Nou municipis del Baix Ebre i Montsià estan adherits a la Comunitat Energètica Local (CEL) impulsada per la Cambra de Comerç de Tortosa. El projecte duu el nom de Cambra Ebre Energia i oferix als comerços i veïns d’estos pobles, en un radi de 2.000 metres —el límit que marca la normativa— al voltant de parcs fotovoltaics que s’instal·laran en cobertes d’edificis municipals, la possibilitat de fer-se soci de la CEL, consumir energia verda de proximitat i estalviar costos en la factura energètica. Tot plegat sense haver de fer obres en l’habitatge o establiment.
El projecte, que promou l’autoconsum compartit d’energia de manera eficient i sostenible, se va donar a conèixer als 28 ajuntaments de la demarcació cameral ja abans de les eleccions municipals del 2023. Primer s’hi van acollir la mitat, però finalment només ho han ratificat a través dels seus plenaris els municipis de Tortosa, l’Aldea, la Sénia, Sant Jaume d’Enveja, Amposta, Alcanar i Santa Bàrbara i les EMD de Campredó i els Muntells. En total, sumen més de 84.500 habitants i més de 1.600 socis potencials de la CEL, entre empreses i llars. En total, s’instal·laran 14 centrals fotovoltaiques en edificis cedits pels ajuntaments durant els pròxims 25 anys. La superfície útil d’estes instal·lacions serà de 7.123 metres quadrats amb un total de 2.374 plaques que proporcionaran una potència estimada de 1.068 kW d’energia 100 % renovable. L’impacte ambiental serà similar al de la plantació de més de 26.000 arbres a la zona.
Oficina de transició energètica
La Cambra ha sigut la impulsora de la iniciativa, però esta s’està materialitzant a través del soci tecnològic Edinor, que “és qui va dissenyar l’estratègia i qui ha portat tot el procés”, explica Francesc Minguell, gerent de la Cambra de Comerç. La patronal ebrenca ha rebut de part de l’Institut de l’Energia de Catalunya la certificació d’Oficina de Transició Energètica Empresarial. Així, la Cambra té un pressupost per a tirar endavant projectes de transició i la CEL Cambra Ebre Energia és el tret de sortida. “Sobretot estava pensat perquè poguessen consumir energia renovable establiments comercials que acostumen a estar en plantes baixes i no tenen coberta”, assenyala Minguell. “A més a més, els comerços i bars acostumen a tindre molt de consum diürn [que és quan se genera l’energia solar]”, matisa Jon Ander Landeta, director de projectes d’Edinor.
La Cambra i Edinor estan fent estes setmanes campanya de captació de socis, amb xarrades obertes a tota la ciutadania. La CEL funcionarà de la següent manera. Els comerços o els particulars compraran participacions, cadascuna de les quals equivaldria a mig kW, més o menys la generació d’una placa fotovoltaica, per un màxim de 9,5 euros mensuals (el consum més l’amortització de les obres d’instal·lació de les plaques solars), i siga quina siga la seua companyia comercialitzadora d’energia, li ha d’aplicar el preu de l’energia fotovoltaica que té contractada. La materialització del consum d’energia verda, sense connexió física entre la planta generadora i els receptors, se fa a través dels CUPS, que és el Codi Universal del Punt de Subministrament, una clau de dígits alfanumèrics. “La planta fotovoltaica generadora té un comptador de generació i s’establixen uns acords de repartiment, en què s’indica el percentatge que consumix cada soci en el radi de dos quilòmetres. Posteriorment, la comercialitzadora de cada soci li descompta de la factura de la llum el que correspon a aquell percentatge”, explica Joan Ander Landeta. “És una forma de consumir electricitat fotovoltaica sense haver de fer noves instal·lacions”, afegix.
La CEL és una associació sense ànim de lucre i cada establiment o família que s’adherix assumix una quota de 50 euros d’entrada que li dona dret al servei, inclòs l’assessorament en una qüestió que és prou complexa. No és un tòpic fals que la interpretació de la factura de la llum és complicada. L’assessorament s’oferix sobretot a les empreses i els autònoms, però està obert a tothom.
Landeta detalla que cada participació, a un consumidor domèstic mitjà, li pot cobrir un 25 % del seu consum d’energia. En el cas dels comerços, acostumen a adquirir més participacions.
