Planta baixa d’un edifici antic del centre d’una població petita de Terres de l’Ebre. La Laia (35), alcalde i candidata a la reelecció, i la Betlem (42), regidora i tercera de la llista, comenten els resultats en la taula encara plena de paperetes i programes electorals.
― Betlem: Em sap greu fer-te perdre el temps. Hauries d’estar amb la resta de companys, pensant en els possibles pactes. El resultat ha estat ajustat i s’haurà de treballar molt per portar endavant el nostre projecte, però necessito parlar amb tu.
― Laia: Tranquil·la. Tenim molts dies per davant. Ara el meu temps és per a tu. Primer som les persones.
― Betlem: Tan de bo tothom fos com tu. Mira, ho he pensat molt i he decidit no formar part de l’equip de govern ni de l’oposició.
― Laia (sorpresa): Què dius?! Però si tu ets un dels pilars de la candidatura. Les teves aportacions en el programa han estat claus.
― Betlem: Ho he pensat molt, de debò. Continuaré treballant amb vosaltres però a l’ombra. Per a mi i per a la meva família està sent molt dur ser diana d’insults i difamacions.
― Laia: Lamentablement, tens raó, i més amb les dones. Encara hi ha gent que pensa que estem més guapes a casa amb la granera a la mà. En el meu cas, no tenir pràcticament família és quasi una sort. Les crítiques van totes per a mi i he après que m’afectin poc.
― Betlem: No els puc demanar als meus fills que no escoltin les burletes dels companys de l’escola, ni a la meva mare que, quan va a comprar el pa, no faci cas de les acusacions que en trec profit personal de ser regidora, ni al meu home que controli l’impuls de fer un cop de puny quan li arriba algun insult cap a mi.
― Laia: Potser necessites descansar una temporada…
― Betlem: No, Laia. El problema va més enllà d’un descans. Vaig entrar en el teu projecte amb il·lusió, sense cap afany de protagonisme ni interès personal sinó per vocació de servei públic. He dedicat moltes hores de la meva vida privada per atendre problemes col·lectius i ho he fet convençuda. No esperava afalacs ni aplaudiments, però tampoc un linxament. Insultar i difamar en aquest país surt gratis.
― Laia: Per desgràcia és així. I en canvi, surt un humorista i utilitza a prou penes algun dels intocables de la cultura més casposa o de la religió i els diaris s’omplen de titulars i els jutjats de querelles.
― Betlem: Sí, no passa només en política, també en el món laboral, en els camps de futbol, entre els joves, en les tertúlies de cafè… De vegades perdo la fe en la condició humana.
― Laia: Estàs cansada i ho veus tot negre… Ha estat una campanya molt dura. Se n’han dit de molt grosses.
― Betlem: Segurament. M’encantaria que un descans canviés la meva visió. Espero que, quan tots els cartells hagin desaparegut dels carrers, uns quants s’hagin hagut d’empassar algun gripau que ha deixat anar durant aquestes setmanes passades i tornem a ser el poble pacífic i conciliador en el que he nascut i on vull envellir.
― Laia: Clar que sí! No sé si aconseguirem canviar la societat, però et prometo que, tant si governem com si no, una de les meves primeres propostes serà buscar una persona experta que ens ajudi a recosir, a canalitzar l’energia positiva. Potser ho aconseguim i, qui sap, acabem sent un referent. I a tu et tornem a tenir en la primera línia de treball, que ets imprescindible!
