En l’excusa de viure en països mediterranis justifiquem el nostre caràcter amb la descripció que el cantautor Serrat en fa a la seva cançó “me gusta el juego y el vino tengo alma de marinero” Mediterraneo. El que sí que està clar, és que segons les dades del Fòrum Econòmic Mundial, ocupem el lloc 100 dels 144 països en eficiència laboral. És a dir, el teixit productiu som improductius. Mentre que els veïns de l’altra part dels Pirineus tenen una jornada de 35 hores setmanals i altres pobles europeus treballen per les setmanes laborals de quatre dies. Nosaltres insistim a escalfar la cadira.
Tinc la sensació que tenim una falsa percepció del que realment ens passa dins la feina i les dades així ens ho demostren. Produïm menys i la conciliació de vida familiar es veu minvada per les hores de feina. Hi ha diverses raons per les quals defenso un horari europeu i no el mediterrani.
En primer lloc, com a conseqüència i per posar un exemple tenim els nens de les claus. Nens que no tenen cap acompanyament per part dels seus progenitors, nens que estan sols del moment que deixen l’escola i que van a dormir tard davant la pantalla. Abandonem la conciliació familiar i passem menys temps amb la família.
D’altra banda, és important adaptar-se al cicle circadià, saber activar-nos amb el cortisol, i amb la baixada de la llum, segregar melatonina. Aquest senzill hàbit procura un descans reparador tota la nit i ser i estar més actius i productius l’endemà. Allargar els àpats a últimes hores del dia ens endarrereix tot el procés digestiu i també distorsiona el descans. Copiar el que fan els nostres germans europeus amb les menjades tant al migdia com a la vesprada.
Voldria passar de l’horari laboral al d’oci. No creieu que començar la festa a la tarda i acabar-la sobre mitjanit o a tot tardar a les dues de la matinada et dona ales per aprofitar el dia següent? Ja no us dic si teniu una edat i feu les cinc del matí i amb quatre cubates de més. Podeu arrossegar la ressaca fins meitat de setmana. El “tardeo” s’està posant de moda.
Per acabar l’opinió d’aquest mes d’octubre i a dues setmanes del canvi horari d’hivern, en plena crisi energètica ens ho justificaran per estalviar i fer-nos trontollar les primeres setmanes de l’adaptació. Acabant-t’ho d’agreujar, encara arrosseguem al tito Franco on l’any 1940 va deixar l’empremta al fus horari per agermanar-se amb Hitler, tot i que la península està alineat amb el Meridià de Greenwich.
