya i la llista inclou tres ebrencs. El tortos铆 Marc Anguera (al lloc 21) va formar part de les llistes de Junts per Tortosa a les municipals de 2019. La seg眉ent (25) 茅s l鈥檃mpostina Annabel Marcos, m脿xima responsable de la vegueria territorial del partit. I finalment (37) hi ha l鈥檃lde脿 Rai L贸pez. Cap d鈥檈lls no t茅 possibilitats de ser escollit.

Pel que fa a ERC, la cap de llista 茅s Diana Riba i, un cop ajustats els llocs per a fer encaixar la coalici贸 Ara Rep煤bliques (amb Bildu o el BNG), el gandes脿 Joan Aubanell ocupa el lloc 39猫 lloc. Va ser l鈥檃lcaldable del partit a la capital de la comarca.

Comuns Sumar presenta Jaume Asens com a principal candidat a Catalunya, tot i que a la circumscripci贸 煤nica 茅s el n煤mero dos de la llista liderada per Estrella Gal谩n. La candidatura inclou en el lloc 42 l鈥檈xalcaldessa del Pinell Eva Amposta.

Teresa Ribera 茅s la cap de llista dels socialistes a les eleccions europees del 9J. Actualment, 茅s la vicepresidenta tercera del govern de Pedro S谩nchez i ministra per a la Transici贸 Ecol貌gica. Per la seua banda, l鈥檈xministra catalana amb Rajoy Dolors Montserrat repetix com a cap de llista a Espanya del PP.

L鈥檈xministra d鈥橧gualtat Irene Montero 茅s la candidata per a encap莽alar la llista de Podem a les eleccions europees. El partit vol rellan莽ar aix铆 el seu projecte i es presenta en solitari als comicis europeus, despr茅s del trencament amb Sumar.

El n煤mero u de Cs 茅s el catal脿 Jordi Ca帽as, que ja 茅s eurodiputat, i el n煤mero u de Vox 茅s tamb茅 un altre europarlamentari des del 2019, Jorge Buxad茅. Per tant, hi ha cinc llistes liderades per catalans a la circumscripci贸 d鈥橢spanya. A les Terres de l鈥橢bre, nom茅s el PSC, ERC i Junts han mantingut la tradici贸 d鈥檈nganxar el primer cartell a l鈥檌nici de la campanya, entre crides a la participaci贸 i a frenar l鈥檈xtrema dreta.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introdu茂u el vostre comentari.
Introdu茂u aqu铆 el vostre nom

+ 37 = 43

脷ltimes not铆cies