HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catJa n’hi ha prou, de barbaritats!

Ja n’hi ha prou, de barbaritats!

Escric com a delegat de l’empresa SERCOSA, una empresa que si alguna cosa ha demostrat és tenir paciència (25 anys esperant), tolerància (és el primer article) i transparència (parlant sempre amb tothom). Per això no entenc encara per què una altra vegada, quan hem reeixit, des del minut 1 i sense parar, alguns portaveus-altaveus que fan sentències sobre el futur de tots han apostat, de forma gens responsable, per dir-nos des de “fòssils” fins a “antieuropeus”, i el que més em dol, “especuladors”. Quan allò que sí que som és una empresa catalana, experta i acreditada en la producció d’energia hidroelèctrica (14 centrals hidroelèctriques fluents a l’Ebre construïdes), que proposa construir tres centrals i tres assuts fluents al tram català del riu Ebre, per generar una nova font de riquesa, mediambiental.

Energia hidroelèctrica. És una barbaritat que aquesta gent desqualifiquin l’energia hidroelèctrica. A la pràctica és el que fan, a l’engròs, ignorant-la directament. Reduint-la a una “presa” i identificant-la amb un “embassament”. I ja està. Però quin problema hi ha?

No hem vist tots com, amb voluntat política i consens, una cosa tan especial i sensible com aconseguir la marca Reserva de la Biosfera ja es pot aprofitar, tot i estar enmig de dos plantes atòmiques que escalfen permanentment l’aigua del riu? Per què davant l’opció hidroelèctrica -l’energia renovable més neta i verda de totes les energies renovables- toca dir barbaritats, i davant l’energia nuclear real -que condiciona el mateix tram de riu-, muts i a la gàbia? En un context mundial d’acabar amb els combustibles fòssils, a qui perjudica fer ara tres minicentrals fluents de baix impacte, quan el compromís públic és fer-les amb la garantia d’uns nous estudis d’impacte ambiental, els quals ni tan sols es respecten com a garantia?

Dos exemples del que diu aquesta gent: un assut de pocs metres (que seria, en equivalència, com una pedra al mig d’un barranc) serà el responsable de la mort del Delta perquè frena els sediments! Però, com es pot dir això si no s’hi queda ni un gram de sorra? Només cal submergir-se a Xerta i comprovar-ho! És física pura: tot el cabal circula, topa, i salta per sobre o busca una sortida, com quan reguem. I l’altra: atribuir-nos que alterem el cabal d’aigua, quan això és impossible per definició (“Prenen un cert cabal que circula per la llera del riu, però sense regular-lo”, defineix el Termcat). Però no veuen que som un usuari més -i podem ser fins i tot un bon company de viatge-, i que és la CHE i Endesa a qui cal interpel·lar pel tema cabals?

Que quedi clar d’una vegada, si us plau!: a les centrals fluents que promovem, el cabal és sempre el mateix (el que decideix la CHE) i no pot alterar-se mai. Com qualsevol altre usuari, ens hi adaptem. Ho sabem i ho podem veure tots cada dia als assuts ja existents a Xerta, Ascó i Flix; i això és el previst a Garcia, Benifallet o Tortosa-Campredó. Ho hem repetit durant vint-i-cinc anys: els assuts fluents no són ni actuen com a embassaments o preses, ni en cabal ni en sediments. Algú em pot dir per què es mantenen les barbaritats que sostenen el contrari?

LA UE. Barbaritat és també intentar confrontar-nos davant la UE, posant dins d’un mateix sac totes les centrals hidroelèctriques (23.000 a la UE). Doncs no és així. Les centrals de baix impacte, al llindar dels 10 megawatts, són a la pràctica minicentrals hidroelèctriques del tipus que la mateixa Unió Europea promou, atribuint-los “un paper clau en l’aplicació de la Directiva d’Energies Renovables per al 2020-2030”. I per això, tant l’Estat com la UE, les impulsen i hi donen suport, ja sigui a Madrid, o també a Saragossa, on és la mateixa CHE qui les finança. El mateix organisme que fa vint-i-cinc anys ens nega una simple tramitació, a Aragó diu que sí, i a Catalunya, no. I saben per què? Doncs en bona part gràcies al soroll promogut per aquests portaveus-altaveus de les barbaritats, ja que, tot i ser pocs, poden arribar a fer molt mal.

Si tots busquem el millor per a l’Ebre, en lloc de fer el joc a la CHE, el més lògic seria acudir a Xerta i comprovar com repercuteix l’assut i la central en un dels nostres municipis. Activisme social quilòmetre zero. Podríem comprovar també la qualitat constructiva i el baix impacte ambiental de les obres (assut i central). I després, mirem si a Garcia, Benifallet i Tortosa-Campredó es poden fer les coses encara millor. Perquè afecta el nostre futur i el context del passat ara és un altre. Ha canviat. L’energia i el turisme són estratègics.

Per acabar, i ja des d’un punt de vista més personal, m’aventuro a opinar sobre Models de desenvolupament. El debat que promovem, indirectament, ens passarà factura, i, davant de tothom que ens observi, posarem en evidència si som “el territori del NO” o el “territori del SÍ”. No soc expert en models, però sí que soc ebrenc i emprenedor. Per això em quedo perplex en veure que aquells que ens neguen la nostres opcions com a inversors privats, allò que proposen és aplicar al nostre territori la teoria del ‘de-creixement’, per convertir-nos en un exemple mundial que doni satisfacció -interpreto-, a la seua tossuderia intel·lectual. En altres paraules: volen fer decréixer tot just l’Ebre, quan des de dècades i segles som el territori més subdesenvolupat de Catalunya. Jutgin vostès mateixos.

Vull acabar apel·lant al consens, i torno a demanar als ebrencs que ens donin suport en aquest últim i definitiu intent de tirar endavant “La Via Blava, un nou projecte sostenible per impulsar l’economia de l’Ebre”. Crec que el 2022, amb l’arribada de Kronospan, Tortosa i l’Ebre poden enlairar-se econòmicament, i començar a recuperar població, pas indispensable per millorar la qualitat de vida. Hem de ser capaços d’aprofitar les oportunitats i els actius que ja tenim, i el riu ho és. I sí, de forma sostenible, perquè es pot fer bé. Hi ha algun altre projecte millor o alternatiu al nostre? O només es tracta de posar permanentment bastons a les rodes? Aquesta opció mereix un altre “ja n’hi ha prou!”

Els que vivim i estem en edat productiva a l’Ebre necessitem projectes de futur que siguin atractius i il·lusionin, que ningú ens obligui a seguir un camí ideològic. Contemplar no és suficient, segur que m’entenen. El que sí que puc dir, i comprometre’m des de la meua responsabilitat, és que farem les coses el millor possible. Mantenim la decisió d’invertir 125 ME i només necessitem recollir el suport dels ebrencs per fer-ho (www.sercosa.cat).

Joaquim Valles
Joaquim Valles
delegat de SERCOSA
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 76 = 80

Últimes notícies

-->