HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLa caça, una pràctica anacrònica

La caça, una pràctica anacrònica

Les primeres reialeses es comencen a formar a partir del segle IV i III AC (abans de Crist). En els territoris de Mesopotàmia i Egipte i tenen a veure amb l’origen de les institucions pròpies de la civilització, amb l’organització urbana i la construcció del poder en els primitius estats i amb l’aparició de les primeres grans diferències econòmiques i socials. L’exigència de concentrar el poder militar per la defensa donar lloc a la reialesa hereditària i com a conseqüència varen ocupar importants càrrecs en la religió i una progressiva submissió dels temples aquests reis. De fet, tots els regnes del món han evolucionat de manera diferent, la manera d’apoderar-se del poder, de governar-se, l’economia, etc. Però la que totes tenen en comú és fer una gran ostentació del càrrec obligant de forma directa o indirecte a un vassallatge forçat del poble.

En els seus palaus es feien tornejos, es jugava a escacs amb persones i una sèrie d’activitats que avui les definiríem com esports que eren exclusius d’una classe social, l’aristocràcia, i la més rellevant de totes, la caça. Els experts deien que la seva funció era omplir de menjar la taula dels nobles, però estudis més recents han demostrat que no, la caça només l’exercien per ells i demostrar a la cort la disposició que tenien econòmica i social per a practicar-la, per engrandir les seves vanitats i sobretot l’ostentació de poder dins el rang dels que més tenien, la caça per ells era una exhibició pública del seu estatus. De l’altre costat la gent del poble, anomenats pels nobles pobres, que sense armes de foc, amb trampes i sense exhibir-se practicaven la caça per menjar, una necessitat de primer ordre donat que no tenien un rebost massa ple per l’escassetat que ells tenien, no els nobles, aquesta era una raó de pes per exercir-la i estava justificada.

A la comarca del baix Ebre hi tenim més de vint-i-quatre societats de caçadors seguits de la Ribera d’Ebre amb disset, el Montsià amb quinze i la Terra Alta dotze. En aquests territoris funcionen àrees públiques gestionades per la Generalitat de Catalunya (Reserves Naturals de caça) com l’encanyissada al Delta on si poden caçar aus aquàtiques o els Ports Beseit on si pot caçar el porc senglar, la cabra salvatge i caça menor, i les àrees Privades gestionades per les societats de caçadors que es poden ubicar i practicar en el 96% de la superfície Catalana i ho gestiona el 2% de la població (Els Caçadors). Tenim a les terres de l’Ebre cinc mil llicències federatives i més de deu mil caçadors a més dels que vénen de fora de la comarca, València o Barcelona, que fan més gran aquest número.

La caça deixa en el medi natural més de 14.000 tones de plom que causen la mort a més de dos milions d’aus segons l’ECHA (Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics) en les zones humides i ambients naturals terrestres creant un gran impacte per la salut de les persones, aquest plom arriba a la cadena tròfica amb perill de menjar carn amb restes de plom. En els animals causa una intoxicació degenerativa que al final acaba amb una mort lenta i amb molt dolor, a les persones greus problemes neurològics. L’impacta de la caça al nostre territori fa dolent el discurs dels beneficis que aquesta ens aporta, té un gran impacte negatiu en l’equilibri natural, el benestar animal, la salut, la Biodiversitat i el desenvolupament rural, en pràctiques molt cruels com matar o abandonar gossos pels seus propietaris perquè no serveixen per caçar, els gairebé mig milió de coloms o perdius que moren en la pràctica de tir al pitxó que es consideren pèrdua de diversitat provocada pels efectes indirectes de la caça, alteracions dels hàbitats o la fragmentació d’aquests.

Les organitzacions de caça s’esforcen a construir un discurs per fomentar la bona imatge d’aquesta pràctica recordant que faciliten l’equilibri ecològic del medi i el control de poblacions quan està comprovat, la realitat és tossuda, fan el contrari malmeten i contaminant el medi, trencant l’equilibri i les poblacions que controlen no paren de créixer. Passen pel forro les lleis Europees, Nacionals i Autonòmiques, les modalitats que van en contra de les lleis són més d’una vintena, entre elles, el tir al pitxó, les guatlles, faisans o les aus aquàtiques, el silvestrisme, la caça d’espècies exòtiques, invasores o la mitja veda que ha començat al nostre territori. La caça, per tant, mai ha estat un instrument eficaç per acurçar una problemàtica que s’ha sobredimensionat i que es va repetint any rere any posant en un veritable perill per la biodiversitat en època de reproduccions de diferents espècies algunes d’elles amenaçades.

El govern no té cap mena de control d’aquest col·lectiu i s’excusa en la manca de medis, però els que hi ha, com el Seprona o Rurals, diuen que estan col·lapsats i la idea per tenir un veritable control sobre aquesta activitat és segons la directora general d’Ecosistemes Forestals, delegar aquesta activitat als caçadors, ara tindran el control total per fe el que vulguin com han fet fins ara amb la diferència que estaran recolzats pel govern. La directora diu que el govern està preparant la llei de caça de Catalunya i la pregunta és, no valdria més tancar aquesta activitat que en el segle XXI no té cap raó de ser, activitat que cada dia té més rebuig social, que és perillosa pels accidents que es produeixen als usuaris del medi natural (un està collint bolets i en aixecar-se pot tenir una escopetada al cul). La mala gestió de la caça ens ha portat gairebé a l’extinció d’espècies i la pèrdua d’hàbitats com és el cas de la tórtora Europea, pràcticament extingida al nostre territori. Treballar en la conservació dels ecosistemes és clau per combatre el canvi climàtic i frenar el declivi de la Biodiversitat que el conflicte d’interessos ho dificulta contraposant principis i estratègies, la caça és una d’aquestes activitats soci econòmiques més anacròniques del segle XXI que genera grans impactes sobre aquests medis. Fins ara fa la impressió que la Conselleria està més atenta en mantenir els privilegis d’un col·lectiu minoritari que és incompatible amb el medi ambient. Com que a curt termini tindrem caça, s’ha d’anar a una nova llei de caça, la que hi ha s’encara dels anys setanta que els dóna molts privilegis als caçadors, que faci una gestió de la fauna salvatge amb un enfocament sistèmic, que utilitzi medis no cruents per la prevenció de danys a la pagesia i que asseguri la salut als ciutadans i la biodiversitat de tot el medi natural.

Joan Cunill
Joan Cunill
Tècnic en medi ambient
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies

-->