HomeEntrevistesJoan Nin · “La majoria d’ingressats d’esta quinta onada no estaven...

Joan Nin · “La majoria d’ingressats d’esta quinta onada no estaven vacunats”

Pregunta: Ha arribat al càrrec en plena cinquena onada que, sembla ser, ha arribat al seu final. Quina situació tenim actualment al territori?

    Resposta: Tenim dos situacions: la primera, epidemiològica, i la segona, vacunal. Quant a la primera, hem tingut una situació complicada durant este trimestre de juny, juliol i agost, en què a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta hem tingut 116 hospitalitzacions covid, de les quals aproximadament la meitat han ingressat a intensius. Una cosa que ens ha cridat l’atenció és que l’edat mitjana de malalts covid ha baixat als 49-50 anys. A hores d’ara, puc dir que al Verge de la Cinta només tenim 6 pacients covid a intensius, 3 a planta del Verge de la Cinta i 7 a Jesús, ens segueixen sortint casos positius a diari, però ja no tenim aquella alta freqüència de contagis ni d’ingressos hospitalaris. I des del punt de vista vacunal som una de les regions territorials de Catalunya amb percentatges de pauta completa més alta. Estem en una mitjana d’un 76%, això representa unes 117.000 persones amb pauta completa. Per tant, tenim una situació epidemiològica estable, controlada, però no podem abaixar la guàrdia; i des del punt de vista vacunal, hem d’intentar fomentar la vacunació.

P: I quant a la pressió assistencial?

    R: Tenim una menor intensitat de la que vam viure el desembre del 2020, la tenim més controlada i assumible, cosa que farà que en els propers dies i en funció de com evolucione, ens plantegem un pla d’assistència no covid de forma més immediata, tant en l’àmbit hospitalari, com també l’augment de la presencialitat als Centres d’Atenció Primària (CAP). Este dilluns vam tenir Comitè de Direcció a Barcelona amb el conseller de Salut i és un tema que ja està sobre la taula. Hi ha un pla assistencial pel que fa a patologia no covid per tornar-lo a reactivar, malgrat que tot l’urgent ja s’ha reactivat. Hem dedicat molt d’esforç a la covid i ara hem de diversificar totes les eines que tenim a la nostra disposició, però tot en funció de com vaja la pressió epidemiològica que ens puga aparèixer de nou, i que no caiguem en una sisena onada.

P: Durant este any i mig de pandèmia ha exercit com a metge adjunt del Servei d’Urgències del Verge de la Cinta. Quina ha estat la seua experiència des de primera línia?

    R: Des del març del 2020, i si no recordo malament, l’última guàrdia la vaig fer el 29 de maig del 2021, ho he viscut des de primera línia, amb intensitat, sent molt conscient de la situació que tots vivíem. Era una situació nova, ens trobàvem en un món desconegut, cosa que ha fet que dia a dia anéssem aprenent. Enguany hem pogut gaudir més de l’estiu a diferència de l’any passat, ja que la pandèmia ha millorat, però no podem abaixar la guàrdia.

P: Encara no estem al final del túnel…

    R: Trigarem uns dies, unes setmanes, o uns mesos, no ho sabem.
L’únic que tenim clar és que s’ha demostrat que amb la vacunació el percentatge de contagis i la virulència del virus és molt menor. El que sí que hem vist, i això són números, és que la majoria d’ingressats en esta quinta onada en un servei d’urgències no estaven vacunats o no tenien la pauta completa, cosa que vol dir que sí que tenim una relació directa entre vacunació i agressivitat per part del virus a l’organisme de les persones.

P: En les darreres setmanes ha entrat de nou el virus a una residència del territori després que la vacunació en reduís dràsticament els contagis. En quin punt es troba el brot de l’Onada de la Sénia?

    R: Està totalment estabilitzat. Els residents que vam traslladar a Jesús, habilitada expressament per a malalts covid, han donat negatiu en els cribratges, i esta setmana tres usuaris han tornat a l’onada de la Sénia. D’altra banda, no tenim cap residència vermella al territori.

P: Quina explicació tenen perquè haja entrat el virus a la residència?

    R: La variant Delta és molt contagiosa i ho fa molt ràpidament, però també hem de tenir en compte una cosa i és que sobretot ens hem de vacunar, per a prevenir que tinguem una nova infecció per covid.

P: Què diria per convèncer aquells que encara no ho han fet?

    R: Que la vacuna protegix i té beneficis a curt termini, reduïx molt la probabilitat d’emmalaltir, i, per tant, d’estar aïllat. També evita fer quarantenes durant deu dies i perdre dies de faena. Te’n podria dir molts. Els jóvens són una peça clau per a controlar la pandèmia i aturar la transmissió. L’última onada ha començat amb gent jove i s’ha estès a persones d’altres edats, i ha afectat també els més vulnerables. Amb un 85-90% aproximadament de la població vacunada es podrà assolir el control d’esta pandèmia, però per a arribar a este objectiu cal que les persones jóvens es mentalitzen i facen el pas de vacunar-se en benefici de la salut col·lectiva de tot un país.

