El passat 11 de setembre es van celebrar a Barcelona, Girona i Amposta tres manifestacions convocades per l’ANC reclamant el dret de Catalunya a la independència. Les tres, amb magnituds diferents, van ser un èxit. A les tres, el partit Junts per Catalunya hi va participar, com hem fet sempre que se’ns ha convocat.
Alguns, poden pensar que la voluntat de ser independents és un simple fet folklorista identitari. Allò que alguns diuen que és “mirar-se al melic, ser provincià”… Però quan mires més enllà dels Pirineus, veus que a la Gran Bretanya hi ha una reunió a Cardiff dels líders de Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord que també parlen d’independència.
També, si escoltes les notícies, veus que el president nord-americà, de qui discrepo en tantes coses, parla de la reunificació de la nació irlandesa. És a dir, això de les independències polítiques i la sobirania és un element molt més central i actual en el debat internacional del que li interessa destacar al nacionalisme espanyol.
Però per a què volem la independència? Sobretot la volem perquè els nostres fills tinguin un futur millor. Formar part d’un Estat amb voluntat jacobina i que aplica en els millors dels casos un dèficit fiscal abusiu (25.000 milions d’euros anuals) i que persegueix la nostra llengua i cultura, no és a parer nostre la situació ideal per a Catalunya i els catalans.
Per això ens manifestem pacíficament als carrers. I defensem, des dels ajuntaments fins als parlaments, que Catalunya és una Nació i té dret a l’autodeterminació, dret a ser lliure!
Per cert, un dret que Nacions Unides reconeix en la seva carta fundacional per a totes les nacions del món.
Explicat això, entrem ja a fons en la segona part de l’article. A la manifestació d’Amposta, des de la tribuna es van fer algunes afirmacions que anaven més enllà del marc general de la independència. Algunes d’aquestes afirmacions no eren compartides amb els nostres postulats i crec que és bo poder deixar clar que veiem com un error estratègic incloure consignes partidistes en una manifestació unitària.
Ficaré un exemple. Va haver-hi un moment en què des de la tribuna es va criticar la construcció de la gigafactoria de Móra la Nova i el centre de dades de Flix.
ersonalment, entenc que les Terres de l’Ebre hem d’apostar per la indústria. I Junts per Catalunya a l’Ebre i al conjunt de Catalunya defensa un creixement industrial equilibrat i ordenat.
Sabem que els centres de dades i les gigafactories són avui necessàries per a desenvolupar internet i la intel·ligència artificial. Sabem que donen feina i també tenen algunes externalitats com qualsevol activitat econòmica.
Però, volen alguns dels nostres rivals polítics (ERC-Podemos-Cup) que nosaltres no puguem gaudir de la tecnologia que sí que gaudiran els EUA o França? Estic segur que no! Llavors, per què aposten? Potser pretenen que els centres de dades es situïn lluny de l’Ebre català? Perquè si una indústria necessita molta electricitat i aigua, és aquí on se’n disposa. I si des de la vegueria de l’Ebre ens fiquem a la contra, només aconseguirem que aquest tren passi de llarg. També els llocs de feina que generaran. La llum la produirem aquí, l’aigua serà de l’Ebre i les feines estaran lluny!
Junts per Catalunya està compromès en fer de les Terres de l’Ebre un territori industrial. Ho hem estat sempre. Ho hem demostrat impulsant els polígons allí on hem governat. Alguns exemples són el Catalunya Sud a Tortosa-l’Aldea, l’ampliació del de Móra d’Ebre, els accessos i ampliació a Gandesa i altres més petits com el de Bot.
Sabem que la indústria és un motor de salaris estables i per sobre de la mitjana. Sabem que la indústria complementa el sector primari i el tercer sector. Estimula la demanda i l’atracció de talent. Reforça el repoblament, tan necessari a l’interior de les Terres de l’Ebre! La indústria crea classe mitjana, progrés i reforça l’economia de les famílies. Per tot plegat, diem sí a la indústria.
Altres aposten per la dependència política i cultural de Madrid o tecnològica-industrial i energètica des d’Aragó o França.
Cal que els ciutadans hi pensin. I quan vagin a votar, valorin si volen unes Terres de l’Ebre industrials i prosperes o bé unes Terres de l’Ebre sense oportunitats i despoblades. Ells, amb el seu vot, marcaran el camí i estaran decidint on i com viuran els seus fills i nets. Dir no a la indústria és abocar molts dels nostres joves a l’emigració, cap a Barcelona o més enllà.
