Dijous al migdia es va presentar en roda de premsa la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (BIAM), que enguany compleix la majoria d’edat. L’exposició s’inaugurarà a Lo Pati – Centre d’Art de les Terres de l’Ebre a Amposta aquest dissabte 30 de novembre a les 19.00 h i combinarà artistes emergents i consagrats i aglutina dotze propostes d’alt nivell i noms de trajectòria reconeguda en el marc nacional i internacional. “Els artistes seleccionats, són artistes amb trajectòries molt diverses, n’hi ha de joves i emergents i d’altres amb un recorregut professional consolidat que treballen en l’àmbit tan nacional i internacional“, ha explicat Aida Boix, directora del centre d’art Lo Pati.
El jurat ha escollit els dotze projectes que formaran part de l’exposició, d’entre els quals el mateix dia de la inauguració s’escollirà l’obra guanyadora. El jurat ha estat format perElvira Dyangani Ose, comissària i directora del MACBA; Peio Aguirre, crític d’art i comissari independent; Chus Martínez, comissària i directora de l’institut de Gènere Art i Naturalesa de l’Acadèmia d’Art i Disseny FHNW de Basilea i Aida Boix; directora del Centre d’Art Lo Pati, que ha actuat com a secretària amb veu però sense vot. En total, en aquesta edició s’han valorat més de 200 dossiers.
La Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (BIAM), que es podrà veure fins al 2 de febrer de 2025, és un premi d’àmbit estatal que es convoca cada dos anys. El certamen ha esdevingut un termòstat de l’activitat artística respecte a la creació contemporània. Des de 1989 i amb disset edicions a l’esquena ha anat evolucionant com un potent aparador de la creació emergent del país.
El premi està dotat amb 5.000 € per a l’obra guanyadora i 500 € per a cada un dels artistes seleccionats. Les despeses de transport de les obres seleccionades, així com l’assegurança d’aquestes, aniran a càrrec de l’organització. Per aquest motiu, l’any 2022 la convocatòria de la BIAM va rebre el segell de bones pràctiques atorgat per la PAAC (Plataforma Assembleària d’artistes de Catalunya), convertint-se així en la quarta convocatòria de Catalunya i la primera de fora de Barcelona en rebre aquest reconeixement.
OBRES SELECCIONADES
- Adrián Martínez – HEAVY, 2024. Heavy utilitza llana d’ovella mallorquina tenyida amb plantes locals. Amb aquest material, llana d’ovella provinent de ramats de l’illa i enfeltrada en sec, es recupera el seu valor intrínsec i es genera economia circular, deixant de ser un residu per convertir-se en un recurs.
- Alán Carrasco – Simpatico, carino, buono, 2022. La peça de Carrasco reprodueix, a manera de soliloqui, els diàlegs d’un dels personatges protagonistes de la sèrie italiana de televisió dels anys seixanta La Famiglia Benvenuti. Amb l’obra, Carrasco suggereix, a través de diàlegs inconnexos, la ruptura entre el pla de la ficció i el de la realitat.
- Anna Gimein – De la O, 2023. ‘De la O’ és una vídeo-instal·lació que considera l’antiga i tristament popular expressió anglesa ‘idle women’, la traducció directa i evident de la qual seria ‘dones ocioses’. La frase és un exemple de la persistència dels estereotips de gènere en l’idioma. El monòleg interior de l’autora ens trasllada des de l’estat d’oci fins a la bogeria.
- Anna Moreno – Il Capovolto (el cap per avall), 2024. l Capovolto es va rodar al nord de Sardenya, en un racó de vacances exclusiu per a celebritats. Moreno presenta un metratge esbiaixat i fragmentat que ens porta per un deliri fictici a una mena de figura fantasmal inspirada en l’actriu Monica Vitti que ho va estiuejar.
- El Palomar – Museo de las Locas, 2022-2024. El Palomar és un col·lectiu creat a Barcelona el 2013 per Ama Sánchez i R. Marcos Mota. Museo de las locas és un mural de memòria trans que funciona com a reivindicació d’una selecció personal i creuada. Recull el llegat de figures pioneres de la dissidència de gènere i de l’empoderament queer.
- Gala Knörr – Soy tu huckleberry, 2023. Mitjançant una instal·lació pictòrica que recull, en diàleg, referències cinematogràfiques, musicals i polítiques, Soy tu huckleberry, reivinca el llegat i atorgar visibilitat cultural a la diàspora basca als Estats Units. El llegat dels pastors bascos continua viu i es renova amb mirades actuals.
- Joana Cera – Sin título, 2022. Peça realitzada en pedra Negra Bèlgica, d’un negre intens i uniforme. L’autor s’ha servit de la particularitat d’aquest material per imitar el seu telèfon mòbil Huawei per parlar del joc i la complicitat, dels desigs de poder parlar i escoltar d’altres maneres, de callar.
- Lena Laguna – El pueblo arde y el mar hierve, 2023. Aquesta obra s’inspira en la novel·la Una fuerza loca, escrita el 1967 per l’autor francès Henri-François Rey, qui va viure i treballar durant anys a Cadaqués. A través de l’experimentació amb la cianotípia, un procés fotogràfic monocrom, Lena Laguna evoca els paisatges de la seva infantesa i transforma la ‘força’ de la novel·la en una recerca delicada i subtil.
- Marco Noris – Sutura (43 punts), 2024. L’obra forma part del projecte Sequere, un projecte artístic sobre el temps i la memòria, que comença amb un acte simbòlic: recollir aigua a la desembocadura de l’Ebre i caminar riu amunt per a retornar-la a la font del riu Segre, a la Cerdanya francesa.
- Marta R Chust & Roc Domingo – Després del Sol, 2024. Després del Sol és una vídeo-instal·lació inspirada en una platja mediterrània explotada per la indústria turística. Combinant la pràctica documental i la ficció escenogràfica, l’obra construeix un lloc perifèric davant del mar, un racó desolat en el marge immediat d’un gran complex turístic de la Costa Brava.
- Taxio Ardanaz – Museo de la alfabetización, 2023. Durant una estada a l’illa de VUba Ardanaz va registrar amb vídeo i fotografia llocs històrics, monuments, murals i museus per documentar el sistema discursiu i expositiu que la revolució del 59. Sobre aquesta documentació ha desenvolupat un treball pictòric que experimentava amb certes lògiques estètiques paral·leles a la política.
- Tura Sanglas – Llengua paterna. Un cop de fuet fa un blau, però un cop de llengua trenca els ossos, 2022. Una taula gran, vella, amb una plata al centre que conté tot de còdols i amb una incisió central esculpida que remet a l’Antic Testament “Un cop de fuet fa un blau, però un cop de llengua trenca els ossos”. La peça aborda el maltractament psicològic que aparentment no deixa rastre. L’obra és una manera de denunciar aquest fet invisible.