P: Ara, l’estratègia de vacunació va dirigida especialment als adolescents a partir de 12 anys, amb la vista posada a l’inici de curs el pròxim dilluns 13 de setembre.

    R: Tenim unes dades interessants entre les edats compreses de 12 a 15 anys, ja que el 62% ja ha rebut la primera dosi, i el 44% té la pauta completa. Estos percentatges són bons, però els hem d’incrementar fins al 90%. Des de Salut ja intentem posar tots aquells instruments que faciliten que la gent es vacune, i continuarem posant totes les eines perquè tinguen punts de vacunació tan assequibles com siga possible.

P: Amb l’inici del nou curs, el pavelló de Remolins tornarà a ser el punt de vacunació massiu al territori?

    R: En principi tenim planificats dos punts mòbils de vacunació sense cita: un a Amposta i l’altre a Tortosa. A Tortosa, primer teníem el pavelló de Remolins, després el vestíbul de la URV, i ara, com que necessitaran les aules, este punt de vacunació, des d’este dijous, és al costat del CAP del Temple, a El Carrilet. També estem parlant amb la URV perquè esporàdicament siga un punt mòbil per a vaccinar els estudiants.

P: La seua predecessora l’ha dixat amb molts projectes damunt la taula.

    R: De projectes sobre la taula sempre n’hi ha molts, perquè estem en una regió sanitària amb aproximadament 179.000 usuaris, 11 equips d’atenció primària, 21 CAPs, 49 consultoris locals i diversos centres hospitalaris. Hi ha una sèrie de projectes de remodelació de CAP i d’estructures sanitàries.

P: En quin punt es troba el projecte d’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta? Quin és el calendari previst?

    R: S’han vist diversos projectes: el 2006 es va insinuar que de cara al 2007 es faria un hospital nou, el 2017 es va fer un altre replantejament, el desembre del 2020 es va fer un tercer replantejament: i ara estem en el fet que hi ha tota una comissió que fa un seguiment de quina és la situació actual. El Verge de la Cinta és el centre de referència del territori, quant a estructura sanitària és el pal de paller, i, per tant, ha de ser un centre dotat de recursos econòmics, tecnològics, humans i d’infraestructura; i ha de ser un hospital de nivell, que ja ho és, però l’hem de millorar amb tots els recursos. Això és en el que volem convertir el Verge de la Cinta.

P: Quines inversions hi ha previstes per a l’hospital de Móra?

    R: Tot just esta setmana m’he reunit amb el seu equip directiu, i sé que hi ha una sèrie d’inversions aprovades a través de l’empresa Salut
Terres de l’Ebre, constituïda el desembre del 2019, que és qui ha de gestionar este centre. Té previstes unes inversions d’uns 5 M€ per a millorar i adaptar les instal·lacions a la normativa contra incendis, la substitució de tota la xarxa de conducció d’aigua, hi ha prevista la reobertura de la cafeteria, està pendent l’ampliació del gabinet de digestius, de la sala de parts, així com un pla funcional de millora de l’àrea quirúrgica i l’obstètrica. Ara hem de fixar el cronograma per a posar-los data.

P: També hi ha el Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària.

    R: La situació ha condicionat i condiciona l’activitat dels CAPs i del personal, que fa mesos que estan mentalment i físicament esgotats. Aviat començarem a replantejar el grau de presencialitat a la primària, així com a simultaniejar el que és la part covid i la part no covid.

P: Un cop recuperada la presencialitat es posarà el focus en les ampliacions a CAPs del territori i dels futurs consultoris locals?

    R: Més enllà de les ampliacions tenim els plans funcionals fets de diversos llocs. Per exemple, el 17 de setembre ens entregaran l’autorització del CAP nou de Benifallet, també tenim previst fer el CAP de Flix, estem buscant els terrenys adequats, però tenim un pla funcional quasi fet del nou CAP de Móra, a la Torre de l’Espanyol està pendent que l’ajuntament modifique uns espais del pla funcional, el tenim fet del CAP de
l’Ametlla pendent de reformar, de l’ampliació del CAP de la Ràpita, estem pendents de la reforma de la segona planta del CAP de Batea. Fa dos mesos es va inaugurar el consultori de Garcia, el pròxim serà el de Benifallet, però ens falta una autorització administrativa. Tenim molts projectes pendents, però estem en una situació excepcional que ens ha condicionat un passat i un present, i esperem que no condicione el futur.

P: Quins són els reptes que es planteja al capdavant de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre?

    R: Hem de liderar, gestionar, avaluar, finançar, però sobretot, hem de planificar des de la regió, perquè el territori sap quines mancances té i són en infraestructures, recursos humans, recerca i tecnologia. Per tant, hem de fer tot el contrari: potenciar la recerca, la docència, fer atractiu el territori per a la gent del rang de la sanitat que vulga venir a treballar. Volem que la gent de les Terres de l’Ebre se senta orgullosa de la seua estructura sanitària i del seu personal, i des de la Regió treballarem per a aconseguir-ho.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

18 + = 25

Els més populars