HomeEntrevistesJoan Moisés · “Anys de molts bolets com este seran cada vegada...

Joan Moisés · “Anys de molts bolets com este seran cada vegada més escassos”

Joan Moisés Reverté, nascut a la Ràpita l’any 1978. És enginyer de forest i president de l’Associació de Micologia de les Terres de l’Ebre Bitxac.

Encarem el final d’una temporada de bolets excepcional.

En aquesta zona, la temporada comença per les terres altes, Mosquerola i Vilafranca, continua pels Ports i acaba a les terres baixes. Aquí, pels Ports, el rovelló i el camagroc ja han fet la seua fructificació i estan a la recta final. Ara esperem les morenetes i llanegues.

 

Com afecten els canvis en el clima?

Encara que a la zona mediterrània ploga el mateix, els extrems s’estan accentuant. Això fa que les temporades fluctuen molt. Les altes temperatures fan que s’endarrerisca la temporada. No sabem si els bolets seran capaços d’adaptar-se a aquests extrems.

Són molt sensibles.

Per tenir una bona temporada de bolets com esta, s’han de produir un seguit de circumstàncies: que ploga a la primavera, per tal que el bosc arribe en bones condicions al fort de la calor, i que torne a ploure a finals d’estiu. I durant el període de tres setmanes fins que surten, el temps també ha d’acompanyar.

Sembla gairebé un miracle que arriben a sortir.

Enguany ha passat perquè s’han produït tots estos condicionants. El bolet és delicat. No té pell. I l’excés o manca d’humitat l’afecta molt. Per això, els anys de molts bolets seran cada vegada més escassos.

Quantes varietats comestibles podem trobar als Ports?

Entre 40 i 45. Encara que, de les més apreciades, en comptem unes 25, entre els quals, el rovelló, el camagroc, la llanega, la moreneta o el bolet de xop. Hi ha altres espècies, igualment comestibles, però menys saboroses, com el bitxac o el mataparent.

I entre tots, el rovelló és el rei.

No hi estic molt d’acord. Fa festa i és bonic anar a buscar-los. És molt bo a la brasa, però si el treus d’aquí…

Deu haver-hi varietats més desconegudes d’igual o millor paladar.

La llanega o pegalosa -bateons, en diem a la Sénia- és molt més bona. També, la llengua de bou. Des de l’associació de micologia mirem de promoure cistells de bolets més diversos, no tan centrats en el rovelló.

 

Un mateix bolet té un sabor diferent depenent la zona on surt?

Hi té més a veure la velocitat de creixement que no pas el lloc on es cria. Als Ports, el rovelló creix més lent, per això es diu que és més saborós que els que es fan a la zona de Cantavieja.

Als 21 dies de ploure, surt el rovelló?

En funció del lloc pot brotar en dos setmanes. Depèn de les condicions ambientals. Mataparents i apagallums, en 15 dies. Després arriben les crueldes,
bitxacs i rovellons. Més tard, pegaloses i morenetes.

 

Com brota el bolet?

No surt de cop, com es pensa molta gent. Creix a poc a poc, com un globus que s’infla. Els anells del rovelló indiquen les fases de creixement, encara que la durada de cada fase no està clara del tot.

Hi ha un tipus de vegetació per a cada bolet?

N’hi ha que surten per qualsevol lloc. Un rovelló, sense un pinar o boixar a prop, no creixerà, perquè necessita la simbiosi. Pebrassos i carlistes són específics dels carrascars.

Per què no s’ha pogut domesticar el rovelló?

S’ha intentat, amb pins inoculats, però a l’hora de plantar-lo, la competència amb altres fongs és ferotge. Amb altres bolets, com la trufa, està estudiat i se sap què s’ha de fer. Però amb el rovelló, no. Curiosament, els xinesos han après a conrear les múrgoles, però no en sabem el secret.

És un fruit del bosc molt popular, però encara envoltat d’una aura de misteri.

Cada dia se’n descobreixen noves espècies. És un món encara desconegut perquè està poc estudiat en l’àmbit científic.

El boletaire és discret per naturalesa.

Alguns es posen de camuflatge i tot. Mai vols que ningú sàpiga per on vas.

N’hi ha que teniu una mena de sisè sentit per a trobar-ne.

Quan em poso en mode rovelló, canvio el xip, poso el radar i no veig res més.

Estem tots més informats, però encara hi ha intoxicacions.

La gent és molt atrevida. Hi ha bolets que són fàcils de confondre. Has d’agafar només allò que coneixes. I, en cas de dubte, preguntar. Aquí hi ha molta confusió entre el rossinyol i la gírgola d’olivera. No és mortal, però qui en menja ho passa malament.

Tenim moltes espècies perilloses als Ports?

N’hi ha cinc o sis de considerades mortals. Són petites, estranyes i poc abundants. Hi hem trobat amanita faloides, però en llocs molt concrets, perquè creix en sòls àcids, i els nostres són calcaris. Altres espècies no són mortals però sí, tòxiques.

I d’al·lucinògens?

La típica és l’amanita muscària, la del barret roig amb taques blanques. Es cria en altres latituds, al nord d’Europa i Amèrica. A banda de problemes digestius, és famós perquè deforma la realitat a qui en consumeix. Això explica el món al·lucinogen vinculat als gnoms, barrufets, fades i rens voladors.

 

De moment, aquí no tenim la pressió d’altres llocs en temporada de bolets.

Això no és el Montseny ni el Pirineu. Hi ha bolets per a tothom. Però igualment cal educar la gent.

 

Podem considerar-lo un recurs econòmic?

Ho és. I estaria bé obrir el debat sobre com aprofitar la temporada de bolets per dinamitzar el territori. Però no estic parlant de fer pagar quotes.

 

Com naix l’Associació de Micologia de les Terres de l’Ebre?

Ja fa 18 anys. Portem molt de temps treballant, descobrint noves espècies, catalogant i mirant de conscienciar la població sobre el món del bolet.

Albert Mestre
Albert Mestre
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

7 + 2 =

Últimes notícies