Per a formar part de la CEL no és necessari canviar de comercialitzadora, però la CEL ha negociat amb una d’elles unes condicions més favorables per a tots els socis. “No només se guanya participant, sinó també comprant i venent l’energia [els excedents que no es consumixen] de forma comunitària”, afirma Minguell. Edinor també estudia quina tarifa, fixa o variable, surt més a compte a cada soci per a l’energia que consumix al marge de la fotovoltaica de la CEL.
Servei públic i social
El projecte té punts importants tant de servei públic com social. Els ajuntaments se comprometen a quedar-se l’energia assignada al municipi que no adquirisquen clients particulars i fer-la servir per a subministrar equipaments públics. A més a més, també hi ha un percentatge de la participació municipal reservat per a atendre la demanda de persones vulnerables.
Actualment, s’estan començant a instal·lar les plaques, una part clau del projecte que costa al voltant d’un milió d’euros. La Cambra la va adjudicar a una UTE formada per empreses de la zona, destaca Minguell, i així acaba de posar l’accent en el concepte de proximitat que impregna la Cambra Ebre Energia. La previsió és que les plaques estiguen totes instal·lades abans que s’acabe l’any i la CEL, a la qual fonts camerals se referixen com a “un model únic al mercat”, comence a funcionar a principis de l’any vinent.
Pel que fa a la governança, la junta directiva de la CEL està formada inicialment pels alcaldes i membres de la Cambra. La presidència la té l’alcaldia de Tortosa; la secretaria, l’Aldea i la tresoreria, Amposta. “Després, quan hi siguem tots els socis, el funcionament serà assembleari i hi haurà eleccions, sempre sota el paraigua de la Cambra com a Oficina de Transició Energètica”, explica el gerent de la Cambra de Tortosa.
La responsable de difusió del projecte, Rebeca Barrios, transmet que ja ha fet les primeres xarrades i que majoritàriament la idea està tenint bona acollida. De fet, a Amposta ja no hi ha previst fer cap reunió informativa perquè ja estan gairebé totes les participacions adjudicades. Esta setmana estaven previstes xarrades a Tortosa —on ja hi havia adherits 50 socis abans de les trobades—, Campredó, la Sénia i Santa Bàrbara. L’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, valora els passos que s’han seguit fins ara i recalca que la CEL permetrà “una reducció important tant de les emissions contaminants com de la factura de la llum”. També destaca que en la mesura que s’aprofiten cobertes d’edificis existents, “el projecte no té cap afectació urbanística”.
Barrios, per la seua banda, comenta que la seua empresa ha impulsat CELs del mateix perfil al País Basc i Navarra, en zones amb moltes menys hores de sol, i “estan funcionant molt bé”.
Un 25 % d’estalvi
A banda de Barrios, hi ha un equip de comercials fent faena de divulgació pels municipis adherits. Als que es facen socis durant esta campanya de captació, no hauran de pagar la quota d’alta de 50 euros. El missatge és que els futurs socis podran reduir fins a un 25 % en la factura de la llum, ja que entre altres no es paguen peatges ni càrrecs elèctrics per l’energia que produïxen les plaques solars de la xarxa de la CEL. També es constata que els socis, amb l’energia de la CEL, no estaran subjectes als vaivens del preu del mercat. A mitjà termini, els socis podran tindre un estalvi suplementari a partir de l’onzè any de pertinença a la CEL, ja que haurà finalitzat el pagament de la instal·lació, que tindrà una vida útil de 25 anys. Això reduirà la quota mensual que paguen els socis.
Si en un municipi, les sol·licituds per a entrar a la CEL superen el nombre d’habitatges i comerços previstos, se crearà una llista d’espera.
El paper de les Comunitats Energètiques
Les Comunitats Energètiques permeten la implicació del món local en la transició energètica, desenvolupant recursos renovables de manera sostenible i oferint serveis energètics que permeten als seus membres gestionar de manera eficient i intel·ligent el seu consum. La principal funció d’una Comunitat Energètica és la generació d’energia renovable de proximitat compartida entre els seus membres. Estes Comunitats també poden oferir altres serveis energètics als seus membres que permeten millorar la seua eficiència energètica, l’aprofitament de la generació local a través del desplegament de bateries comunitàries o la gestió de la seua demanda.
