Maria Dolors Róo Garcia (Sant Joan de les Abadesses, 1972), llicenciada en dret per la Universitat Popeu Fabra i en ciències polítiques i administració per la Universitat de Barcelona, ha sigut reelegida com a presidenta d’Òmnium Terres de l’Ebre, per tercera vegada consecutiva.
Com arriba a ser presidenta d’Òmnium a les Terres de l’Ebre?
Vaig començar a col·laborar amb Òmnium com a voluntària l’any 2012 o 2013. Primer vaig entrar com a col·laboradora de la Junta Territorial, després com a membre de la junta, i finalment, en les eleccions del 2015, si no recordo malament, vaig passar a ser vicepresidenta, amb la presidència de Josep Francesc Moragrega. Quan ell va deixar el càrrec, el vaig substituir fins a les següents eleccions. Així que, des del 2016, ocupo la presidència. Els càrrecs es renoven parcialment cada dos anys, i enguany hem renovat presidència, tresoreria i la meitat dels vocals. L’any vinent, el 2026, es renovarà la vicepresidència, la secretaria i l’altra meitat dels vocals. Aquest sistema ens permet mantenir una continuïtat en el projecte.
Quants vocals són?
Ara mateix som 12 a la Junta Territorial de les Terres de l’Ebre. És un nombre que pot variar. Hi ha altres territorials amb 7 o 8 vocals, però nosaltres en tenim 12 perquè cobrim les quatre comarques de l’Ebre, i intentem tenir una junta àmplia i representativa.
Quines són les seues principals responsabilitats?
Representar Òmnium al territori, fer de pont entre les entitats del territori i Òmnium, i també tenir relació amb la junta directiva nacional. Tots els membres de la junta territorial formem part dels òrgans de decisió d’Òmnium a escala nacional i participem en les decisions que s’hi prenen.
Però té una altra faena, no?
Sí, és clar. Som voluntaris, no cobrem cap retribució. És com si fóssim la junta d’un club esportiu. Jo, personalment, soc funcionària.
I aquí a les Terres de l’Ebre, en què centren principalment la seua acció? Quins projectes destacaria?
A Òmnium treballem a partir de quatre eixos: llengua, cultura, país i cohesió. A nivell nacional, tots els territoris desenvolupem projectes estratègics comuns dins aquests àmbits. Ara mateix, estem centrant molts esforços en el tema de la llengua. També tenim projectes propis, que hem anat consolidant al llarg del temps. Per exemple, este dissabte vam donar els Premis de Narrativa Escolar Tastets, el Premi Neus Gràcia, que reconeix la trajectòria d’un docent, i els Premis Especials Òmnium. També atorguem el Premi Grifonet i col·laborem amb entitats del territori en projectes culturals.
I a més d’això, també porten projectes nacionals, no?
Exacte. Per exemple, estem treballant amb el projecte Vincles. Són trobades entre catalanoparlants i persones que volen aprendre i practicar català d’una manera informal i que no tenen amb qui fer-ho habitualment. També impulsem el projecte Sambori, adreçat al món educatiu, o accions per Sant Jordi. Fa poc vam organitzar a la Sénia el Festival Òmnium de Cinema, que impulsa la producció audiovisual en català, concretament dels curtmetratges.
Quin impacte té este projecte, Vincles, i com funciona?
Este projecte està pensat per a persones que volen aprendre català, de manera informal, per al seu dia a dia: per portar els fills a l’escola, anar al metge o treballar. No substituïx la formació reglada, com la que porta a terme el Consorci per a la Normalització Lingüística, sinó que la complementa. Nosaltres connectem voluntaris catalanoparlants amb nous parlants —no només nouvinguts, sinó també persones que fa anys que viuen aquí i volen aprendre català— perquè facen una hora de conversa a la setmana. A Terres de l’Ebre el vam començar com a projecte pilot amb el nom de L’Estoneta, en col·laboració amb Atzavara Arrels, i l’hem anat ampliant. El 2024 vam començar amb només tres grups, i ara ja en tenim entre 18 i 20, repartits per municipis com Bot, Gandesa, Tivissa, l’Aldea, l’Ametlla, Xerta, Amposta, Masdenverge, Tortosa i Jesús.
I parlant del català, sembla com que aquí a les Terres de l’Ebre encara es manté molt viu, llavors cal tanta incidència en la llengua?
Sí, les dades diuen que som una de les zones on més es parla català, però abans també hi havia territoris amb més bons indicadors i ara han retrocedit. Per tant, no ens podem relaxar. La llengua és com una planta: si no la cuides, es mor. Per això cal continuar treballant.
A banda de la llengua, també defensen el territori, no?
Sí, som una de les poques entitats que mantenim la denominació de “Terres de l’Ebre”. Podríem funcionar per comarques, com fa Òmnium en altres territoris, però nosaltres creiem en la identitat compartida del territori, i per això ens organitzem com a unitat. Això també és una tasca important que hem volgut mantenir.
En l’última assemblea es va aprovar el pressupost per al 2025, que és de 27.500 euros. Ens el pot explicar una mica?
Sí, aquests diners provenen de les quotes dels socis i sòcies de l’entitat. A Òmnium no demanem subvencions, funcionem exclusivament amb les aportacions dels socis. A tot Catalunya es fa una bossa comuna, i des d’esta s’atribuïx una part del pressupost a cada territori. A Terres de l’Ebre tenim uns 2.600 socis i, per tant, ens corresponen estos 27.500 euros. D’estos, una part va a projectes nacionals i l’altra, a projectes propis del territori. En el nostre cas, uns 17.000 o 18.000 euros els invertim en accions estrictament locals, com la col·laboració amb festivals com A Cel Obert, les jornades de pensament crític, el Festival Somriu, activitats a les biblioteques, etc. Tot això són iniciatives que es fan aquí, a les Terres de l’Ebre, i que potser a l’Alt Camp o al Baix Camp no es fan. Cada territori decidix les seues pròpies activitats. Nosaltres sí que intentem reforçar les col·laboracions amb entitats per donar més dimensió als projectes del territori. Tot i que no tenim un pressupost increïble, cal repartir-lo per tot el territori i arribar a tot arreu. Jo crec que això també és una de les qüestions essencials, i que potser, com a presidenta, he impulsat més.
Parlant de pressupost, el 2022 es va conèixer que l’extresorer s’havia apropiat de quasi 60.000 euros, i es va comprometre a retornar-los. Els va acabar retornant?
Sí, es van retornar dins del període acordat. Vam fer l’assemblea a principis del 2023 i allà ja vam informar les sòcies i socis que els diners s’havien retornat. Es va complir el termini que vam fixar amb ell, es va retornar tota la quantitat i vam donar per tancada la qüestió. Per tant, per nosaltres és un tema resolt. De fet, vam aprovar la liquidació i l’execució del pressupost posterior sense cap incidència i hem continuat executant els projectes amb normalitat.
