La presència de Jaume Ayats i Ester Llop en la presentació a Tortosa del seu llibre ‘El cant i les melodies tradicionals dels goigs‘ ha estat una espurna que ha encès les ganes de recuperar aquests gèneres al territori de l’Ebre. Un públic nombrós i interessat en el tema va assistir a l’acte, emmarcat en la programació de Nadal de l’Aula de Músiques de la Terra.
Els autors del treball van parlar i també cantar sobre els goigs, remarcant la seua àmplia geografia (l’Europa mediterrània occidental, l’Amèrica Llatina i les Filipines), la diversitat lingüística (català, castellà, sard, occità, eusquera, nàhuati, tagàlog, ilocano, cebuà i ilongo), així com les seues temàtiques religioses o ocurrents paròdies profanes.
Ayats va engrescar als assistents a esbrinar si es canten goigs al territori, ja que molt sovint es conserva la tradició en alguns cercles sense publicitar-la. Podria ser el cas d’Ulldecona o de les ermites tortosines del Coll de l’Alba i Mig Camí segons l’animat torn de paraules que es va produir després.
L’encarregat d’obrir l’acte va ser el coordinador de l’Aula, Arturo Gaya, qui va definir a Ester Llop com a etnomusicòloga i a Jaume Ayats com a ‘mestre d’etnomusicòlegs’ i tot un referent en el món de la música d’arrel i el cant popular. En la seua intervenció Gaya va citar els textos d’uns quants goigs recollits al Folklore Tortosí, els quals representen tot un viatge per la història i les tradicions a les Terres de l’Ebre: la capella dels Reis de l’Horta de Pimpí, la Petja del raval de la Llet, el patronatge mariner de l’antic monestir de Cardó o records del desaparegut barri de Pescadors.
Entre els assistents hi havia un públic significat i coneixedor dels continguts del treball: Mar Lleixà, regidora de Cultura de l’Ajuntament; que va dirigir unes paraules d’agraïment als autors i organitzadors de l’acte, estudiosos del folklore com el músic Josep Maria Chavarria o l’antropòloga Carme Queralt, o Xavi Aixendri, besnet de Joan Moreira (autor del llibre ‘Del
Folklore Tortosí). Tot plegat una interessant sessió sobre un dels gèneres amb més difusió i dimensió social en els darrers cinc segles d’història dels Països Catalans.
