Un tren regional de la línia R16 de Rodalies de Catalunya procedent de Barcelona i en direcció a Tortosa i una locomotora de l’empresa Captrain van col·lidir el passat diumenge, 12 de juny, cap a les 21.50 h, al baixador de Vila-seca.
Segons explica el deltebrenc Jordi Bertomeu, un dels passatgers del tren accidentat i usuari habitual de Renfe, “este tren havia de sortir de Tarragona a les 21.10 h, malgrat que este dia va fer-ho a les 21.30 h. Moments abans de l’accident, estava assegut al segon vagó, en aquells seients que tenen una taula al davant, amb els auriculars posats, i estava escrivint. Uns segons després d’arrancar de Vila-seca, vaig notar com el tren s’estava aturant i vaig començar a sentir un soroll. En traure’m els auriculars, vaig adonar-me que era el clàxon del tren i que el maquinista l’estava fent sonar de manera continuada i sense parar. Al cap d’uns segons va venir el cop, que va ser súper fort”.
Després de l’impacte “es van apagar els llums i recordo mirar-me les mans plenes de sang, començar a veure com sortia fum, l’olor del qual cada vegada era més fort. Amb tot, la porta del vagó va quedar-se travada i no es podia obrir”, detalla. “La gent del vagó va començar a posar-se nerviosa, com en una situació de pànic, i jo, tot i que estava molt espantat, vaig intentar mantenir la calma. Els que ja estaven baix del tren, com van poder, van arrancar la porta i vam anar sortint”, conta Bertomeu, i afegix que “tot va passar molt de pressa i va ser molt desagradable”.
Un cop tots els passatgers estaven fora del tren, van dirigir-se a peu fins a l’andana de l’estació de Vila-seca, que estava “a uns 100-200 metres”. Al cap de poca estona, explica Bertomeu, van arribar dotacions de la Policia Local, els Mossos d’Esquadra, Bombers i algunes ambulàncies. “En aquell moment, no sabíem què havia passat. Ho podíem intuir, però amb tot a les fosques, no veiem que davant hi havia una locomotora. Evidentment, per l’impacte que vam viure imaginàvem que havíem xocat contra un altre tren, però estàvem desconcertats, perquè… com és possible que per la mateixa via que circulàvem nosaltres cap al sud, un altre tren hi pugés?”.
Segons va explicar Adif, el xoc va produir-se per un error de frenada de la locomotora de mercaderies, i algunes informacions han donat a conèixer que el tren de viatgers anava en sentit contrari de forma correcta perquè és un tram de via única per on passen tots els trens de les línies de Rodalies R15 i R16. En este sentit, la plataforma Trens Dignes recorda que el nus de Vila-seca és “un coll d’ampolla” i que cal construir una estació d’enclavament.
Renfe va anunciar que al comboi hi viatjaven un total de 75 persones -tot i que Protecció Civil va informar de 45-; i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va xifrar en prop d’una trentena les que van resultar ferides en l’accident ferroviari. “Estàvem espantats, alguns, queixant-nos dels cops, i la veritat és que, del meu vagó, vaig ser dels pocs que vaig fer-me ferides amb sang, suposo que per la taula, perquè la resta van patir contusions”. Dels 29 ferits, el SEM va traslladar-ne 20 a centres sanitaris del Tarragonès: els sis ferits greus van derivar-se a l’Hospital Santa Tecla de Tarragona i al Joan XXIII, també de Tarragona, i els 14 ferits lleus, al Centre d’Atenció Primària (CAP) de Salou, al de Cambrils i al de Vila-seca.
Durant el transcurs de tot això, la circulació de trens de les línies R15, R16 i R17, que unixen Barcelona amb les Terres de l’Ebre i Port Aventura, van quedar interrompudes; i diversos passatgers a qui “encara no se’ls havia informat” que Renfe estava preparant un servei alternatiu per carretera des de Tarragona fins a Móra la Nova, Tortosa i el parc d’atraccions, “van organitzar-se per a agafar un taxi”, narra. Bertomeu, però, va trucar a uns familiars, que el van passar a recollir i el van portar al CAP perquè li curessen les ferides de les mans i li revisessen les cervicals. L’endemà, van fer-lo anar a l’hospital Santa Tecla per a fer-li una radiografia: “Van veure que no tenia res fracturat, però sí que tinc molts hematomes”.
Amb tot, el deltebrenc ha volgut reivindicar: “Soc una persona que agafo molt el tren, i des de fa molts anys. Acostuma a tenir molts retards, i de fet, hi ha pocs dies que realment vaja a hora. Qui sap si sense el retard s’hauria pogut evitar l’accident”, es pregunta, i afegix que “això és només una prova més de la manca d’infraestructures pel que fa a trens a Catalunya, però, especialment, a les Terres de l’Ebre, i, al final, som els usuaris qui ho paguem, i ho paguem car”.
A més , sentencia: “Estic cansat d’agafar el tren el divendres la tarda, més ple del que hauria d’estar: la gent anem drets pels passadissos. I tampoc puc parar de pensar què hauria passat si això hagués passat un divendres, o si el tren hagués anat en marxa… Probablement, tampoc hauríem tingut la mateixa sort”.
De moment, tant l’Adif com els Mossos d’Esquadra i el Síndic de Greuges de Catalunya han iniciat investigacions per a esbrinar el motiu de l’accident.
