Quan parlem d’habitatge, penso inevitablement en les dificultats que viuen moltes famílies i, especialment, els joves, per accedir a un habitatge digne i assequible. No és un problema nou, però sí que els darrers anys s’ha agreujat notablement. Recordo quan fa mitja vida vam deixar el lloc on vivíem de lloguer per tornar a casa, a un pis nostre. Les circumstàncies eren diferents, i vam trobar dificultats, que amb treball i sacrificis vam superar. Ara, els qui han d’afrontar este repte són la generació dels nostres fills.
Tothom necessita un sostre. Un lloc propi on viure, on començar un projecte de vida amb estabilitat, seguretat i benestar. Per això, l’habitatge és un dret i no un privilegi.
A Tortosa, com a tantes altres ciutats del país, l’accés a l’habitatge s’ha convertit en una preocupació urgent i en una prioritat del govern municipal. Els preus han pujat, i la ciutat ha estat declarada zona de mercat residencial tens —això vol dir que moltes famílies destinen més del 30 % dels seus ingressos al lloguer o la hipoteca. Esta declaració, en teoria, hauria de servir per a limitar els preus del lloguer. Però sabem que és una mesura parcial, i que per si sola no resol el problema.
Cal diversificar les solucions: rehabilitar edificis antics, especialment a la ciutat històrica; impulsar cooperatives d’habitatge; fomentar el lloguer assequible, recuperar habitatge buit, reservar habitatge social a les noves edificacions. Necessitem eines, però sobretot recursos. I els municipis, que som qui afrontem de cara esta realitat, hem de poder ser part activa en la seva gestió.
Fa pocs dies vaig tenir l’oportunitat de visitar el Parlament Europeu, juntament amb alcaldesses, alcaldes i regidores i regidors d’Esquerra Republicana de Catalunya. Ens vam reunir amb representants polítics com la presidenta i el vicepresident de la Comissió especial d’Habitatge del Parlament Europeu, entre d’altres. L’objectiu era clar: fer sentir la veu dels municipis catalans i reclamar que Europa escolte les nostres necessitats. Perquè el problema de l’habitatge és global, però les conseqüències les vivim als pobles i ciutats.
Vam demanar que els fons europeus destinats a regeneració urbana, rehabilitació i construcció d’habitatge assequible es gestionen des de la proximitat. Des dels ajuntaments. Que no queden centralitzats en els estats, perquè som els municipis qui tenim el problema, i hem de formar part de la solució. També vam demanar simplificar els tràmits i donar més marge a les administracions locals per actuar amb eficàcia.
A Tortosa, vaig posar sobre la taula una necessitat molt concreta: transformar, recuperar i rehabilitar l’habitatge existent al nucli antic. En este sentit, estem treballant en un projecte de transformació vinculat a la futura Llei de barris catalana. Però no n’hi haurà prou. Ens calen més recursos, més inversió i més compromís des de totes les institucions.
Ara que Europa està definint el full de ruta per als propers anys, l’habitatge ha de ser una prioritat. El fet que el Parlament Europeu haja creat un comitè específic sobre habitatge és una bona notícia. Però cal que això es traduïsca en polítiques valentes i finançament real per als projectes locals.
El nostre objectiu és compartit: garantir que tothom, especialment els joves, puga accedir a un habitatge digne i assequible. Que el dret a viure amb dignitat no depenga de la renda o de la sort. Que l’habitatge siga un dret, no un luxe.
Des de Tortosa, volem formar part d’esta transformació. Amb veu pròpia. Amb projecte. Amb responsabilitat. I amb el ferm compromís de defensar el dret a l’habitatge com a pilar fonamental de qualsevol societat justa i cohesionada.
