HomeSocietatIdentifiquen les restes de quatre soldats republicans morts al front de l’Ebre...

Identifiquen les restes de quatre soldats republicans morts al front de l’Ebre i del Segre

La Generalitat i l’Hospital Vall d’Hebron han pogut identificar, per primer cop, les restes humanes de dos combatents morts durant la Batalla de l’Ebre. Són el d’un soldat que va ser exhumat a la fossa de les Pernafeites -a Miravet- i el d’un altre que va ser localitzat a Corbera d’Ebre. Els altres dos, van ser recuperats de la fossa comuna del cementiri vell del Soleràs, a les Garrigues. En poques setmanes, la Generalitat lliurarà les restes als seus familiars i obrirà noves fosses.

El conseller de Salut, Joan Argimón, i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, han presentat els resultats de les identificacions este dimecres -dia 22- des de l’Hospital de la Vall d’Hebron, on han visitat el laboratori de l’Àrea de Genètica Clínica i Molecular, on es duen a terme les anàlisis de les restes i també de les mostres de familiars. Ciuró ha assegurat que “el pla de fosses està donant fruits” i ha assegurat que tindrà continuïtat, amb noves obertures de cara a final d’any i la seua renovació de cara al 2022. La consellera ha donat a conèixer també les quatre noves identificacions dutes a terme entre la Generalitat i l’Hospital Vall d’Hebron.

Els treballs dels últims mesos han identificat, en primer lloc, un soldat exhumat de la fossa de les Pernafeites, a Miravet, on van aparèixer les restes d’un centenar d’excombatents en l’excavació que es va dur a terme entre el desembre del 2017 i el febrer del 2018. Es tracta d’un home, d’uns trenta anys, nascut al Brull, que tindria família Castellterçol -al Moianès- i que hauria mort en combat al front de l’Ebre. És el primer soldat que s’identifica extret d’una fossa de la Batalla de l’Ebre.

D’altra banda, també s’ha identificat un altre soldat, natural de Sant Andreu de Llavaneres -al Maresme-, que hauria estat enterrat a Corbera d’Ebre. També tenia al voltant de trenta anys i les seues restes van ser exhumades en una intervenció arqueològica entre el desembre del 2009 i el gener del 2010.

Els dos altres identificats han estat recuperats de la fossa al cementiri vell del Soleràs, on es van recuperar 146 individus entre l’octubre del 2017 i novembre del 2018. El primer tenia 34 anys i era nascut a Nonasp -a Saragossa- mentre que, l’altre, tenia 29 anys i provenia d’Alacant però era nascut a Barcelona.

Amb estes quatre noves identificacions, són setze les persones que s’han pogut reconèixer gràcies a l’anàlisi genètica i el pla de fosses i 23 des del restabliment de la democràcia. El proper mes d’octubre, la Generalitat té previst retornar les restes dels quatre soldats als seus familiars i que puguen així tancar el dol.

El procediment d’identificació consistix a prendre les dades genètiques a les persones que busquen algun familiar desaparegut durant la Guerra Civil. A la vegada, la Generalitat promou exhumacions arreu del territori català i també analitza genèticament les restes òssies que recupera. Després, es creuen les dades amb l’objectiu de trobar alguna relació de parentiu. Si es pot establir, es lliuren les restes òssies als familiars.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha fet una crida “a tota aquella gent que té informació i que busca familiars desapareguts, que es posen en contacte amb el departament i es facen les proves genètiques”, que consistixen en un simple frotis bucal. Passaran a formar part del banc genètic i les seues dades es creuen amb les dels soldats que ja s’han exhumat. Actualment, la Generalitat compta amb les dades genètiques de 2.624 persones.

D’altra banda, la consellera també ha avançat la voluntat de seguir amb el pla de fosses i fer noves obertures en els propers mesos, tot i que no ha assegurat que encara s’ha d’estudiar quines seran.

Andreu Prunera
Andreu Prunera
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 45 = 50

Últimes notícies

-->