Es veu que fa anys una orquestra va fer tard a un concert a festes de Jesús perquè va fer cap al raval de Crist. Buscant el recinte del ball, algú els va advertir que s’havien confós de raval. “Però Jesús i Crist no són el mateix?”, van protestar els músics. L’anècdota, possiblement inventada però versemblant, explica l’esperit de confusió a què sovint ens abonem en aquestes terres.
És obvi que Terres de l’Ebre, a més de definir una àrea geogràfica, és avui un concepte que serveix per a vendre moltes coses. Ven un territori, amb un patrimoni natural i cultural que ens hem acabat creient, malgrat que de cara enfora encara pesa la imatge de la queixa permanent. Les Terres de l’Ebre han esdevingut marca, estil de vida, gairebé un estat d’ànim. I també ha acabat sent el cognom de moltes institucions.
Tenim el Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta, però a la capital del Baix Ebre hi ha el Museu de Tortosa, Històric i Arqueològic de les Terres de l’Ebre, a més del Museu de l’Ebre. No tinc clar que aquest nomenclàtor sigui gens aclaridor per aquells que ens visiten.
Amb el futur nou hospital, la cosa s’embolica una mica més. No he llegit enlloc que hi hagi una proposta ferma per al seu nom. Sempre havia pensat que seria el nou Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, però es percep des del primer dia que la lluita provinciana per erradicar el nom de la ciutat, junt amb la croada per treure sants, verges i marededeus de l’espai públic -que comença a cansar fins als laïcistes convençuts- sembla portar a batejar el nou equipament sanitari com a Hospital Universitari Terres de l’Ebre, que sona fantàstic.
Però vull recordar que també tenim una Clínica Terres de l’Ebre. I, ben a prop, un CAP Baix Ebre.
