HomeEntrevistes“Hi ha famílies amb pobresa crònica a qui l’administració haurà d’acompanyar tota...

“Hi ha famílies amb pobresa crònica a qui l’administració haurà d’acompanyar tota la vida”

Gestiona una àrea que segurament li permet conèixer abans que ningú com va l’economia.

La situació ha millorat, però no podem abaixar la guàrdia, perquè més enllà de la crisi, adés i ara, hi ha famílies amb pobresa crònica. Igual que hi ha malalties cròniques, en l’àmbit social hi ha persones que haurem d’acompanyar tota la vida perquè difícilment se’n sortiran soles.

Una situació que de vegades passa de pares a fills.

Sovint sembla que la pobresa s’hereta. Et desanimes quan veus infants que venen de famílies amb pobresa severa. Hi ha sortida però hauran de lluitar molt. La nostra feina busca tot just trencar este cercle.

És difícil no implicar-s’hi personalment.

És impossible. Als que treballem en temes socials ens animen els petits èxits. Aquells que aconseguim mentre acompanyem estes persones al llarg de la seua vida, de vegades de manera puntual, altres durant molts anys.

Ministeris i conselleries planifiquen, però són els ajuntaments els que estan a primera línia.

Els municipis som km 0 en serveis socials. Coneixem les persones amb nom i cognoms, la seua història vital i què els fa vulnerables. Vivim realitats molt dures, que moltes vegades no podem resoldre.

El social és un àmbit molt transversal, interpel·la a tothom.

La feina de l’administració és acompanyar persones. Això inclou polítiques de joventut, cultura, esport o educació. Les persones som poliedres amb moltes cares. I això ens fa complexos. Com a administració hem de poder intervenir-hi afrontant esta complexitat.

Quins són els grans reptes socials del moment?

En infants i adolescents, la formació és una de les claus perquè els jóvens vulnerables puguen tirar endavant. En l’etapa adulta, el treball i l’habitatge. I en gent gran, evitar la soledat no volguda.

Les noves tecnologies s’endevinen un aliat interessant.

Ajuntar tecnologia i món social és un repte. Podrem fer moltes coses, però encara estem a les beceroles. A Tortosa ja ho hem demostrat amb el control de la gent gran que viu sola gràcies a l’automatització del servei de l’aigua. Les smart cities són això. Les polítiques socials són el principal baròmetre ideològic d’un govern. Definixen el tipus de societat que vols. Per exemple, fins a quin punt estem disposats a acollir nouvinguts.

La col·laboració pública i privada és el camí a seguir?

És important el treball conjunt entre institucions, entitats, agents socials i ciutadania. Abordar els reptes des de la complicitat de tota la comunitat fa que els projectes de lluita contra les desigualtats siguen més eficaços. Per a l’administració no hauria de ser tan important liderar com facilitar relacions entre les diferents parts perquè passen coses. Les empreses privades estan preocupades per la seua reputació social i ho hem d’aprofitar per a convertir-ho en un compromís creixent.

El voluntariat s’ha convertit en una peça clau en l’àmbit social.

És una eina  molt interessant de participació ciutadana perquè significa un bany de realitat per als que ho fan i és una forma de construir una societat solidària. Però cal anar amb compte que no substituïsquen llocs de treball.

Tenir un menjador social al municipi és un èxit i un fracàs alhora?

En tot cas serà un fracàs de tota la societat. Però resol necessitats bàsiques. Quan hi ha gent que passa gana, benvingut l’assistencialisme.

Estem en temps de festa major i la lluita contra l’assetjament ha esdevingut prioritària.

És un fracàs social col·lectiu que moltes noies i persones LGTBI visquen les festes amb angoixa per temor a ser assetjades. De vegades per companys seus. A Tortosa hem aprofitat les festes de la Cinta per a fer tallers amb nois i noies de les penyes posant sobre la taula la problemàtica de les violències sexuals.

Té la recepta perquè no es tornen a repetir situacions com la de l’Open Arms d’este estiu?

El nostre món genera expectatives a persones que viuen situacions dures en altres països. És normal que vinguen. I nosaltres hem d’acollir. Hem de provocar la barreja, el mestissatge i que cadascú tinga la identitat que vulga. En tot cas, fora bo que tothom la tingués ebrenca. Però escudar-se en no acollir dient que el problema està en origen em sembla brutal.

En temps de lideratges polítics dèbils, l’estructura de l’administració manté el timó.

L’important és que tinguem un objectiu comú i que tothom tinga clar el seu rol. La feina del polític és impulsar i buscar finançament. El funcionari proposa i gestiona. Si un projecte funciona és perquè al darrere hi ha un mètode. I si funciona, el polític dirà que endavant.

Albert Mestre
Albert Mestre
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

5 + 2 =

Últimes notícies

-->