Jesús Massip ja no estarà “visiblement” a Tortosa… però estarà per sempre present en la memòria tortosina. Sí, seguirà present i ben “visible” en tots els que l’hem conegut, escoltat, llegit…
Fa tants d’anys que ja era amic preferent…! Recordo que anàvem amb freqüència a veure mossèn Manyà a la seua “muntanyeta”… Recordo també -i eren moltes i molt notòries- les reunions amb amics, com Gerard Vergés i Manuel Beguer, mon cunyat. I uns anys després, “les pàgines grogues”… i, més tard, Zoraida Burgos…
N’he citat moltes vegades els versos, tota una advertència d’alerta, de no rendir-se, de seguir mantenint les actituds que lliurement escollim :
“Ara les hores tornen
i ens troben
fets i dòcils”…
Estos mateixos versos encapçalen un poema escrit a Ottawa el 5/04/1990:
“… la vida
está en el remolino
donde azota el viento
y cada célula trepida
y cree
en lo imposible.
Sólo los rebeldes
son vigías
del cambio
que la condición humana
exige.”
Has sigut exemple de seguir sempre endavant i, si calia, a contravent -seguir és el “deure suprem”, va dir-nos Pedro Salinas-, de no claudicar. Arxiver, estudiós del Llibre de Costums, director del Museu… però, sobretot, home-far per inspirar-nos on cavar els solcs per sembrar llavors de solidaritat… Per recordar nítidament el passat i poder així imaginar un futur diferent.
T’has absentat físicament, però seguiràs viu com a referent, com a far intel·lectual. Seguirem tenint-te a prop i agraint el teu llegat -familiar i cultural- immarcescible.
