ERC ha perdut unes eleccions al Parlament a les Terres de l’Ebre després de dos victòries consecutives i indiscutibles que havien tenyit de groc les comarques del sud, i baixa fins a la tercera posició amb 15.447 vots (22,5 %), 10 punts per baix del resultat de fa tres anys.
El PSC ha crescut i després de tres convocatòries seguides per sota de la barrera dels 10.000 vots, esta vegada n’ha aconseguit més de 16.000 i ha sumat més de 8 punts percentuals (23,6 %) en relació al 2021, la crescuda més gran al territori. Però la victòria a les Terres de l’Ebre ha sigut, per primera vegada amb marca postconvergent, per a Junts+Puigdemont per Catalunya, que s’ha imposat amb més d’un 25 % dels sufragis (17.187); ha guanyat a tres de les quatre comarques (Baix Ebre, Ribera i Terra Alta) i ha estat la força més votada en 27 dels 52 municipis de la regió.
ERC ha resistit en 13 municipis, alguns d’importants en nombre d’habitants com Amposta, Deltebre o Roquetes i el PSC també ha guanyat en 13 municipis, incloent-hi la Ràpita i esdevenint la força més votada a la comarca del Montsià. Tot això en un context en què la participació ha sigut del 54,99 %, la més baixa del país per vegueries, i tres punts per baix de la mitjana catalana.
La segona recuperació més destacable, després d’haver tocat fons fa tres anys, ha estat la del PP, un partit que havia sigut central al territori als anys 90 i que el 2021 no va arribar al 3 % dels sufragis a les Terres de l’Ebre. Ara, s’ha enfilat fins a la quarta plaça, amb 5.557 vots (8,1 %). A més a més, és quarta força a totes les comarques.
VOX també ha pujat, en obtindre 826 nous votants, i per acabar d’apuntalar este creixement de la dreta i la ultradreta, Aliança per Catalunya ha irromput a les Terres de l’Ebre com a sisensa força, amb un 4,18 % dels vots, per davant de la CUP o de Comuns Sumar, que han caigut per baix del 4 % dels sufragis. Simptomàtic del fet que els dos partits d’esquerres s’han quedat sense representació per la circumscripció de Tarragona.
Gairebé com a curiositat, però també com a reflex de la patacada definitiva de Cs, el PACMA ha aconseguit més vots a l’Ebre que el partit taronja, que també ha quedat molt per sota del miler de vots en blanc i més de mil vots nuls enregistrats.
Apropant la lupa al mapa, trobem casos molt significatius en què la tendència de vot és diferent en les municipals que en les autonòmiques. Un exemple clar seria Deltebre, tot i que Enlairem Deltebre, la força preponderant de Lluís Solé, ja s’havia distanciat explícitament de JuntsxCat durant la campanya. Esquerra s’ha imposat amb contundència (30,86 %), seguida del PSC (23,57 %), un partit que actualment no té ni representació municipal. El gran resultat dels socialistes a Tortosa, on van quedar a només 37 vots de JuntsxCat, també és un exemple il·lustratiu, així com el fet que el partit que té l’alcaldia -Movem Tortosa, vinculat als comuns- s’haja quedat amb menys de 500 vots. També són situacions simptomàtiques la victòria de Junts a Alcanar, on governa Esquerra amb majoria absoluta, o la del PSC a la Sénia, on ERC està al capdavant de l’Ajuntament per primera vegada des de la restauració democràtica.
En canvi, la influència del govern municipal sobre el signe del vot a les autonòmiques se pot constatar a molts llocs: la Ràpita, amb victòria socialista un any després de l’assalt del Xapo a l’alcaldia; la fidelitat a Esquerra d’Amposta, Flix, Roquetes o Paüls, on els republicans, única força al consistori, han aconseguit superar el 45 % del vot en la victòria més folgada dels grocs al territori; la reafirmació de Junts a Gandesa, l’Ampolla, l’Aldea o Móra d’Ebre i la preservació de feus inexpugnables com les socialistes Batea i Ulldecona.
ERC, escombrada del mapa comarcal
Allunyant l’enfocament, queda una Catalunya sense cap victòria comarcal d’ERC, quan fa tres anys el partit republicà havia fet seu gairebé tot l’oest del Principat. El PSC s’endú el triomf, a banda del Montsià i l’Aran i l’Alta Ribagorça, a les comarques més poblades de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.
A les Terres de l’Ebre, ERC només ha pogut ser segona força a les dos comarques menys poblades: Ribera d’Ebre i Terra Alta. Coincidix amb les dos comarques, d’altra banda, amb una participació més alta: 62,63 % i 63,86 % respectivament. Al Baix Ebre i al Montsià, amb prou faena han anat a votar una mica més de la mitat dels electors: 53,30 % i 52,9 respectivament.
